Hi ha paraules que les tria el diable. Puigdemont promou el \u201cdesbordament democr\u00e0tic\u201d mentre \u00e9s un fet que el Govern de Catalunya \u2013en qu\u00e8 hi ha consellers del seu partit\u2013 s\u2019ha vist clarament desbordat per la pand\u00e8mia. Seria un acudit si no fos que la situaci\u00f3 sanit\u00e0ria i social \u00e9s tan greu. Per l\u2019expresident, el verb desbordar designa una acci\u00f3 col\u00b7lectiva que alg\u00fa pot dirigir estrat\u00e8gicament per aconseguir una cosa; per\u00f2 els darrers temps han confirmat que, en general, ens veiem desbordats per circumst\u00e0ncies aleat\u00f2ries.<\/p>\n
Davant la proposta pragm\u00e0tica d\u2019ERC, la campanya de JxCat es basar\u00e0 en \u201cla confrontaci\u00f3 democr\u00e0tica\u201d i \u201cel desbordament\u201d. Hem parlat for\u00e7a de l\u2019aterratge en el gradualisme dels republicans, un gir estrat\u00e8gic complicat, perqu\u00e8 venien d\u2019alimentar el discurs segons el qual la determinaci\u00f3 i la mobilitzaci\u00f3 menarien inexorablement a la secessi\u00f3. Parlem ara del puigdemontisme. Puigdemont agafa l\u2019expressi\u00f3 dels anticapitalistes, que donen \u2013en teoria\u2013 m\u00e9s import\u00e0ncia al carrer que a la pol\u00edtica institucional. \u00c9s una imitaci\u00f3 m\u00e9s de les que converteixen JxCat en una c\u00f2pia mainstream i edulcorada de l\u2019estil de la CUP. El setembre del 2018 el diputat cupaire Carles Riera va dir aix\u00f2: \u201cCal crear noves institucions que siguin la base futura de la rep\u00fablica, crear sobirania real i un desbordament popular que faci que els partits i les institucions catalanes tornin a trencar amb l\u2019Estat i obrir un proc\u00e9s democr\u00e0tic, referendar-lo i ser reconegut\u201d. Desbordament popular o democr\u00e0tic? Les difer\u00e8ncies en l\u2019adjectivaci\u00f3 aqu\u00ed s\u00f3n poc rellevants. La cosa ve de lluny. La primavera del 2016 vaig tenir una llarga conversa amb un membre del nucli de la CUP i aquesta idea ja era molt present. En els plantejaments cupaires, el desbordament (eufemisme del que abans s\u2019hauria denominat revolta, insurrecci\u00f3, etc\u00e8tera) \u00e9s una idea clau.<\/p>\n
ERC deixa en mans de Puigdemont i la CUP la fraseologia que tapa les impot\u00e8ncies del postproc\u00e9s
\nDespr\u00e9s d\u2019octubre del 2017 la refer\u00e8ncia al desbordament reapareix. Ho fa com un mite, com un fetitxe. \u00c9s paradoxal que ho faci quan s\u2019ha produ\u00eft el frac\u00e0s del proc\u00e9s en els termes previstos a partir de l\u2019arribada de Puigdemont a la presid\u00e8ncia. El sempre ben informat col\u00b7lega \u00c0lex Tort recupera una piulada que acredita que, el febrer d\u2019enguany, Junqueras va fer servir l\u2019expressi\u00f3 \u201cdesbordament democr\u00e0tic\u201d juntament amb el missatge \u201chem de ser molts\u201d. Ara Puigdemont declara que \u201chem de desbordar democr\u00e0ticament l\u2019Estat espanyol; ho hem de fer a les urnes, cal que l\u2019independentisme guanyi les properes eleccions, en escons i vots, i tamb\u00e9 a les institucions\u201d. Ambd\u00f3s discursos suggereixen un significat nou \u2013for\u00e7a ambigu\u2013 del concepte desbordament, que ja no est\u00e0 vinculat exclusivament a la capacitat de treure les masses al carrer.<\/p>\n
Aix\u00f2 desemboca en un dels grans avantatges i febleses de l\u2019independentisme: crear un relat efica\u00e7 que ho vol dir tot i no vol dir res. Ja va passar amb l\u2019expressi\u00f3 momentum , tan cara a Quim Torra. ERC, que ara aposta per no tenir pressa, deixa en mans de Puigdemont i la CUP la fraseologia que tapa les impot\u00e8ncies del postproc\u00e9s (i d\u2019una legislatura sense suc ni bruc) amb la promesa vaga d\u2019una repetici\u00f3 (aproximada) de la jugada.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi ha paraules que les tria el diable. Puigdemont promou el \u201cdesbordament democr\u00e0tic\u201d mentre \u00e9s un fet que el Govern de Catalunya \u2013en qu\u00e8 hi ha consellers del seu partit\u2013…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6568,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6566"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6566"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6566\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6577,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6566\/revisions\/6577"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6568"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6566"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6566"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6566"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}