{"id":6611,"date":"2021-01-21T14:53:03","date_gmt":"2021-01-21T13:53:03","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=6611"},"modified":"2021-02-01T14:58:32","modified_gmt":"2021-02-01T13:58:32","slug":"de-loasi-a-la-decadencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2021\/01\/21\/de-loasi-a-la-decadencia\/","title":{"rendered":"De l\u2019oasi a la decad\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"<p>Al divan del psicoanalista de les nacions, Catalunya, ajaguda i amb la mirada perduda, es demana si viu ara una etapa de \u00addecad\u00e8ncia. \u00c9s una decad\u00e8ncia real o \u00e9s una sensaci\u00f3? Hauria pogut titular aquest paper \u201cDe l\u2019oasi a la decad\u00e8ncia passant pel proc\u00e9s\u201d, per\u00f2 no hi cabia. Recordeu: l\u2019oasi catal\u00e0 va ser aquella llarga etapa en qu\u00e8 el pa\u00eds era governat per CiU a la Generalitat i pel PSC als ajuntaments m\u00e9s importants. L\u2019oasi catal\u00e0 t\u00e9 mala premsa perqu\u00e8 evoca un m\u00f3n bipartidista (la socioverg\u00e8ncia) que, si es jutja amb els ulls d\u2019avui, no passa la prova del cot\u00f3 fluix, per b\u00e9 que convergents i socialistes van dedicar-se a transformar (amb encerts i errors) el pa\u00eds que havia sortit de la dictadura, amb d\u00e8ficits estructurals enormes.<br \/>\n&#038;nbsp<br \/>\nEl llegat positiu de l\u2019oasi catal\u00e0 ha quedat sepultat sota l\u2019esmena a la totalitat al r\u00e8gim del 78, s\u00f3n els vents que bufen. Alguns sempre hem distingit clarament entre el relat de la transici\u00f3 (mitificat de manera interessada per determinades elits) i el que es va poder fer llavors (que ha de ser ent\u00e8s d\u2019acord amb aquell context i sense caure en el presentisme). En el futur, \u00e9s probable que sorgeixi una nova mirada sobre l\u2019oasi catal\u00e0, que convidi a parlar-ne de manera m\u00e9s objectiva, evitant alhora la nost\u00e0lgia i la pira.<br \/>\n&#038;nbsp<\/p>\n<blockquote><p>Molts problemes s\u00f3n els mateixos que ten\u00edem quan Maragall va impulsar la reforma de l\u2019Estatut<\/p><\/blockquote>\n<p>&#038;nbsp<br \/>\nD\u2019altra banda, els deu anys de proc\u00e9s independentista s\u00f3n com un filtre que ho tenyeix tot. Domina la in\u00e8rcia: s\u2019atribueix a l\u2019impacte de l\u2019independentisme tot el que ara li passa a Catalunya, hi tingui relaci\u00f3 o no. \u00d2bviament, el proc\u00e9s ha incidit fortament sobre la vida econ\u00f2mica, social, cultural i pol\u00edtica, per\u00f2 molts dels problemes que avui patim s\u00f3n exactament els mateixos que ten\u00edem damunt la taula quan el president Maragall va impulsar la reforma de l\u2019Estatut. Feu mem\u00f2ria. Per exemple, el mar\u00e7 de l\u2019any 2007, un total de 860 empresaris, executius i acad\u00e8mics van protagonitzar un gran acte per demanar que es potenci\u00e9s l\u2019aeroport del Prat com a centre de connexions internacionals i es don\u00e9s via lliure a la gesti\u00f3 aut\u00f2noma dels aeroports. A Madrid no van fer-ne gaire cas.<br \/>\n&#038;nbsp<br \/>\nM\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019acumulat hist\u00f2ric, si agafem les principals dades econ\u00f2miques, podem pensar que la decad\u00e8ncia ha trucat a la porta de Catalunya. La caiguda del PIB catal\u00e0 durant l\u2019any 2020 va ser la m\u00e9s forta des dels temps de la Guerra Civil. El juliol de l\u2019any passat, el Cercle d\u2019Economia es pronunciava en els seg\u00fcents termes: \u201cEntre el 2000 i el 2018, el creixement de la renda per c\u00e0pita ha estat clarament inferior al de Madrid, i tamb\u00e9 inferior al del conjunt d\u2019Espanya. A nivell \u00adeuropeu, la competitivitat de Catalunya tamb\u00e9 ha reculat, i molt. Segons l\u2019\u00edndex de competitivitat regional elaborat per la Comissi\u00f3 Europea, ha perdut gaireb\u00e9 60 posicions des del 2010, i ara est\u00e0 molt allunyada de la \u00adComunitat de Madrid\u201d. Per\u00f2 el mal va comen\u00e7ar abans del proc\u00e9s i, entre les causes d\u2019aquest quadre, hi ha \u2013com remarca el Cercle\u2013 \u201cl\u2019infrafinan\u00e7ament recurrent de Ca\u00adtalunya\u201d. Afegim-hi una altra circumst\u00e0ncia: moltes empreses sorgides aqu\u00ed s\u00f3n adqui\u00adrides per inversors sense cap vincle amb<br \/>\nla societat catalana, tend\u00e8ncia mundial que planteja moltes preguntes sobre el control del nostre teixit empresarial i el paper de les elits locals. Parlem molt de la responsabilitat dels pol\u00edtics i poc de la dels que creen riquesa i ocupaci\u00f3. \u00c9s decadent morir d\u2019\u00e8xit i ser globalitzats mentre juguem a golf?<br \/>\n&#038;nbsp<br \/>\nLa pr\u00f2rroga pol\u00edtica a Catalunya amplifica la sensaci\u00f3 de decad\u00e8ncia, i encara m\u00e9s enmig de la pand\u00e8mia. A l\u2019horitz\u00f3, els fons europeus de recuperaci\u00f3. Un Govern esgotat (dividit i sense president), que no pot prendre decisions de gran abast, fabrica una escuma que tapa \u2013sense voler\u2013 la vitalitat de la societat catalana, que existeix malgrat totes les dificultats. Potser peco d\u2019optimista: aquest pa\u00eds est\u00e0 tocat, per\u00f2 no enfonsat. De moment.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Al divan del psicoanalista de les nacions, Catalunya, ajaguda i amb la mirada perduda, es demana si viu ara una etapa de \u00addecad\u00e8ncia. \u00c9s una decad\u00e8ncia real o \u00e9s una&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6612,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6611"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6611"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6611\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6613,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6611\/revisions\/6613"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6612"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6611"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6611"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6611"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}