Dist\u00e0ncia cordial, esguard vigilant, cap sorpresa. L\u2019\u00fanica con\u00adversa llarga que he mantingut amb Pere Aragon\u00e8s \u2013fa uns quants \u00admesos\u2013 va mostrar-me un home jove que volia projectar \u00addues coses davant de l\u2019interlocutor: soc un governant seri\u00f3s i no dic res fora de gui\u00f3. Va ser una trobada de\u00adcebedora, perqu\u00e8 un estava acostumat als dirigents d\u2019ERC de la \u00advella escola: apassionament, gust per la controv\u00e8rsia, el marro de la pugna. Els que van refundar les sigles de Maci\u00e0 i Companys per convertir-les, a partir del 1989, en el partit d\u2019un independentisme nou eren m\u00e9s descordats. Aragon\u00e8s, candidat d\u2019ERC a la presi\u00add\u00e8ncia de la Generalitat, va venir al m\u00f3n pocs dies despr\u00e9s de la gran vict\u00f2ria de Gonz\u00e1lez del 1982, quan Pujol feia una mica m\u00e9s de dos anys que governava i el veter\u00e0 Heribert Barrera manava els \u00adrepublicans.
\n
\n\u00c9s gaireb\u00e9 segur que, sense el col\u00b7lapse del proc\u00e9s sobiranista i la condemna dels l\u00edders independentistes, aquest antic cap de les joventuts d\u2019ERC no tindria avui el protagonisme que t\u00e9. Per quines raons Oriol Junqueras tria Aragon\u00e8s com a encarregat general quan ell \u00e9s empresonat i la seva n\u00famero dos, Marta Rovira, se\u2019n va a Su\u00efssa, a l\u2019exili? Ho he preguntat a una dotzena de fonts: Aragon\u00e8s \u00e9s la figura que t\u00e9 m\u00e9s virtuts per fer d\u2019arquitecte de la rectificaci\u00f3 estrat\u00e8gica d\u2019ERC, despr\u00e9s del frac\u00e0s de la Rep\u00fablica fake de la tardor del 2017. Tasca complicada. L\u2019ha de fer alg\u00fa endre\u00e7at i ell ho \u00e9s. Construir\u00e0 l\u2019edifici dibuixat en els pl\u00e0nols de Junqueras.
\nTan efica\u00e7 com quan imita Montoro \u2013fa pixar de riure\u2013 o altres pol\u00edtics.
\n <\/p>\n
Prefereix desmuntar amb paci\u00e8ncia les desavinences que deixar-les explotar; aix\u00f2 explica la relaci\u00f3 amb Torra, plena de topades<\/p><\/blockquote>\n
\nEl l\u00edder republic\u00e0 hi confia molt, des que va tenir-lo com a secretari d\u2019Economia quan era vicepresident i conseller econ\u00f2mic: \u00e9s fiable, competent, est\u00e0 ben format (llicenciat en Dret, m\u00e0ster en hist\u00f2ria econ\u00f2mica i projecte de tesi doctoral sobre la Mancomunitat) i no perd mai els nervis. No li agrada el conflicte i s\u2019estima m\u00e9s desmuntar amb paci\u00e8ncia les desavinences que deixar-les explotar; aix\u00f2 explica la seva relaci\u00f3 amb Torra, plena de topades. Amb tot, quan cal, baixa a l\u2019arena: ho va fer al costat de Puigcerc\u00f3s contra \u00adCarod-Rovira, en una d\u2019aquelles guerres internes que feien d\u2019ERC la casa dels embolics perpetus. Sap detectar qui guanya, va desmarcar-se aviat del corrent cr\u00edtic d\u2019Uriel Bertran, que ja hiperventilava. Aragon\u00e8s pot dialogar amb tothom, \u00e9s un bon ambaixador per a temps de pau, tot i que ara som en temps de postguerra i reconstrucci\u00f3. Alg\u00fa que el coneix molt m\u2019explica que aquest rebuig al conflicte podria fer que s\u2019assembl\u00e9s una mica a Rajoy. Alg\u00fa altre afegeix que \u00e9s capa\u00e7 de fer refer\u00e8ncia al detall m\u00e9s petit, amb un nivell de coneixement propi dels t\u00e8cnics.
\n
\nEs diu que ERC est\u00e0 fent el paper de l\u2019antiga CDC. Des d\u2019un punt de vista operatiu, \u00e9s cert. Des d\u2019un punt de vista hist\u00f2ric, no: els de Junqueras no es conformen amb l\u2019autonomia. En aquest context, que el moderat Aragon\u00e8s sigui un fill de la burgesia de Pineda de Mar \u2013negocis hotelers\u2013 amb pare que havia estat regidor convergent i muller que havia militat a les joventuts de CDC (i \u00e9s amiga de Marta Pascal) ajuda a desactivar alguns prejudicis, per b\u00e9 que potser n\u2019alimenta d\u2019altres, com quan cupaires i comuns van dir que el projecte de llei de serveis a les persones \u2013la llei Aragon\u00e8s\u2013 \u00e9s una \u00adeina de privatitzaci\u00f3. Per a un socialdem\u00f2crata keinesi\u00e0 admirador de Josep Pallach com Aragon\u00e8s l\u2019atac resulta injust. Per reivindicar la complexitat, recorda que el seu avi va ser el darrer alcalde franquista de la vila i que tamb\u00e9 va tenir un besavi d\u2019ERC i un de comunista, que es va haver d\u2019exiliar.
\n
\nPer\u00f2 la realitat va m\u00e9s enll\u00e0 de les q\u00fcestions de classe: Aragon\u00e8s \u00e9s el primer cap de llista d\u2019ERC (des de Joan Hortal\u00e0) que no \u00e9s fil\u00f2leg ni professor d\u2019institut. No respon al perfil previsible. Aix\u00f2 em fa pensar en el que escriu Mart\u00ednez Fiol al llibre Leviat\u00e1n en \u00adCatalu\u00f1a : \u201cAs\u00ed, a Companys y al gobierno de la Generalitat solo les quedaba el magm\u00e1tico y disperso mundo del sector servicios (notoriamente dependientes del comercio y funcionarios) y los rabassaires, donde la ERC se enfrentaba a la dura competencia de socialistas y comunistas\u201d. Ha plogut molt des de la Segona Rep\u00fablica, per\u00f2 es mantenen algunes constants: Aragon\u00e8s competeix amb el socialista Illa com a futur gestor d\u2019una Generalitat abonyegada, alhora que vol ampliar la base, que no \u00e9s exactament la del 1934 per\u00f2 t\u00e9 un per\u00edmetre equivalent.
\n
\nLa pregunta del mili\u00f3: si arriba a president de Catalunya, Aragon\u00e8s deixar\u00e0 de ser l\u2019arquitecte delegat de Junqueras? Seria un ateu fred plantant cara a un cat\u00f2lic incandescent.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Dist\u00e0ncia cordial, esguard vigilant, cap sorpresa. L\u2019\u00fanica con\u00adversa llarga que he mantingut amb Pere Aragon\u00e8s \u2013fa uns quants \u00admesos\u2013 va mostrar-me un home jove que volia projectar \u00addues coses davant…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6623,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6622"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6622"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6622\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6645,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6622\/revisions\/6645"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6623"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6622"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6622"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6622"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}