La f\u00f3rmula de l\u2019\u00e8xit \u00e9s la semblan\u00e7a entre l\u2019elector i l\u2019elegit. Al calaix de sastre del populisme, all\u00f2 que unifica uns i d\u2019altres, de dretes i d\u2019esquerres, europeus o americans, \u00e9s la pres\u00e8ncia d\u2019un l\u00edder que \u00e9s percebut com un igual per la seva parr\u00f2quia. Aix\u00f2 ho explica molt b\u00e9 un llibre sobre Berlusconi que es va publicar el 2010, escrit pel periodista Beppe Severgnini. Els repetits triomfs electorals d \u2019Il Cavaliere es basaven en diversos factors, per\u00f2 el principal \u00e9s que molts italians pensaven que el peculiar empresari ficat a governant \u201cse\u2019ns assembla, \u00e9s un de nosaltres\u201d. Si m\u00e9s no, aix\u00ed ho expressava la meitat del pa\u00eds, perqu\u00e8 l\u2019altra meitat no podia suportar-lo. Donald Trump ha seguit el mateix cam\u00ed que l\u2019itali\u00e0 que va aconseguir ser tres vegades primer ministre: crear la fantasia que \u00e9s un nord-americ\u00e0 igual a com s\u00f3n (o volen ser) els que el voten. A partir d\u2019aqu\u00ed, la impunitat del l\u00edder populista \u00e9s pr\u00e0cticament total.
\n
\nNo hi ha, doncs, populisme sense un grau alt d\u2019identificaci\u00f3 d\u2019un segment important de la ciutadania amb els que pretenen parlar en nom \u201cdel poble\u201d. Aix\u00f2 trenca la idea il\u00b7lustrada \u2013una idea sospitosa sempre d\u2019elitisme\u2013 segons la qual hem d\u2019esperar i aspirar a uns governants que s\u2019elevin per sobre de la mediocritat i que, per tant, siguin exemplars i referents dignes d\u2019admiraci\u00f3. Al populista li agrada subratllar el seu f\u00e0stic per qualsevol signe d\u2019elitisme, una cosa que identifica amb la pol\u00edtica perversa dels altres. Des d\u2019aquest punt de partida, construeix la seva m\u00e0scara com un mirall de la multitud que li dona impuls, que no se sent representada per les ofertes pol\u00edtiques convencionals. Resulta paradoxal quan aquesta operaci\u00f3 sorgeix des de les files d\u2019algun partit del sistema i no des d\u2019una organitzaci\u00f3 nova, cas de la popular Isabel D\u00edaz Ayuso, molt destra a caure en errors d\u2019amateur sense oblidar, alhora, les maniobres cl\u00e0ssiques de qui ha crescut a l\u2019ombra de pol\u00edtics de la vella escola; aquesta combinaci\u00f3 atorga a la presidenta auton\u00f2mica de Madrid un aire d\u2019\u201caut\u00e8ntica\u201d, assumint el risc que aquest atribut la transformi, a estones, en una veritable friqui. Vista la seva notorietat creixent, cal concloure que la seva aposta dona fruits.
\n <\/p>\n
El populista construeix la seva m\u00e0scara com un mirall de la multitud que li dona impuls<\/p><\/blockquote>\n
\nPer ser un o una dels nostres la suposada autenticitat \u00e9s el m\u00e9s important. Semblar aut\u00e8ntic \u00e9s la clau de tota la propaganda populista. Aut\u00e8ntics s\u00f3n (o ho semblen) Trump, Bolsonaro, Orb\u00e1n, Salvini, Abascal i D\u00edaz Ayuso. Passa el mateix en el populisme d\u2019esquerres, es tracti de M\u00e9lenchon, Ada Colau o Pablo Iglesias, i en el carril populista que \u2013amb oscil\u00b7lacions\u2013 ha tingut el proc\u00e9s, des del lema de campanya d\u2019Artur Mas el 2012 (\u201cLa voluntat d\u2019un poble\u201d) fins als esl\u00f2gans de la CUP (\u201c\u00c9s l\u2019hora del poble!\u201d), sense oblidar la sobreactuaci\u00f3 permanent de Cs al Parlament. La impressi\u00f3 d\u2019autenticitat genera confian\u00e7a entre els electors m\u00e9s cansats de la pol\u00edtica, mancats tamb\u00e9 d\u2019un pro\u00adjecte que transformi el seu malestar en vict\u00f2ria.
\n
\nAl meu parer, sense aquesta autenticitat no podria assentar-se el que Pierre Rosanvallon identifica \u2013al seu llibre El siglo del populismo \u2013 com l\u2019element clau de les propostes populistes de qualsevol color: la invitaci\u00f3 a desallotjar els governs establerts, extrem que sintetitza la consigna \u201c\u00a1Que se vayan todos!\u201d pr\u00f2pia dels populismes llatinoamericans dels anys 2000, despr\u00e9s imitada pel Moviment 5 Estrelles a It\u00e0lia, per Podem a Espanya i per figures antag\u00f2niques com Marine Le Pen i Jean-Luc M\u00e9lenchon a Fran\u00e7a. El populisme com a promesa de reset i recanvi expr\u00e9s del personal pol\u00edtic produeix la il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019una refundaci\u00f3, una idea que ja vam sentir \u2013per exemple\u2013 quan Colau va arribar per primera vegada a l\u2019alcaldia de Barcelona, una intenci\u00f3 que va topar despr\u00e9s amb la complexa realitat: els nous governants van haver de confiar en els gestors de sempre. All\u00f2 aut\u00e8ntic es dilu\u00efa. Nova i vella pol\u00edtica tenen m\u00e9s vasos comunicants que no sembla, ho sab\u00edem molt abans que Manuel Valls acab\u00e9s donant el seu vot a Colau, despr\u00e9s del seu fracassat intent electoral com a representant salv\u00edfic d\u2019unes suposades elits locals, tan mal informades sobre la societat catalana com ell mateix.
\n
\nAlguns asseguren que la pand\u00e8mia frenar\u00e0 el populisme, d\u2019altres afirmen que els populistes resistiran perqu\u00e8 s\u2019adapten, fins i tot sense Trump com a guia i exemple a la Casa Blanca. Si parem atenci\u00f3 al que escriu Ferran S\u00e1ez Mateu al seu assaig Populisme. El llenguatge de l\u2019adulaci\u00f3 de les masses, l\u2019actitud populista ha deixat de fer por a les classes mitjanes. La fraseologia adulat\u00f2ria cap a le menu peuple s\u2019ha instal\u00b7lat a l\u2019agenda i tamb\u00e9 poden fer-ne \u00fas certs governants que, en principi, no anirien a parar al calaix gris dels populistes. N\u2019hi ha prou amb repassar algunes rodes de premsa oficials sobre el coronavirus \u2013a Madrid i a Barcelona\u2013 per constatar que la temptaci\u00f3 d\u2019afalagar la ciutadania de manera paternalista \u00e9s una pr\u00e0ctica molt estesa, tant com el temor de la impopularitat. Vet aqu\u00ed una gran porta d\u2019entrada per als quincallers de futurs.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La f\u00f3rmula de l\u2019\u00e8xit \u00e9s la semblan\u00e7a entre l\u2019elector i l\u2019elegit. Al calaix de sastre del populisme, all\u00f2 que unifica uns i d\u2019altres, de dretes i d\u2019esquerres, europeus o americans,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6583,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6581"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6581"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6581\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6585,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6581\/revisions\/6585"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6583"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6581"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6581"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6581"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}