Les coses estan aix\u00ed: el principal adversari d\u2019ERC \u00e9s el PSC (despr\u00e9s de JxCat) i el principal adversari de JxCat \u00e9s el PSC (despr\u00e9s d\u2019ERC), i \u00e9s altament probable que el concurs dels socialistes sigui necessari per aprovar les grans pol\u00edtiques de pa\u00eds despr\u00e9s de les eleccions del 14 de febrer, sigui quina sigui la composici\u00f3 del Govern. Per aix\u00f2, durant la futura campanya catalana, republicans i puigdemontistes jugaran a distanciar-se al m\u00e0xim possible de Miquel Iceta, com si l\u2019elector no tingu\u00e9s present que ERC ha votat els pressupostos de Pedro S\u00e1nchez i que JxCat acompanya el PSC en el govern de la Diputaci\u00f3 de Barcelona.
\n
\nAquest \u00e9s el millor del mons per als socialistes catalans, que no s\u2019han de moure gaire per aspirar a ser la segona for\u00e7a del Parlament (o la primera, si la caiguda de Cs resulta m\u00e9s estrepitosa del que diuen les enquestes). A Iceta no li cal estressar-se, en t\u00e9 prou de no cometre errors i esperar que les in\u00e8rcies de la Moncloa li retornin votants i l\u2019ajudin a pescar paperetes noves entre els que volen una opci\u00f3 estabilitzadora. ERC continua apostant per penetrar en l\u2019electorat socialista metropolit\u00e0 (des d\u2019un possibilisme que ahir explicava Oriol Junqueras en aquestes p\u00e0gines), per la qual cosa mant\u00e9 el suport a S\u00e1nchez i no es pot permetre un discurs que demonitzi excessivament aquest espai, malgrat que el gui\u00f3 dels republicans passa per negar taxativament la possibilitat d\u2019un tripartit. Els de Puigdemont, en canvi, juguen a picar fort contra el PSC i el PSOE, com si aix\u00f2 fos el term\u00f2metre del comprom\u00eds amb la independ\u00e8ncia.
\n <\/p>\n
La complexitat social catalana troba en el partit d\u2019Iceta una expressi\u00f3 articulada capa\u00e7 de consensuar pol\u00edtiques<\/p><\/blockquote>\n
\nTota la ret\u00f2rica de JxCat i d\u2019ERC sobre el PSC no es pot deslligar d\u2019alguns fets, que ara recordar\u00e9. Primer: els republicans \u2013en teoria\u2013 poden pactar amb els puigdemontistes i amb els comuns, mentre que els de Puigdemont nom\u00e9s ho poden fer amb els republicans. Segon: la CUP, que ara vol competir com mai per atreure votants dels comuns (amb Dolors Sabater com a cap de llista), no sembla gaire predisposada a repetir acords amb JxCat. Tercer: els comuns exclouen, per principi, qualsevol acord amb JxCat, mentre que preveuen pactes amb ERC, una circumst\u00e0ncia molt important. Quart: els so\u00adcialistes han demostrat que no tenen problemes per subscriure acords amb els republicans i JxCat, i tamb\u00e9 podrien pactar \u2013segurament\u2013 amb el PDECat, en cas que els d\u2019\u00c0ngels Chac\u00f3n entressin a la Cambra. I cinqu\u00e8: la lluita pel primer lloc entre JxCat i ERC no \u00e9s nom\u00e9s per la presid\u00e8ncia de la Generalitat, sin\u00f3 per saber quina estrat\u00e8gia (i quina pol\u00edtica d\u2019aliances) rep l\u2019aval majoritari de les bases del proc\u00e9s.
\n
\nEl PSC continua sent la r\u00f2tula indispensable d\u2019un pa\u00eds en qu\u00e8 la sobiranitzaci\u00f3 del catalanisme no ha alterat la complexitat social. Aquesta complexitat troba en l\u2019opci\u00f3 socialista una expressi\u00f3 articulada capa\u00e7 de dialogar i consensuar pol\u00edtiques amb els independentistes, cosa que no passa amb el PP ni amb Cs. L\u2019aplicaci\u00f3 del 155 va tapar aquesta realitat, per\u00f2 \u00e9s tossuda. Aix\u00f2 ho sap Junqueras i ho sap (sense dir-ho) Puigdemont. Si al quadre hi sumem que el PSOE governa Espanya, queda clar que no es repetir\u00e0 el paisatge del desembre del 2017.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Les coses estan aix\u00ed: el principal adversari d\u2019ERC \u00e9s el PSC (despr\u00e9s de JxCat) i el principal adversari de JxCat \u00e9s el PSC (despr\u00e9s d\u2019ERC), i \u00e9s altament probable que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6578"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6578"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6578\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6580,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6578\/revisions\/6580"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6578"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6578"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6578"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}