Mai deixar\u00e0 de sorprendre\u2019m la capacitat que tenen molts pol\u00edtics de refugiar-se en an\u00e0lisis que els s\u00f3n tan confortables com dubtoses. David Bonveh\u00ed, president del PDECat, ha declarat, despr\u00e9s de les eleccions, que \u201cencara que no hem arribat als objectius que ens hav\u00edem fixat, hi ha un espai electoral que existeix, els 77.000 vots rebuts ho demostren\u201d. El fet \u00e9s que, amb el 2,72% de paperetes, la marca que es reclamava hereva directa de Converg\u00e8ncia (CDC) no ha entrat a la Cambra catalana. La pregunta \u00e9s obligada: hi ha espai per a un projecte com el del PDECat o estem parlant d\u2019un miratge? La meva resposta \u2013provisional\u2013 \u00e9s la seg\u00fcent: avui, no; d\u2019aqu\u00ed un temps, tal vegada. Per\u00f2 hauria de ser un projecte formulat de manera molt diferent del que hem vist en aquesta campanya.
\n
\nEn medicina existeix el que es coneix com a s\u00edndrome del membre fantasma: la persona nota una cama o un bra\u00e7 despr\u00e9s que s\u2019hagi procedit a l\u2019amputaci\u00f3, les sensacions perduren i poden ser doloroses. L\u2019espai que havia articulat CDC i la federaci\u00f3 Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3 (CiU) s\u2019encamina cap a ser un espai fantasma: no hi ha un partit s\u00f2lid per\u00f2 continuem sentint alguna cosa que, des del punt de vista social, t\u00e9 a veure amb una cultura pol\u00edtica que ha desaparegut despr\u00e9s de diverses transformacions i escissions. L\u2019espai fantasma convergent pot provocar mol\u00e8sties, com tot membre amputat, segons els dies amb m\u00e9s o menys intensitat. Per exemple, quan el PSC apareix com l\u2019\u00fanic partit d\u2019ordre (perqu\u00e8 ERC t\u00e9 massa feina a quedar b\u00e9 amb els que l\u2019acusen de \u201ctra\u00efci\u00f3\u201d), l\u2019abs\u00e8ncia dels convergents \u00e9s espectacular, no hi ha contrap\u00e8s: l\u2019escalada vand\u00e0lica a Barcelona mostra aquesta circumst\u00e0ncia.
\n <\/p>\n
Quan el PSC apareix com l\u2019\u00fanic partit d\u2019ordre, l\u2019abs\u00e8ncia dels convergents \u00e9s espectacular<\/p><\/blockquote>\n
\nLa meva diagnosi parteix de dos fen\u00f2mens comprovables: el proc\u00e9s ha mogut tot el mapa pol\u00edtic catal\u00e0 cap a l\u2019esquerra (en un pa\u00eds on gaireb\u00e9 ning\u00fa vol ser \u201cde dretes\u201d) i el desgast de CiU (m\u00e9s les ombres de corrupci\u00f3) ha desprestigiat el pragmatisme que era marca de la casa, factor multiplicat pel biaix antipol\u00edtic processista, sobretot a partir del pas al costat d\u2019Artur Mas. Molts convergents hist\u00f2rics s\u2019han posat la disfressa de maulet. Observeu que la part de llegat convergent que absorbeix Junts queda dissimulada perqu\u00e8 els de Puigdemont diuen ubicar-se al centre-esquerra (com ERC) i diuen mantenir el xoc amb l\u2019Estat (com la CUP); Calvet i la resta de convergents que no han fotut el camp seran invisibles.
\n
\nEn aquest context an\u00f2mal, marcat per una inflamaci\u00f3 simb\u00f2lica molt forta, un partit que es defineixi com a independentista, de centre, gradualista i d\u2019ordre t\u00e9 escasses possibilitats d\u2019arrelar. Pot interessar, per\u00f2 una part del seu p\u00fablic acaba votant Puigdemont. \u00c9s el que li ha passat al PDECat, malgrat que \u00c0ngels Chac\u00f3n ha estat una bona candidata. Afegim a aix\u00f2 l\u2019estrany paper de Mas durant la campanya (ha fet actes per\u00f2 no ha volgut criticar Junts), la gesti\u00f3 del Govern Torra, els vincles amb els cr\u00e0ters convergents i, com a repic\u00f3, el PNC de Marta Pascal, irrellevant per\u00f2 que els ha pres 4.500 vots.
\n
\nA m\u00e9s, el m\u00f3n canvia. El que pret\u00e9n el PDECat nom\u00e9s tindria alguna oportunitat si conjura la nost\u00e0lgia i no recorda en gaireb\u00e9 res la desapareguda CDC.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Mai deixar\u00e0 de sorprendre\u2019m la capacitat que tenen molts pol\u00edtics de refugiar-se en an\u00e0lisis que els s\u00f3n tan confortables com dubtoses. David Bonveh\u00ed, president del PDECat, ha declarat, despr\u00e9s de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6726,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,1,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6727"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6727"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6727\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6729,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6727\/revisions\/6729"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6726"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6727"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6727"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6727"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}