{"id":6653,"date":"2021-02-04T12:09:46","date_gmt":"2021-02-04T11:09:46","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=6653"},"modified":"2021-02-10T12:25:15","modified_gmt":"2021-02-10T11:25:15","slug":"la-caducitat-dels-liders","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2021\/02\/04\/la-caducitat-dels-liders\/","title":{"rendered":"La caducitat dels l\u00edders"},"content":{"rendered":"<p>Mostrar el que no veiem, explicar el que no hem ent\u00e8s i assajar una mica d\u2019autocr\u00edtica. Crec que aix\u00f2 \u00e9s el que cal esperar de les mem\u00f2ries d\u2019un pol\u00edtic (o d\u2019una personalitat que hagi exercit el poder en qualsevol \u00e0mbit) avui dia. Si no \u00e9s aix\u00ed, no fa falta que les escriguin. Vaig comen\u00e7ar el llibre Una tierra prometida \u2013primera part de les mem\u00f2ries de Barack Obama\u2013 sense esperar gaire cosa m\u00e9s que un exercici elegant de justificaci\u00f3 d\u2019un tipus intel\u00b7ligent que va veure com els seus ideals no van poder concretar-se amb l\u2019aud\u00e0cia que transmetien els seus primers discursos. Per\u00f2 hi ha molt m\u00e9s al llibre de qui fou president dels Estats Units abans del terrible Donald Trump. D\u2019entrada, hi ha una certa teoria sobre la vocaci\u00f3 de servei p\u00fablic i una mirada incisiva sobre<br \/>\nles avaries de la democr\u00e0cia i l\u2019origen del que despatxem com a descr\u00e8dit de la pol\u00edtica. Tot aix\u00f2 embolicat en una higi\u00e8nica dist\u00e0ncia cr\u00edtica \u2013variable, segons els episodis relatats\u2013 que s\u2019agraeix, perqu\u00e8 ens fa sentir adults al mig del xiquiparc de la demag\u00f2gia partidista.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nA l\u2019explicar els or\u00edgens del seu salt a la po\u00adl\u00edtica institucional, Obama es refereix a l\u2019experi\u00e8ncia del primer alcalde negre de Chi\u00adcago, Harold Washington, que va posar en pr\u00e0ctica un programa ambici\u00f3s per\u00f2 va morir abans de poder consolidar el seu projecte. Despr\u00e9s d\u2019aquella etapa, l\u2019alcaldia va anar a parar en mans d\u2019un representant del vell es\u00adtablishment. El jove Obama va extreure al\u00adgunes lli\u00e7ons d\u2019all\u00f2: \u201cVaig veure com la gran energia del moviment no va poder perdurar sense estructura, organitzaci\u00f3 i lideratge. Vaig veure com una campanya pol\u00edtica basada en la reparaci\u00f3 racial, per molt raonable que fos, generava temor i una reacci\u00f3 en contra i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, limitava el progr\u00e9s. I, en el r\u00e0pid col\u00b7lapse de la coalici\u00f3 de Harold despr\u00e9s de la seva mort, vaig veure el perill de dependre d\u2019un sol l\u00edder carism\u00e0tic per aconseguir el canvi\u201d. Lideratge, carisma i canvi. Paraules que, ara i aqu\u00ed, poden sonar a xin\u00e8s. No nom\u00e9s a Catalunya, tamb\u00e9 a Madrid. Si posem la vista en el conjunt europeu, no hi ha gaire on \u00adtriar i remenar un cop hem esmentat l\u2019admirable cancellera Merkel.<br \/>\n&nbsp;<\/p>\n<blockquote><p>Obama adverteix dels riscos dels projectes que ho basen tot en la m\u00e0gia de l\u2019hiperlideratge<\/p><\/blockquote>\n<p>&nbsp;<br \/>\nNo deixa de ser ir\u00f2nic que sigui Obama, \u00adcarism\u00e0tic de manual, el que ens adverteix dels riscos dels projectes que ho basen tot en la m\u00e0gia de l\u2019hiperlideratge. Malgrat aquesta contradicci\u00f3, el seu missatge ha de ser es\u00adcoltat, molt m\u00e9s en un moment en qu\u00e8 \u2013tant a escala local com a escala continental\u2013 tenim al davant un escenari complicat que exigir\u00e0 grans acords per superar la crisi social i econ\u00f2mica generada per la pand\u00e8mia. En el cas de la societat catalana, els que siguin cridats a conduir les institucions d\u2019autogovern \u2013ho sabrem despr\u00e9s del 14 de febrer\u2013 tenen un repte afegit: desencallar. Parlem d\u2019una tasca deli\u00adcada que exigir\u00e0 imaginaci\u00f3 i gestos de gruix, a m\u00e9s de cares noves.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nTots els lideratges tenen el seu moment i esgotar-los m\u00e9s enll\u00e0 de la seva caducitat pot ser contraproduent. El coratge de saber sortir d\u2019escena no abunda. En la mesura que vivim una pol\u00edtica desfigurada per un pes exagerat de l\u2019emoci\u00f3 i per la influ\u00e8ncia t\u00f2xica de la judicialitzaci\u00f3, els relleus a les c\u00fapules pol\u00edtiques s\u2019ha convertit en una cosa que no pot analitzar-se amb par\u00e0metres normals. Amb tot, i assumint l\u2019excepcionalitat d\u2019aquesta hora, est\u00e0 clar que els anys que venen reclamen l\u00edders efectius i aut\u00f2noms que vulguin defensar les seves posicions reformulant-les quan aix\u00f2 permeti avan\u00e7ar. L\u00edders que no tinguin por de resultar poc simp\u00e0tics o impopulars, i que argumentin els canvis sense maquillar les seves pr\u00f2pies contradiccions, al contrari: posant-les sobre la taula i desactivant-les.<br \/>\n&nbsp;Les mem\u00f2ries d\u2019Obama emeten la m\u00fasica d\u2019un comprom\u00eds robust en tensi\u00f3 permanent amb els seus propis l\u00edmits. Tant de bo aquesta actitud fos imitada als nostres verals.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Mostrar el que no veiem, explicar el que no hem ent\u00e8s i assajar una mica d\u2019autocr\u00edtica. Crec que aix\u00f2 \u00e9s el que cal esperar de les mem\u00f2ries d\u2019un pol\u00edtic (o&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6654,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6653"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6653"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6653\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6655,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6653\/revisions\/6655"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6654"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6653"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6653"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6653"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}