Vaig comprar el pessebre de fusta que es veu a la fotografia que il\u00b7lustra aquest article en una botiga del centre de Praga, un any i mig despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 de vellut que va portar a la presid\u00e8ncia de Txecoslov\u00e0quia l\u2019escriptor i dissident V\u00e1clav Havel. Aquest any m\u2019ha agafat per muntar aquest pessebre de figures encunyades que, lluint vestits d\u2019un segle XIX vague i fabul\u00f3s, subratllen l\u2019anacronisme com a versi\u00f3 comprensible d\u2019un misteri que \u00e9s intemporal alhora que indissociable de la hist\u00f2ria. Potser va ser una premonici\u00f3, perqu\u00e8 no puc deixar de pensar que, entre els personatges t\u00edpics del meu pessebre txec, es mou camuflat el fantasma flamant de John le Carr\u00e9. La noia del timbal \u2013creada pel genial escriptor de novel\u00b7les d\u2019espies\u2013 espera sempre al pont de Carles, cap al tard; nom\u00e9s cal saber mirar per trobar-la.
\n
\nPraga sota la llum de la llibertat, estiu del 1991. La millor cervesa, les rialles m\u00e9s encisadores. M\u00e9s tard, en dues ocasions, vaig tornar a la capital txeca, quan els aires del desenc\u00eds postcomunista ja comen\u00e7aven a refredar la il\u00b7lusi\u00f3 de la recuperada democr\u00e0cia. Em quedo amb la instant\u00e0nia de la ciutat que, tot just acabada la guerra freda, s\u2019agradava a ella mateixa tot assajant l\u2019esperan\u00e7a, molt abans que el pa\u00eds es divid\u00eds en dues rep\u00fabliques, per iniciativa dels eslovacs, que desmentien aix\u00ed el t\u00f2pic segons el qual la secessi\u00f3 \u00e9s sempre una causa dels rics. La Praga dels primers temps democr\u00e0tics tenia m\u00fasica de clarinet de carrer i, a l\u2019ombra del castell, la vida semblava fluir cap a un futur que podia esquivar el revengisme i la llei del p\u00e8ndol oportunista. L\u2019enyorat V\u00e1zquez Montalb\u00e1n tamb\u00e9 la va estimar: : \u201cLa llamaron Praga\u2009\/\u2009los viajeros del norte\u2009\/\u2009mas no tiene nombre\u2009\/\u2009para los fugitivos del sur\u2009\/ encrucijada de invasores\u2009\/\u2009nostalgias salmos banderas\u2009\/\u2009sin asta\u201d.
\n <\/p>\n
Em quedo amb la instant\u00e0nia de la capital txeca tot just acabada la guerra freda<\/p><\/blockquote>\n
\nTots els passats sorgien al pas del viatger, entre les parades on era f\u00e0cil comprar ins\u00edgnies i objectes relacionats amb el sistema enderrocat. All\u00e0 hi havia els ecos de la primavera de Praga i de l\u2019estudiant Jan Palach, del cop d\u2019Estat comunista del 1948, de l\u2019ocupaci\u00f3 nazi i l\u2019atemptat de la resist\u00e8ncia contra Reinhard Heydrich, dels anys fundacionals de Masaryk… I Kafka, sortint del Caf\u00e8 Louvre, on es reunia amb els seus amics Max Brod, Hugo Bergmann i Felix Weltsch. L\u2019autor de La transformaci\u00f3 va escriure aix\u00f2 als seus Diaris, 19 de juny del 1916: \u201cL\u2019estranya llum crepuscular de l\u2019\u00e8poca estival en el buit nocturn del pont\u201d.
\n
\nVaig travessar el pont diverses vegades. Ivan Kl\u00edma, editor i escriptor, em regala la clau per entendre aquest paisatge: \u201cPraga no t\u00e9 molts monuments p\u00fablics o plaques commemoratives, per\u00f2 s\u00ed que t\u00e9 molts edificis en els quals es va empresonar, es va torturar o es va executar gent innocent, normalment a la millor gent del pa\u00eds. Una part de la discreci\u00f3 de Praga consisteix en el fet que no exhibeix aquestes ferides, com si desitg\u00e9s oblidar-les com m\u00e9s aviat millor\u201d. Les ferides de Praga s\u00f3n les ferides d\u2019Europa sencera, perqu\u00e8 els miralls morals perduren molt m\u00e9s que els r\u00e8gims, i les actituds ens defineixen m\u00e9s que qualsevol doctrina, sobretot quan les comparacions exigeixen massa notes a peu de p\u00e0gina. La transici\u00f3 txeca i la transici\u00f3 espanyola no van tenir res a veure i, no obstant aix\u00f2, les societats tendeixen a assemblar-se breument \u2013en certes coses\u2013 quan deixen enrere la dictadura. El poder perd tota autoritat i apareix l\u2019esquerda, s\u00f3n nom\u00e9s uns segons. Despr\u00e9s, alg\u00fa omple aquella esquerda amb el que sigui. Amb materials de qualitat diversa, de proced\u00e8ncia incerta, de solidesa no sempre acreditada.
\n
\nLes obres del txec exiliat Milan Kun\u00addera ens van donar \u2013sent joves\u2013 una br\u00faixola que guardem a la farmaciola d\u2019ur\u00adg\u00e8ncies. A El llibre del riure i de l\u2019oblit , hi ha una revelaci\u00f3: \u201c L\u00edtost \u00e9s una paraula txeca que no t\u00e9 traducci\u00f3 en altres lleng\u00fces. Designa un sentiment tan immens com un acordi\u00f3 est\u00e8s, un sentiment que \u00e9s la s\u00edntesi de molts altres sentiments: la tristesa, la compassi\u00f3, els retrets i la nost\u00e0lgia. La primera s\u00edl\u00b7laba d\u2019aquest mot, que es pronuncia accentuada la i llarga, sona com l\u2019udol d\u2019un gos abandonat. En va busco l\u2019equivalent d\u2019aquesta pa\u00adraula en altres lleng\u00fces, per b\u00e9 que em costa d\u2019entendre que sense ella alg\u00fa pugui entendre l\u2019\u00e0nima humana\u201d. La pand\u00e8mia ens ha deixat la l\u00edtost a l\u2019estora de la porta de casa. Contemplo el meu pessebre txec i, despr\u00e9s de la \u00adfelicitat plegable que pro\u00addueix la petita escenografia tradicional, noto que la l\u00edtost m\u2019amena\u00e7a.
\n
\nPraga va i ve. L\u2019excel\u00b7lent escriptora i traductora Monika Zgustova, praguesa establerta entre nosaltres des de fa anys, em va explicar la seva aventura de l\u2019exili amb la seva fam\u00edlia, durant un mat\u00ed en un bar de Nova York, on l\u2019atzar va fer que coincid\u00edssim, no recordo el mes ni l\u2019any. Vaig entendre, en aquell moment, que la capital de Boh\u00e8mia s\u2019enganxa al visitant per sempre, com la culpa i el dubte nien a la butxaca m\u00e9s amagada de l\u2019abric dels espies de Le Carr\u00e9. Praga va i ve, el G\u00f2lem s\u2019ha escapat del rab\u00ed L\u00f6w, i el temps es dilueix al rellotge de l\u2019ajuntament de la Ciutat Vella.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Vaig comprar el pessebre de fusta que es veu a la fotografia que il\u00b7lustra aquest article en una botiga del centre de Praga, un any i mig despr\u00e9s de la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6571,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6569"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6569"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6569\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6572,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6569\/revisions\/6572"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6571"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6569"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6569"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6569"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}