{"id":6641,"date":"2021-01-21T16:11:12","date_gmt":"2021-01-21T15:11:12","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=6641"},"modified":"2021-02-01T16:12:42","modified_gmt":"2021-02-01T15:12:42","slug":"patriotisme-i-mediocritat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2021\/01\/21\/patriotisme-i-mediocritat\/","title":{"rendered":"Patriotisme i mediocritat"},"content":{"rendered":"<p><em>\u00abHi ha pol\u00edtics catalans d\u2019avui a qui la pr\u00f2pia grisor els depassa com els ha depassat la rep\u00fablica brev\u00edssima d\u2019octubre del 2017\u00bb<\/em><br \/>\n&#038;nbsp<br \/>\nSitueu-vos, si us plau: el 26 de desembre del 1945, Armand Obiols escriu una carta llarga al seu amic Rafael Tasis. S\u00f3n dos republicans catalanistes -homes de cultura- que s\u2019han exiliat en acabar la Guerra Civil. La lletra d\u2019Obiols, escrita a Bordeus, \u00e9s un dels textos m\u00e9s descarnadament autocr\u00edtics del b\u00e0ndol perdedor. L\u2019escriptor sabadellenc -agut, morda\u00e7 i l\u00facid- hi fa judicis dur\u00edssims sobre el m\u00f3n del qual forma part, aquella Catalunya republicana que, abans de perdre el combat contra els feixistes, ja s\u2019havia dessagnat interiorment a causa de les pugnes sect\u00e0ries i els odis desfermats a la rereguarda. Copio un fragment d\u2019aquesta carta que paga la pena llegir avui. \u00c9s gr\u00e0cies a la Fundaci\u00f3 La Mirada, de Sabadell, que aquest text ha arribat a les nostres mans.<br \/>\n&#038;nbsp<br \/>\nObiols explica a Tasis que ha declinat fer una confer\u00e8ncia sobre el president Companys amb motiu de l\u2019aniversari del seu afusellament en mans dels franquistes. Hi afegeix aquestes consideracions: &#8220;Per aix\u00f2 el seu patriotisme final, indubtablement sincer, va ser en realitat un refugi, una manera genial i paradoxal de defugir responsabilitats que li eren enormement superiors. No pas, potser, per manca de coratge. Per\u00f2 el seu coratge no crec que abandon\u00e9s gaire sovint el pla d\u2019una qualitat una mica mediocre. O b\u00e9 s\u2019inseria a la punta d\u2019un c\u00e0lcul massa optimista i aleshores no era m\u00e9s que simple aud\u00e0cia, o b\u00e9, marginal i flanquejat de totes les garanties que li facilitava un do remarcable, i coexistent, per a la transig\u00e8ncia, era una cortina que cobria les concessions m\u00e9s absurdes -aix\u00f2 si l\u2019acte coratj\u00f3s no deixava veure, tot just realitzat, i com per transpar\u00e8ncia, que la seva no realitzaci\u00f3 hauria implicat un coratge infinitament m\u00e9s alt&#8221;. En el m\u00f3n dels exiliats catalans, el 1945, quan la vict\u00f2ria aliada contra Hitler semblava que obria un cam\u00ed d\u2019esperan\u00e7a, no era gens f\u00e0cil analitzar el que havia passat en aquests termes.<br \/>\n&#038;nbsp<br \/>\nRespireu. No tingueu pressa. I demaneu-vos sincerament si el que escriu Armand Obiols parla de la seva \u00e8poca o de la nostra. Coratge i mediocritat poden conviure perfectament, com poden fer-ho les bones intencions i la incompet\u00e8ncia. Ho sabem. Admetre-ho \u00e9s dur, per\u00f2 no serveix de res enganyar-nos. A Obiols no li servia. A nosaltres, tampoc.<br \/>\n&#038;nbsp<br \/>\nDurant les darreres hores, arran de l\u2019encadenament de diversos fets, hi ha veus que asseguren que est\u00e0 en marxa una &#8220;operaci\u00f3 d\u2019Estat&#8221; per fer Salvador Illa president de la Generalitat. Quan diuen una &#8220;operaci\u00f3&#8221; suposo que volen suggerir una &#8220;conspiraci\u00f3&#8221;. La veritat, em temo, \u00e9s molt m\u00e9s prosaica i evident: els socialistes aprofiten l\u2019oportunitat per mirar de guanyar les eleccions catalanes, cosa que no ha de sorprendre ning\u00fa.<br \/>\n&#038;nbsp<br \/>\nAquesta oportunitat tan grata al PSC -vull recordar-ho sense que ning\u00fa s\u2019ofengui- es comen\u00e7a a forjar a partir del moment que el president Torra es carrega la seva presid\u00e8ncia i la legislatura amb el gest in\u00fatil de posar la pancarta al balc\u00f3 del Palau de la Generalitat. Ni m\u00e9s ni menys. La inhabilitaci\u00f3 del president fa que, autom\u00e0ticament, el temps pol\u00edtic a Catalunya quedi en mans dels jutges, extrem su\u00efcida -se sabia perfectament i molts ho vam advertir- per a l\u2019independentisme. Diguem-ho un cop m\u00e9s, a desgrat dels que no suporten escoltar tot all\u00f2 que desmenteix la faula pal\u00b7liativa: no hi havia possibilitat de recollir cap fruit pol\u00edtic consistent d\u2019aquella obstinaci\u00f3 de Torra, llevat d\u2019alimentar un narcisisme substitutori de qualsevol estrat\u00e8gia digna d\u2019aquest nom.<br \/>\n&#038;nbsp<br \/>\nAra, empantanats i entortolligats amb el decret que trasllada les eleccions al Parlament al dia 30 de maig, tota la societat catalana paga les conseq\u00fc\u00e8ncies dels autogols que provoca la gesticulaci\u00f3 dels que volen col\u00b7leccionar momentums. No s\u00e9 si el decret que havia d\u2019ajornar els comicis \u00e9s bo, dolent o millorable, ara hi ha molts savis que diuen saber com calia redactar-lo. S\u00ed puc dir, en canvi, que resulta del tot incomprensible que &#8220;el consens&#8221; entre partits sobre la data electoral i la pand\u00e8mia deix\u00e9s una escletxa tan gran per als interessos del PSC i els seus sat\u00e8l\u00b7lits. No havia de ser la prioritat principal de Junts i d\u2019ERC que els socialistes no poguessin tenir cap excusa per q\u00fcestionar el decret? No hem quedat que cal fer pol\u00edtica, sobretot quan est\u00e0 cantat que l\u2019adversari espera la relliscada de l\u2019independentisme sense dissimular?<br \/>\n&#038;nbsp<br \/>\nAmb una pinzellada, com un ganivet, Armand Obiols resumeix aix\u00ed la perip\u00e8cia tr\u00e0gica del president Companys: &#8220;La mort el depassa com l\u2019havia depassat la vida&#8221;. Hi ha pol\u00edtics catalans d\u2019avui a qui la pr\u00f2pia grisor els depassa com els ha depassat la rep\u00fablica brev\u00edssima d\u2019octubre del 2017.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00abHi ha pol\u00edtics catalans d\u2019avui a qui la pr\u00f2pia grisor els depassa com els ha depassat la rep\u00fablica brev\u00edssima d\u2019octubre del 2017\u00bb &#038;nbsp Situeu-vos, si us plau: el 26 de&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6641"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6641"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6641\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6642,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6641\/revisions\/6642"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6641"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6641"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6641"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}