Quin dia els nostres pol\u00edtics ens parlaran sense fer servir la maqueta del passat mitificat? Pere Aragon\u00e8s, responent a preguntes de Lola Garc\u00eda i Isabel Garcia Pagan, deia aix\u00f2 en aquestes p\u00e0\u00adgines, ahir: \u201cEm sento hereu del que va representar la Generalitat de Maci\u00e0 i de Companys\u201d, i afegia: \u201cVolem recuperar la voluntat transformadora d\u2019aquells pre\u00adsidents d\u2019ERC\u201d. Qualsevol que hagi llegit una mica d\u2019hist\u00f2ria sap que el mandat de Francesc Maci\u00e0 (president d\u2019esc\u00e0s tarann\u00e0 executiu) va ser massa breu per ser un exemple de pol\u00edtiques p\u00fa\u00adbliques i tamb\u00e9 sap que les dues etapes de Llu\u00eds Companys al Govern de Catalunya no s\u00f3n pre\u00adcisament miralls on hagi de mirar-se un governant contemporani, si no \u00e9s per conjurar errors monumentals. Entenc que, en un acte de partit, Aragon\u00e8s faci pi\u00adcades d\u2019ullet d\u2019aquesta mena, per\u00f2 no quan parla al conjunt del pa\u00eds, i menys despr\u00e9s d\u2019uns dies en qu\u00e8 el paper del Govern en funcions ha estat manifestament millorable, tant si ens referim a l\u2019abs\u00e8ncia de l\u2019acte a Seat com a les declaracions tardanes sobre l\u2019ordre p\u00fablic.
\n
\nS\u00f3n admirables els esfor\u00e7os d\u2019Aragon\u00e8s per assolir un equilibri dificil\u00edssim entre la promesa d\u2019estabilitat auton\u00f2mica i la voluntat de pressi\u00f3 sobre el PSOE i l\u2019Executiu espanyol. ERC ent\u00e9n que la taula de di\u00e0leg nom\u00e9s tirar\u00e0 endavant si la governabilitat catalana conviu amb una capacitat real de mantenir ben oberta la reclamaci\u00f3 sobiranista. Objectivament, \u00e9s aix\u00ed: Madrid no es mour\u00e0 si no hi ha una incomoditat estructural que sigui sostinguda per totes les parts. Dit aix\u00f2, \u00e9s un secret a veus que la taula de \u00addi\u00e0leg \u00e9s un territori incert, i no tan sols pels \u201cdeures pendents de l\u2019Estat\u201d. Tamb\u00e9 ho \u00e9s pel fet que les posicions d\u2019Esquerra Republicana, Junts i la CUP s\u00f3n molt diferents i encara no sabem quin ser\u00e0 el full de ruta de m\u00ednims que acabaran consensuant abans de la investidura. No ens enganyem: no hi ha un \u00adindependentisme \u00adcatal\u00e0, existeixen independen\u00adtismes diversos, que, fins ara,han \u00adestat incapa\u00e7os de concertar una estrat\u00e8gia comuna i aplicable.
\n <\/p>\n
Aragon\u00e8s sembla un \u00e8mul endre\u00e7at del president de la Mancomunitat<\/p><\/blockquote>\n
\nAragon\u00e8s invoca solemnement els esperits de Maci\u00e0 i Companys, per\u00f2 jo el veig, sovint, com un \u00e8mul endre\u00e7at d\u2019Enric Prat de la Riba. El president de la primera Mancomunitat i dirigent de la Lliga \u00e9s una figura massa conservadora per als republicans, per\u00f2 el seu llegat de bon administrador i creador d\u2019estructures de govern t\u00e9 m\u00e9s relaci\u00f3 amb el nostre present que no el cromo de \u201cla caseta i l\u2019hortet\u201d amb el qual Maci\u00e0 demanava el vot a unes classes populars atretes pel marxisme i l\u2019anarquisme.
\n
\nLa crisi provocada per la pand\u00e8mia i el debat sobre els fons de reconstrucci\u00f3 europeus tenen m\u00e9s a veure amb un moment \u00adfundacional reformista, com la posada en marxa de la Mancomunitat (amb consensos transversals sobre prioritats clares), que amb un moment rupturista i de sorgiment d\u2019un nou ordre, com l\u2019arribada de la Segona \u00adRep\u00fablica i la creaci\u00f3 de la Generalitat moderna. Amb poc temps, la Mancomunitat va aconseguir transformacions considerables en sectors b\u00e0sics, com l\u2019educaci\u00f3, la sanitat, les comunicacions, el treball, la cultura, etc\u00e8tera. Avui encara vivim d\u2019aquell impuls \u00adlluny\u00e0.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Quin dia els nostres pol\u00edtics ens parlaran sense fer servir la maqueta del passat mitificat? Pere Aragon\u00e8s, responent a preguntes de Lola Garc\u00eda i Isabel Garcia Pagan, deia aix\u00f2 en…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6733,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6732"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6732"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6732\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6734,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6732\/revisions\/6734"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6733"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6732"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6732"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6732"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}