Hi ha controv\u00e8rsia perqu\u00e8 no podem anar a visitar la tieta que viu al poble del costat, per\u00f2, en canvi, la Generalitat ha dit que podem saltar-nos el confinament municipal si ens ve de gust assistir \u2013a manca de teatre o cinema en pantalla gran\u2013 a un dels m\u00edtings que es muntaran per demanar el vot a partir de dem\u00e0, quan ja serem oficialment en campanya (tot i que fa dies que es fan actes pol\u00edtics d\u2019aquesta mena). Davant d\u2019aquesta perip\u00e8cia, vull remarcar que fa molt de temps que els m\u00edtings no interessen ning\u00fa, llevat de les televisions (que n\u2019extreuen talls informatius), la parr\u00f2quia fidel de cada partit que serveix per posar-hi figurants i els malalts de pol\u00edtica (que sempre som quatre gats). D\u2019altra banda, els costar\u00e0 molt als Mossos d\u2019Esquadra esbrinar si un individu va cap a Sabadell per escoltar i aplaudir el seu candidat preferit o per trobar-se amb quatre amics, en una casa particular, per endrapar un arr\u00f2s de costella i carxofes, per dir un plat a l\u2019atzar.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 del desconcert que pot provocar aquesta mesura (com tantes de les que s\u2019han pres des de fa \u00admesos), i m\u00e9s enll\u00e0 de saber si el Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya acaba validant l\u2019ajornament de la data dels comicis, resulta paradoxal que ara ens preocupi la part del ritual electoral que sembla m\u00e9s rutin\u00e0ria i pesada (despr\u00e9s dels programes, que no es llegeix ning\u00fa, sovint ni els mateixos que els redacten). A m\u00e9s, aquest debat ens arriba quan ha quedat a bastament demostrat que els m\u00edtings on\u00adline serveixen perfectament a l\u2019objectiu d\u2019aquest negoci, que no \u00e9s altre que difondre el missatge diari que cada candidatura pret\u00e9n que els mitjans recullin i amplifiquin. Les formacions pol\u00edtiques recomanen ara que als m\u00edtings nom\u00e9s hi vagin els que viuen a la localitat on es facin, i han afegit que intensificaran els actes telem\u00e0tics. \u00c9s de sentit com\u00fa.<\/p>\n
Durant la transici\u00f3 el m\u00edting tenia tota la gr\u00e0cia de les coses que havien estat prohibides i esperades
\nHi ha \u2013hi havia\u2013 una er\u00f2tica del m\u00edting. Parlo de temps remots, diguem-ho aix\u00ed. La fotografia que acompanya aquest article \u00e9s d\u2019un m\u00edting de Felipe Gonz\u00e1lez durant la transici\u00f3. En aquella \u00e8poca, el m\u00edting tenia tota la gr\u00e0cia de les coses que havien estat prohibides i esperades. L\u2019esdeveniment servia per certificar la comuni\u00f3 de militants i simpatitzants amb els dirigents que sortien a l\u2019escenari a parlar. Era habitual que el personal su\u00e9s for\u00e7a, \u00adaix\u00f2 era una prova d\u2019autenticitat ideol\u00f2\u00adgica. S\u2019estrenava la democr\u00e0cia i la ciutadania tenia fam de m\u00edtings que certifiquessin que la cosa anava de veres. A m\u00e9s, l\u2019acte permetia sentir-te \u201cprotagonista\u201d de la hist\u00f2ria.<\/p>\n
Com a manifestaci\u00f3 religiosa que \u00e9s, el m\u00edting nom\u00e9s t\u00e9 sentit si aconsegueix aquesta comuni\u00f3 entre els de dalt i els de baix, si transcendeix la mera expressi\u00f3 d\u2019uns discursos per esdevenir una cerim\u00f2nia en la qual el m\u00e9s important \u00e9s ser-hi i formar-ne part. Des dels or\u00edgens de la pol\u00edtica de masses, a partir del darrer ter\u00e7 del segle XIX, els m\u00edtings han servit per compactar les bases militants i projectar la for\u00e7a de tal o tal lideratge. No vull furgar en la ferida del nostre pessebre actual, per\u00f2 hi ha m\u00e9s d\u2019un cap de llista que viur\u00e0 amb secreta alegria el fet de prescindir dels actes multitudinaris presencials, tot oblidant que les pantalles acostumen a ser un terreny molt perill\u00f3s \u2013els primers plans\u2013 per a qualsevol que sol\u00b7licita el vot i la confian\u00e7a del contribuent. Recordeu el debat televisat Nixon-Kennedy del 1960.<\/p>\n
Com a periodista i apassionat del teatre pol\u00edtic, he xalat molt als m\u00edtings, fins i tot en els que semblaven m\u00e9s avorrits a priori. Com a guinyol refinat del comer\u00e7 electoral, el m\u00edting fa aflorar de trascant\u00f3 moltes coses que expliquen la rebotiga dels que aspiren a governar-nos. Se\u2019ns revela una veritat essencial gr\u00e0cies a la mec\u00e0nica de l\u2019artifici demag\u00f2gic. Recordo un m\u00edting de Felipe Gonz\u00e1lez a Santa Coloma de Gramenet, amb Ma\u00adnuela de Madre, que llavors era alcaldessa: va ser com una missa a Harlem, els presents levitaven. Tamb\u00e9 recordo el m\u00edting de Jordi Pujol de l\u2019any 2002 on va amollar la famosa frase del \u201ctites, tites\u201d, una intervenci\u00f3 de pur estil Joan Capri que va tapar el que havia de ser la not\u00edcia del dia, que era la presentaci\u00f3 d\u2019Artur Mas com a candidat. Recordo un m\u00edting de Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar, a la campanya de les generals del 2000, a la pla\u00e7a de bous de Val\u00e8ncia, que va ser un viatge als temps de la Segona Rep\u00fablica, com si la CEDA hagu\u00e9s passat pel t\u00farmix postmodern. Posats a recordar, tamb\u00e9 recordo l\u2019impacte que em va causar assistir, l\u2019any 2003, a un m\u00edting-dinar de prim\u00e0ries del dem\u00f2crata John Kerry, per la qual cosa vaig pagar \u2013em sembla\u2013 vint d\u00f2lars: el p\u00fablic no s\u2019immutava i el menjar era absolutament oblidable.<\/p>\n
L\u2019er\u00f2tica del m\u00edting electoral rau en l\u2019exageraci\u00f3 que s\u2019espera dels discursos i dels gestos dels dirigents que oficien la \u00adcerim\u00f2nia. Una desmesura que ha de semblar natural, aix\u00f2 s\u00ed. No estem parlant d\u2019una confer\u00e8ncia ni d\u2019un col\u00b7loqui, es tracta de fer veure que el candidat va a \u00adtotes. Com si la voluntat de poder fos un espectacle equivalent al del domador \u00advalent que posa el seu cap dins la boca del lle\u00f3.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi ha controv\u00e8rsia perqu\u00e8 no podem anar a visitar la tieta que viu al poble del costat, per\u00f2, en canvi, la Generalitat ha dit que podem saltar-nos el confinament municipal…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6620,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6619"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6619"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6619\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6621,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6619\/revisions\/6621"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6620"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6619"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6619"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6619"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}