He preguntat a moltes persones si J\u00e9ssica Albiach podria ser qualificada de filla del 15-M, i tothom ubica la seva aparici\u00f3 m\u00e9s endavant, quan comen\u00e7a a arrelar Podem, el partit que va saber drenar i encapsular el magma dels indignats en una plataforma que adopta el l\u00e8xic populista d\u2019alguns moviments llatinoamericans que s\u2019inspiren en te\u00f2rics com Ernesto Laclau i Chantal Mouffe. Ja no es parlar\u00e0 de lluita de classes, sin\u00f3 dels de baix contra els de dalt. La que avui \u00e9s cap de llista d\u2019En Com\u00fa Podem es va integrar a l\u2019embri\u00f3 del partit de Pablo Iglesias a Barcelona, l\u2019any 2014, gr\u00e0cies a una noia del grup impulsor a la qual va abordar al metro, la Bea Rilova, de qui va fer-se amiga. Havia vingut a la capital catalana des de la seva Val\u00e8ncia natal per cursar un m\u00e0ster. Segons alguns dels seus correligionaris, \u201cla polititzaci\u00f3 d\u2019Albiach, que no havia militat abans en cap partit, es produeix en els primers cercles de Podem a Barcelona\u201d, on hi va a parar gent diversa que no havia connectat ni amb els comuns ni amb ICV. Els cercles, segons la definici\u00f3 can\u00f2nica, s\u00f3n \u201cla unitat b\u00e0sica d\u2019acci\u00f3 per a la construcci\u00f3 pol\u00edtica i social de Podem com a organitzaci\u00f3 \u00addemocr\u00e0tica i popular\u201d. A les reunions inicials, sovint ca\u00f2tiques, Albiach aportava ordre, rigor i pragmatisme, i es va fer notar. La nova pol\u00edtica semblava que podia ser veritablement nova. Hi havia molta energia.
\n
\nEncara que aquests cercles org\u00e0nics no tenen res a veure amb els cercles infernals descrits per Dant a la Divina com\u00e8dia , Albiach hauria pogut quedar per sempre perduda al set\u00e8 cercle, el dels heretges, perqu\u00e8 era del b\u00e0ndol d\u2019\u00cd\u00f1igo Errej\u00f3n, que llavors semblava sintonitzar m\u00e9s amb la realitat catalana que Pablo Iglesias. Aqu\u00ed, la batalla entre les dues tend\u00e8ncies no era tan dura com a Madrid. Li vaig preguntar per aquesta filiaci\u00f3 durant una entrevista al programa de Jordi Bast\u00e9 a RAC1 i Albiach va despatxar l\u2019assumpte com un pecat de joventut. La d\u00e8ria errejonista no li va durar i r\u00e0pidament es va integrar en el corrent oficial. Els que m\u00e9s l\u2019han tractada assenyalen que li agrada fer equip i sap estar b\u00e9 amb tothom, dues claus \u2013a m\u00e9s de la capacitat de treball\u2013 que expliquen l\u2019ascens mete\u00f2ric d\u2019una periodista que va comen\u00e7ar gestionant la comunicaci\u00f3 del seu grup parlamentari. En una casa de sigles, tradicions i sensibilitats tan diverses com \u00e9s En Com\u00fa Podem cal comptar tamb\u00e9 amb l\u2019aval important\u00edssim de qui lidera aquest espai de manera incontestable: Colau. L\u2019alcaldessa ha donat suport a la carrera d\u2019Albiach, cosa que altres figures que tenien aspiracions no poden dir.
\n <\/p>\n
D\u2019esquerres i feminista sense afegits, en la q\u00fcesti\u00f3 nacional \u00e9s favorable al dret a decidir<\/p><\/blockquote>\n
\nEl fet que Albiach vingu\u00e9s al m\u00f3n l\u2019any 1979 em fa pensar en les primeres eleccions municipals de la transici\u00f3, quan el canvi va comen\u00e7ar all\u00ed on els resultats de la pol\u00edtica es veuen de manera m\u00e9s immediata. En moltes ciutats van tenir un paper essencial els regidors elegits a les llistes del PSUC, homes i dones que \u2013en bona part\u2013 havien participat en associacions ve\u00efnals, culturals i professionals que van ser el coix\u00ed de les transformacions impulsades despr\u00e9s des de les institucions. Quan comparo el tarann\u00e0 de la gent del PSUC i el dels comuns, no puc evitar que el fantasma de Gramsci surti de darrere les cortines: guerra de posicions o guerra de setge? Quan tens companys de partit que s\u00f3n ministres fas una campanya per defensar les posicions decisives o per fer veure que no en tens? Els comuns, en ple brogit electoral, parlen com si no fossin del tot socis de Pedro S\u00e1nchez.
\n
\n\u00c9s bona comunicadora, molt autoexigent i es mou b\u00e9 a l\u2019hora de negociar (va concretar el suport del seu grup als pressupostos del Govern Torra), per\u00f2 detesta la tensi\u00f3 inherent als conflictes, els interns i els altres. Ara, com a presidenciable, ha hagut d\u2019assumir amb esportivitat una s\u00e8rie de rutines que evitava quan nom\u00e9s feia de diputada. \u00c9s h\u00e0bil argumentant i mai se surt del gui\u00f3. D\u2019esquerres i feminista sense afegits, en la q\u00fcesti\u00f3 nacional \u00e9s favorable al dret a decidir. Alguns dels seus companys expliquen que \u201cles discussions ideol\u00f2giques no s\u00f3n el seu terreny, s\u2019estima m\u00e9s la pol\u00edtica del dia a dia\u201d. Sap ser emp\u00e0tica i alg\u00fa la defineix com \u201cel m\u00ednim com\u00fa denominador\u201d d\u2019un conglomerat amb molts accents.
\n
\nDe la seva bes\u00e0via en va aprendre a fer molts plats, entre els quals l\u2019arr\u00f2s al forn. S\u2019intueix que la cuina dels possibles pactes, despr\u00e9s del 14 de febrer, ser\u00e0 un p\u00e8l m\u00e9s complicada que la que pot assaborir-se a tocar de l\u2019Albufera, on anava amb la fam\u00edlia quan era petita. Les classes de swing, de les quals \u00e9s entusiasta, tamb\u00e9 li podrien resultar \u00fatils.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"He preguntat a moltes persones si J\u00e9ssica Albiach podria ser qualificada de filla del 15-M, i tothom ubica la seva aparici\u00f3 m\u00e9s endavant, quan comen\u00e7a a arrelar Podem, el partit…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6669,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6668"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6668"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6668\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6670,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6668\/revisions\/6670"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6669"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6668"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6668"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6668"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}