Aquests dies, el m\u00f3n es divideix entre els que tenen records del cop d\u2019Estat del 23-F i els que no. Jo conservo mem\u00f2ria molt precisa d\u2019aquell esdeveniment, que va passar quan tenia catorze anys i estudiava vuit\u00e8 curs d\u2019EGB. Ara fa quaranta anys.
\n
\nRecordo intensament aquella tarda del 23 de febrer de l\u2019any 1981. Les classes s\u2019havien acabat a les sis, per\u00f2 uns quants alumnes ens vam quedar a l\u2019escola per fer uns decorats per celebrar el carnaval al pati del centre, com cada any. Servidor ja tenia inter\u00e8s per les coses de la pol\u00edtica \u2013ara es diria que jo era un friqui del tema, capa\u00e7 d\u2019anar a les seus de tots els partits perqu\u00e8 em donessin fulls de propaganda i adhesius\u2013 i vaig agafar de casa un petit transistor de piles per escoltar les votacions al Congr\u00e9s dels Diputats mentre an\u00e0vem pintant m\u00e0scares \u00adgegants sobre paper d\u2019embalar. Devien passar cinc o sis minuts d\u2019un quart de set quan la retransmissi\u00f3 radiof\u00f2nica es va omplir de sorolls inesperats, trets i aquells crits de \u201c\u00a1Quieto todo el mundo!\u201d i \u201c\u00a1Todos al suelo!\u201d. Em sembla que es\u00adcoltava la Ser i recordo la veu entretallada del periodista que \u2013incr\u00e8dul i nervi\u00f3s alhora\u2013 explicava el que veia, fins que va haver de callar perqu\u00e8 \u2013segons va dir\u2013 l\u2019estaven apuntant. Qu\u00e8 estava passant?
\n <\/p>\n
Quan el cop s\u2019esdev\u00e9, la vida passa al meu voltant com un dissabte d\u2019estiu abans de la revetlla<\/p><\/blockquote>\n
\nVam deixar de pintar, vam mirar-nos espantats, i vam decidir que calia avisar la directora, que vivia al pis de dalt de tot. L\u2019escola Llebetx de Vilanova i la Geltr\u00fa era una cooperativa que havia nascut l\u2019any 1968 de la iniciativa particular d\u2019una mestra vocacional, la Francesca Cabrisses, que va comen\u00e7ar les classes en una habitaci\u00f3 de casa seva. Nens i nenes \u00e9rem educats segons els m\u00e8todes de la pedagogia activa, en un clima de llibertat que posava l\u2019\u00e8mfasi en la responsabilitat personal, i que permetia parlar de tot. Potser perqu\u00e8 era delegat de curs o perqu\u00e8 tenia afici\u00f3 a les not\u00edcies, vaig ser l\u2019encarregat d\u2019avisar la nostra mestra \u2013a qui anomen\u00e0vem Pepo\u2013 que en passava una de molt grossa a Madrid. Vaig trucar a la porta i va obrir. En sentir el que li deia, li va canviar la cara. La possibilitat d\u2019una nova dictadura li devia gla\u00e7ar el cor durant unes hores, suposo. Ella, dona d\u2019esquerres, cat\u00f2lica de base i catalanista, va dir-nos immediatament que plegu\u00e9ssim, tocava anar-se\u2019n cap a casa. Aix\u00ed ho vam fer.
\n
\nEl meu 23-F sempre ser\u00e0 el rostre preocupat de la Pepo \u2013la mare, per cert, del bon amic i periodista Josep M. R\u00e0fols\u2013, sorpresa per la not\u00edcia colpidora d\u2019aquella tarda. A casa, els meus pares van estar pendents \u2013com tothom\u2013 de la r\u00e0dio i la tele fins que va sortir el monarca a dir el seu discurs. El meu 23-F sempre ser\u00e0 tamb\u00e9 el d\u2019unes m\u00e0scares que vam deixar a mig pintar, empesos pel vendaval de la hist\u00f2ria m\u00e9s t\u00f2xica. A vegades, quan l\u2019actualitat em buida, torno a entrar al cos del nen que vaig ser i busco, debades, la mirada original sobre la gran com\u00e8dia. Qu\u00e8 sabia jo llavors? Res. Era feli\u00e7 en la meva ignor\u00e0ncia adolescent.
\n
\nQuan el cop s\u2019esdev\u00e9, la vida passa al meu voltant com un dissabte d\u2019estiu abans de la revetlla. Malgrat ser un bordeg\u00e0s atret pel show de la pol\u00edtica (capa\u00e7 d\u2019empassar-me debats parlamentaris televisats i programes de La clave ), segur que no vaig acabar d\u2019entendre el sentit d\u2019aquella farsa de Tejero i companyia, que hauria pogut acabar en trag\u00e8dia. Fins molts anys despr\u00e9s no vaig saber que hi havia, per exemple, una trama militar i una trama civil, que la Constituci\u00f3 del 78 es va redactar sota la lupa dels militars, o que algunes personalitats \u2013fins i tot suposadament d\u2019esquerres\u2013 van flirtejar amb la possibilitat d\u2019\u201cun cop de tim\u00f3\u201d, terme ambigu que contemplava solucions al marge de les urnes. Tampoc vaig assa\u00adbentar-me que el rei, poques hores despr\u00e9s de l\u2019ensurt, va rebre els l\u00edders dels partits principals, excepte els de CiU i el PNB, cosa dif\u00edcil d\u2019entendre si tenim en compte que eren dues forces que governaven les seves respectives autonomies, i que el convergent \u00adMiquel Roca havia estat un dels autors de la pon\u00e8ncia constitucional. Tampoc no havia llegit encara el llibre Espa\u00f1a en direcci\u00f3n equivocada, escrit per un jove (futur empresari) Juan Rosell. Per no saber, no sabia que alguns \u00adve\u00efns, del PSUC, Comissions Obreres i altres organitza\u00adcions, van passar aquella nit destruint papers. Jo no sabia res el 1981 i avui la gent no ho sabem pas tot, sobre aquell moment; hi ha documents que encara no es poden consultar i no cal ser cons\u00adpiranoic per notar que el relat oficial t\u00e9 llacunes. La \u00adtarda del tricorni \u00e9s la zona zero de la transici\u00f3. Leopoldo Calvo Sotelo, breu president, va escriure aix\u00f2: \u201cEl 23-F va posar entre par\u00e8ntesis la confian\u00e7a dels ciutadans en la democr\u00e0cia acabada d\u2019establir\u201d.
\n
\nEl meu pare, que admirava Adolfo Su\u00e1rez i havia figurat en la llista de les municipals d\u2019UCD que encap\u00e7alava el pare de Josep Piqu\u00e9 (el que anys despr\u00e9s seria ministre), va respirar tranquil en veure que els colpistes fracassaven. Su\u00e1rez, que llavors era objecte d\u2019atacs furibunds, era intocable a casa. L\u2019endem\u00e0, a classe, la Pepo va explicar-nos que la llibertat mai s\u2019ha de considerar assegurada del tot.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Aquests dies, el m\u00f3n es divideix entre els que tenen records del cop d\u2019Estat del 23-F i els que no. Jo conservo mem\u00f2ria molt precisa d\u2019aquell esdeveniment, que va passar…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6720,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6719"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6719"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6719\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6721,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6719\/revisions\/6721"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6720"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6719"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6719"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6719"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}