Mentre miro Baron noir , s\u00e8rie pol\u00edtica francesa sobre les perip\u00e8cies de Philippe Rickwaert, alcalde de Dunkerque i diputat a l\u2019Assemblea Nacional, penso en figures com Antonio Balm\u00f3n \u2013avui a l\u2019alcaldia de Cornell\u00e0\u2013 o com Celestino Corbacho, que va ser alcalde de l\u2019Hospitalet i ministre de Treball \u2013justament com el personatge de la teleficci\u00f3 que esmento\u2013 i tamb\u00e9 puc pensar en cl\u00e0ssics de l\u2019aparell del PSC com Josep M. Sala o Jos\u00e9 Zaragoza, amb traject\u00f2ries, ambd\u00f3s, que farien les del\u00edcies de qualsevol guionista. En canvi, no he pensat ni un moment en Salvador Illa, el presidenciable del PSC a la Generalitat, malgrat que ha estat alcalde, ministre i secretari d\u2019organitzaci\u00f3 a les ordres d\u2019Iceta.
\n
\nPer qu\u00e8? A Illa li falta la llegenda bigarrada i el pintoresquisme cru que revesteix les biografies dels seus correligionaris esmentats. Comparar Zaragoza i Illa \u00e9s com comparar una nit de festa imparable a la ciutat brasilera de Fortaleza amb una tarda de lectura en una casa a Copenhaguen. Per aix\u00f2 el candidat socialista pot ser qualificat de bar\u00f3 grisenc \u2013discret i prudent\u2013 m\u00e9s que de bar\u00f3 negre, atret pel costat fosc de la for\u00e7a. \u201cFrugal\u201d \u00e9s l\u2019adjectiu que millor el defineix: no beu alcohol i es lleva per c\u00f3rrer a les sis del mat\u00ed.
\n <\/p>\n
La capacitat de treball i la disciplina s\u00f3n les seves armes secretes, aix\u00ed com un tarann\u00e0 executiu que no suporta p\u00e8rdues de temps<\/p><\/blockquote>\n
\nSom davant d\u2019un professional di\u00e8sel de la pol\u00edtica que podria servir d\u2019exemple en una classe \u00adsobre el que Max Weber anomenava \u201cuna empresa d\u2019interessats\u201d. Illa coneix molt b\u00e9 l\u2019engranatge fi de la pol\u00edtica m\u00e9s avorrida i ne\u00adcess\u00e0ria, la rebotiga de la democr\u00e0cia. Com a ministre contra la pand\u00e8mia, ha posat a prova el seu talent i la seva resist\u00e8ncia: els adversaris el critiquen durament i ell es defensa dient que s\u2019ha fet tot el que tocava. Si superem els t\u00f2pics populistes, podem argumentar que cal combinar pol\u00edtics que es\u00adtiguin de pas (persones de tota condici\u00f3 que es dediquen temporalment a la cosa p\u00fablica) amb professionals de la pol\u00edtica que \u00adasseguren la continu\u00eftat de les \u00adestructures. Illa forma part d\u2019aquesta segona categoria.
\n
\nLa mort inesperada de Rom\u00e0 Planas, el setembre del 1995, el va propulsar a l\u2019alcaldia de la Roca del Vall\u00e8s (un poble enganxat a l\u2019 outlet m\u00e9s fam\u00f3s de Catalunya, La Roca Village) quan tenia vint-i-nou anys. Planas va ser escollit alcalde despr\u00e9s d\u2019una vida a l\u2019exili, en qu\u00e8 va esdevenir col\u00b7laborador de confian\u00e7a del president Tarradellas. Jordi Font, veter\u00e0 del PSC, ha escrit que Planas \u201cun dia ens va confessar, amb cara de gran satisfacci\u00f3, que tenia en el seu equip un regidor espl\u00e8ndid, un noi jove amb moltes virtuts, recte, de pedra picada, molt bon gestor, ben preparat i home d\u2019aixecar ponts\u201d. El noi era Illa. Un altre socialista destacat puntualitza que l\u2019avui cap de llista no va assumir la visi\u00f3 clarament catalanista del seu mentor, una dada que connecta amb la definici\u00f3 que d\u2019Illa fa un dels seus amics: \u201c\u00c9s un federalista-catalanista, m\u00e9s que alg\u00fa amb referents catalanistes\u201d. La seva pres\u00e8ncia a la manifestaci\u00f3 de Societat Civil Catalana de l\u2019octubre del 2017 no va passar desapercebuda.
\n
\nIlla \u00e9s el candidat que tinc m\u00e9s a prop generacionalment. Aix\u00f2 em permet imaginar l\u2019escenografia de la seva infantesa i joventut: nen del tardofranquisme de fam\u00edlia treballadora, jove de l\u2019anomenada Generaci\u00f3 X que estudia Filosofia i que arriba al comprom\u00eds pol\u00edtic quan l\u2019\u00e8pica de la transici\u00f3 ja est\u00e0 esbravada. Els que l\u2019aprecien expliquen que, si fos franc\u00e8s, hauria estat un enarca mod\u00e8lic (producte de l\u2019Escola d\u2019Administraci\u00f3 Na\u00adcional d\u2019on han sortit presidents de la Rep\u00fablica i molts ministres) mentre altres asseguren que, a vegades, \u00e9s com un tecn\u00f2crata.
\n
\nLa capacitat de treball i la disciplina s\u00f3n les seves armes secretes, aix\u00ed com un tarann\u00e0 executiu que no suporta cap p\u00e8rdua de temps: a les reunions que convoca no permet ni un minut de divagaci\u00f3. Amb tot, la seva experi\u00e8ncia al sector privat, durant pocs mesos en una productora de televisi\u00f3, va ser un frac\u00e0s.
\n
\nPensa que les formes s\u00f3n imprescindibles en pol\u00edtica i detesta la manca de sentit institucional. Essent cap de gabinet de Collboni, durant el primer pacte del PSC amb Colau, Illa va patir un xoc traum\u00e0tic perqu\u00e8, en una trobada amb inversors xinesos, el regidor dels comuns que l\u2019acompanyava va presentar-se amb pantalons curts i sand\u00e0lies. Qui li hauria dit, llavors, que acabaria assegut al costat de dirigents de Podem al Consell de Ministres?
\n
\nSocialdem\u00f2crata sense cap radicalisme, cat\u00f2lic de conviccions profundes i periquito futbol\u00edstic, coincideix amb Pere Aragon\u00e8s en l\u2019obsessi\u00f3 per l\u2019ordre i l\u2019afici\u00f3 a l\u2019horticultura. \u00c9s el j\u00f2quer de Pedro S\u00e1nchez per a la partida m\u00e9s dif\u00edcil.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Mentre miro Baron noir , s\u00e8rie pol\u00edtica francesa sobre les perip\u00e8cies de Philippe Rickwaert, alcalde de Dunkerque i diputat a l\u2019Assemblea Nacional, penso en figures com Antonio Balm\u00f3n \u2013avui a…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6634,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6633"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6633"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6633\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6644,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6633\/revisions\/6644"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6634"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6633"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6633"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6633"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}