El geni surt de l\u2019ampolla i convida el governant a demanar un desig, nom\u00e9s un. \u00c9s m\u00e0gia. El governant dubta: aprovar pressupostos? Rebaixar la tensi\u00f3 a Catalunya? Aconseguir un pacte per renovar el Consell General del Poder Judicial? Mentre el geni s\u2019espera, militars retirats es pronuncien com a salvadors de la p\u00e0tria, fidels a una tradici\u00f3 que ha omplert de morts els nostres camps. Es veu que \u2013contra el que hem dit i repetit amb alegria\u2013 Narc\u00eds Serra no va extirpar completament el virus colpista, i aix\u00f2 que hi va abocar molts recursos de l\u2019erari. El Rei calla, de moment.
\n
\nUs imagineu que militars brit\u00e0nics, francesos, alemanys o italians s\u2019expressessin en contra d\u2019un determinat govern sorgit de les urnes? Repeteixo: us imagineu aquest esperpent en qualsevol de les democr\u00e0cies que ens envolten? Podem fer veure que l\u2019assumpte \u00e9s anecd\u00f2tic perqu\u00e8 s\u00f3n jubilats i s\u00f3n \u2013relativament\u2013 pocs. Ja no ve d\u2019aqu\u00ed. El que no podem fer \u00e9s ignorar els que justifiquen aquestes paraules grav\u00edssimes, i no s\u00f3n nom\u00e9s els de Vox. Alguns silencis s\u00f3n molt eloq\u00fcents.
\n <\/p>\n
Us imagineu aquest esperpent en qualsevol de les democr\u00e0cies que ens envolten?<\/p><\/blockquote>\n
\nMentre, a la sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya es pot veure aquests dies L\u2019H\u00e8roe , obra de Santiago Rusi\u00f1ol que critica el pes del militarisme cast\u00eds, escrita despr\u00e9s de la p\u00e8rdua de les \u00faltimes col\u00f2nies espanyoles; ha passat m\u00e9s d\u2019un segle i la pe\u00e7a \u2013que al seu dia va ser prohibida\u2013 continua picant sobre el ferro fred d\u2019una mentalitat que perviu, sembla que tamb\u00e9 entre algunes figures que llueixen la toga. El que ha dictat recentment el Tribunal Suprem sobre el tercer grau i els l\u00edders independentistes a la pres\u00f3 podria inspirar una com\u00e8dia: reitera que no castiga ning\u00fa per les seves idees, per\u00f2 exigeix una reinserci\u00f3 que nom\u00e9s ent\u00e9n com a ren\u00fancia expl\u00edcita de les posicions pol\u00edtiques dels condemnats.
\n
\nCom feia Rusi\u00f1ol, folkloritzar-nos nosaltres \u00e9s el peatge per poder desmuntar l\u2019altre. Un joc de miralls. Per aix\u00f2, a Catalunya, l\u2019humor \u00e9s la v\u00e0lvula d\u2019escapament de totes les impot\u00e8ncies, m\u00e9s que en d\u2019altres latituds. Podem riure\u2019ns de certes d\u00e8ries. El concepte m\u00e0gia s\u2019ha convertit avui en objecte de debat entre els partits independentistes: independentisme m\u00e0gic versus pactisme m\u00e0gic, arran del suport d\u2019ERC i el PDECat als pressupostos generals de l\u2019Estat, poc abans que el Suprem hagi reiterat que els presos no sortiran. Carles Puigdemont publicava ahir una reflexi\u00f3 important en aquestes p\u00e0gines, amb una diagnosi pessimista que pot compartir molta gent i una resposta estrat\u00e8gica de confrontaci\u00f3 (no explicitada) que, en canvi, nom\u00e9s assumeixen els seus incondicionals. Mentre, ERC ha optat pel mal menor i el llarg termini, i per refor\u00e7ar els carrils de l\u2019Executiu de PSOE-Podem, que t\u00e9 en contra diversos poders f\u00e0ctics.
\n
\nEn la triangulaci\u00f3 presos-governabilitat espanyola-pand\u00e8mia, Puigdemont confia en l\u2019impacte de la decepci\u00f3, mentre que Junqueras confia en els efectes del pragmatisme davant la crisi. S\u00f3n dues apostes que colliran els seus fruits el 14 de febrer de l\u2019any vinent, en un context marcat per la m\u00e0gia negra dels nost\u00e0lgics habituals.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El geni surt de l\u2019ampolla i convida el governant a demanar un desig, nom\u00e9s un. \u00c9s m\u00e0gia. El governant dubta: aprovar pressupostos? Rebaixar la tensi\u00f3 a Catalunya? Aconseguir un pacte…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6591,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6589"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6589"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6589\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6592,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6589\/revisions\/6592"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6591"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6589"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6589"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6589"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}