R\u00e0pid amb el verb, cordial i amb sentit de l\u2019humor. Aix\u00ed el defineix gent de partits i sensibilitats diverses, fins i tot els m\u00e9s allunyats del PP, partit pel qual Alejandro Fern\u00e1ndez es presenta per primera vegada a la presid\u00e8ncia de la Generalitat. Alg\u00fa de la seva Tarragona natal el descriu com un \u00adtipus pragm\u00e0tic a qui no li costaria gaire d\u2019adaptar-se a fer pol\u00ed\u00adtica en una eventual Rep\u00fablica catalana, no perqu\u00e8 les seves conviccions no siguin s\u00f2lides, sin\u00f3 perqu\u00e8 est\u00e0 lluny de ser un fan\u00e0tic o un doctrinari. Manega les idees amb facilitat, per\u00f2 t\u00e9 clar \u2013potser perqu\u00e8 ha hagut de barallar-se amb la teoria com a professor de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques\u2013que el centre de gravetat de tota persona que es dedica a la cosa p\u00fablica \u00e9s l\u2019acci\u00f3. El discurs \u2013la seva orat\u00f2ria \u00e9s pirot\u00e8cnica, \u00e0gil i morda\u00e7\u2013 serveix per argumentar els fets, no per substituir-los; en aix\u00f2 \u00e9s cl\u00e0ssic: detesta l\u2019anomenada nova pol\u00edtica i els lideratges creats al microones dels mitjans i la bombolla de les xarxes.
\n
\nEl seu paper \u00e9s el resultat d\u2019una lluita exitosa de classes a l\u2019interior de la maquin\u00e0ria popular. Ell no ho diria aix\u00ed, esclar. Fern\u00e1ndez es va convertir en el l\u00edder del PP de Tarragona picant pedra i despr\u00e9s de la sortida d\u2019escena de Francesc Ricom\u00e0 de Castellarnau, el cap territorial que \u2013com els seus cognoms indiquen\u2013 provenia de la vella aristocr\u00e0cia. Ricom\u00e0 \u2013regidor, primer tinent d\u2019alcalde i diputat diverses vegades a Madrid\u2013 no tenia res a veure amb aquell jove collita del 1976 que s\u2019havia afiliat amb divuit anys, fill de fam\u00edlia obrera amb arrels asturianes, del barri de Sant Pere i Sant Pau, amb mare comunista i pare fan de Manuel Fraga. Parlant en termes de la Roma que va crear la immortal T\u00e0rraco, despr\u00e9s de l\u2019\u00e8poca del patrici Ricom\u00e0, va arribar el moment del trib\u00fa de la plebs Fern\u00e1ndez, un working class hero que aixeca la bandera del m\u00e8rit, un liberal-conservador des de baix, a la manera de la seva admirada Thatcher. Ho ha repetit molts cops: \u201cEn lloc de plorar perqu\u00e8 has nascut en una casa humil, marca\u2019t un objectiu\u201d. I jugant a ser una mica anticonvencional \u2013sempre dins d\u2019un ordre\u2013 perqu\u00e8 no el confonguin amb els carques.
\n <\/p>\n
Exhibeix un estil proper (de vegades populatxer), \u00e9s h\u00e0bil en el xoc i solvent quan pacta<\/p><\/blockquote>\n
\nEl trib\u00fa popular va anar assentant-se i connectant amb la gent, amb un estil proper (de vegades populatxer), h\u00e0bil en la pugna i solvent quan pacta. Despr\u00e9s del resultat p\u00e8ssim de Xavier Garc\u00eda Albiol als comicis auton\u00f2mics que es van celebrar sota el 155 (ell va conservar l\u2019esc\u00f3 pels p\u00e8ls), el seu nom estava madur per completar el cursus honorum i assumir el lideratge d\u2019un partit que, a Catalunya, \u00e9s un negoci en refundaci\u00f3 cr\u00f2nica: agrada a les bases i havia apostat per Casado en les prim\u00e0ries, amb qui va forjar una bona relaci\u00f3 al Congr\u00e9s dels Diputats. Dolors Montserrat va apostar per Cospedal i va perdre. El trib\u00fa va demostrar que tenia molt bon nas. \u201cSempre ha sabut el que vol\u201d, sentencia un correligionari.
\n
\nL\u2019objectiu de Fern\u00e1ndez \u00e9s la remuntada. Recuperar molts dels vots que van anar-se\u2019n a Ciu\u00adtadans el desembre del 2017 i evitar, de passada, que Vox sedueixi aquells electors que dubten de
\nla derechona Li faltar\u00e0 l\u2019ajuda de Dani Serrano, n\u00famero dos i estret col\u00b7laborador, que va dimitir despr\u00e9s de ser investigat per una presumpta agressi\u00f3 sexual. L\u2019esperit de rocker (sent jove era un fenomen ballant) pot ajudar Fern\u00e1ndez a mobilitzar la parr\u00f2quia, encara que no \u00e9s f\u00e0cil amb les batzegades que fa Casado: uns dies imitant Vox i d\u2019altres predicant moderaci\u00f3. Malgrat tantes excursions per aqu\u00ed, als despatxos del carrer G\u00e9nova continuen analitzant malament el tauler catal\u00e0. Avui, del candidat Fern\u00e1ndez pot dir-se el mateix que es va dir ahir de Josep Piqu\u00e9: \u201c\u00a1Qu\u00e9 buen vasallo si hubiera buen se\u00f1or!\u201d.
\n
\nEscoltant Neil Young o The \u00adPosies, cavil\u00b7lant sobre Messi (\u00e9s culer i del N\u00e0stic), de cam\u00ed al restaurant Les Coques \u2013un dels que freq\u00fcenta a la seva ciutat\u2013, re\u00adcobrint la seva timidesa amb la m\u00e0scara d\u2019 echado pa\u2019lante que l\u2019ha convertit en un showman parlamentari (li va cantar una pe\u00e7a de Manolo Escobar a Torra), Fern\u00e1ndez se\u2019n recorda, potser, del que va llegir en un llibre d\u2019un dels seus referents, el fil\u00f2sof angl\u00e8s Roger Scruton, b\u00e8stia negra del progressisme actual: \u201cForma part de l\u2019atractiu de les utopies el fet que no puguin dur-se mai a terme (…) Els ut\u00f2pics, per tant, han de viure en una situaci\u00f3 d\u2019alerta constant, batallant contra els enemics de la utopia, sabedors que \u00e9s una lluita que no acabar\u00e0 mai\u201d. Efectivament, ut\u00f2pics com els dirigents del Partit Popular de Catalunya quan somien que seran deter\u00adminants al Govern de la Genera\u00adlitat, una cosa molt lluny avui de la realitat.<\/p>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
R\u00e0pid amb el verb, cordial i amb sentit de l\u2019humor. Aix\u00ed el defineix gent de partits i sensibilitats diverses, fins i tot els m\u00e9s allunyats del PP, partit pel qual…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6651,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6650"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6650"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6650\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6652,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6650\/revisions\/6652"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6651"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6650"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6650"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6650"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}