Les reunions entre els dirigents d\u2019ERC, Junts i la CUP per fer Govern (o assegurar, si m\u00e9s no, que Pere Aragon\u00e8s ser\u00e0 investit president) es produeixen mentre els carrers de Barcelona (i d\u2019altres ciutats) s\u00f3n escenari de protestes, destrosses, incendis i c\u00e0rregues policials dels Mossos, operacions que s\u00f3n jutjades minut a minut, i no nom\u00e9s pel fet lamentable que una noia ha estat greument ferida \u2013presumptament\u2013 per una bala de foam . Les c\u00fapules dels partits van parlant mentre la ciutadania assisteix at\u00f2nita a l\u2019espectacle i \u00e9s una evidencia que els Mossos no se senten acompanyats pel Govern en funcions, comen\u00e7ant pel conseller d\u2019Interior, que, al seu torn, \u00e9s desautoritzat pel seu partit, Junts. El buit de poder\u2013del qual parl\u00e0vem dijous\u2013 s\u2019ha fet m\u00e9s gran. El carro va sol i al caire del precipici cada nit. Alguns pol\u00edtics dels que prometen una Rep\u00fablica tenen el sentit d\u2019Estat d\u2019una ameba
\n <\/p>\n
L\u2019independentisme fa veure que no mana aquests dies per poder governar els anys vinents<\/p><\/blockquote>\n
\nLa CUP fa de CUP, aqu\u00ed no hi ha res d\u2019estrany, i menys quan els vots de la Catalunya benestant han fet cr\u00e9ixer els escons anticapitalistes, paradoxes de la p\u00e0tria on tothom va donar la ra\u00f3 a Xirinacs el dia que l\u2019activista c\u00e8lebre va traspassar, fins i tot Pujol. Junts \u2013que t\u00e9 al seu interior una part de l\u2019antic m\u00f3n convergent\u2013 imita el discurs dels cupaires sobre models policials i etc\u00e8tera, en un exercici de transformisme sense precedents a l\u2019Europa occidental. Finalment, ERC \u2013que diu voler consolidar-se com l\u2019independentisme pragm\u00e0tic\u2013 fa equilibris per no perdre el suport dels dos eventuals socis; Aragon\u00e8s pret\u00e9n acontentar tothom, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s impossible. Resum de la situaci\u00f3: l\u2019independentisme que governa fa veure que no mana aquests dies per poder governar els quatre anys vinents. \u00c9s el foc nihilista de la negociaci\u00f3. Dir-ne tacticisme \u00e9s poc. Dir-ne irresponsabilitat \u00e9s fer curt.
\n
\nQue el conseller S\u00e0mper s\u2019hagi ennuegat amb els seus malabarismes verbals, que el partit de Puigdemont proposi canviar un model poli\u00adcial que van fixar els seus antecessors, que entorns d\u2019ERC justifiquin el vandalisme per por de la cr\u00edtica cupaire o que hi hagi membres del Govern que xiulen de perfil, tot aix\u00f2 \u00e9s incomprensible, per\u00f2 no \u00e9s res comparat amb el substrat d\u2019on sorgeix. Som all\u00e0 on \u00e9rem quan vam analitzar els dos punts m\u00e9s febles del full de ruta processista: la relaci\u00f3 equ\u00edvoca entre les decisions pol\u00edtiques i la tecnoestructura (que els Mossos pateixen especialment perqu\u00e8 s\u00f3n els gestors del monopoli de la for\u00e7a leg\u00edtima) i el col\u00b7lapse insalvable que es deriva d\u2019emetre (o alimentar) discursos rupturistes des dels despatxos oficials. Recordeu quan el conseller Saura era criticat per voler ser govern i oposici\u00f3 alhora? Avui molts fan com ell.
\n
\nA tot aix\u00f2 cal sumar-hi un altre factor que aconsella que, en el futur Govern Aragon\u00e8s, la Conselleria d\u2019Interior quedi vacant o sigui dirigida pel ministre Grande-Marlaska: una part de la societat catalana (en qu\u00e8 l\u2019independentisme \u00e9s central) t\u00e9 al\u00b7l\u00e8rgia a la part m\u00e9s ingrata d\u2019exercir el poder, cosa que inclou fer servir els antiavalots quan toca. I \u00e9s que molts s\u2019imaginen \u00cdtaca com la casa dels Teletubbies. El c\u00f2ctel m\u00e9s nostrat \u2013plastilina, ratafia i la FAI\u2013 se\u2019ns ha posat malament.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Les reunions entre els dirigents d\u2019ERC, Junts i la CUP per fer Govern (o assegurar, si m\u00e9s no, que Pere Aragon\u00e8s ser\u00e0 investit president) es produeixen mentre els carrers de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6717,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6716"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6716"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6716\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6718,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6716\/revisions\/6718"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6717"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6716"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6716"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6716"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}