La novel\u00b7lista Ana Mar\u00eda Matute el defineix perfectament en una carta que li fa arribar per agrair-li l\u2019entrevista que li ha fet per a la revista Destino : \u201cUsted no se parece a nadie, se lo habr\u00e1n dicho muchas veces\u201d. El clava, jo tamb\u00e9 el recordo aix\u00ed: diferent de tothom. Trobo aquesta perla al molt recomanable llibre El jove Porcel (Edicions 62), on el col\u00b7lega Sergio Vila-Sanju\u00e1n reporta, amb ploma \u00e0gil i \u00e0mplia documentaci\u00f3, l\u2019ascensi\u00f3 fulgurant de l\u2019escriptor Baltasar Porcel a la Barcelona dels anys seixanta i comen\u00e7aments dels setanta. El volum explica molt b\u00e9 la construcci\u00f3 d\u2019un escriptor professional en confrontaci\u00f3 amb el context an\u00f2mal d\u2019una embrion\u00e0ria societat de consum de masses sorgida sota una dictadura militar, en un pa\u00eds que era perif\u00e8ria de la perif\u00e8ria.
\n
\nPorcel era un perif\u00e8ric (per illenc i per origen rural) que triomfa en una societat perif\u00e8rica (la catalana) a l\u2019Espanya (perif\u00e8rica sempre) dels anys del que es va de\u00adnominar desarrollismo . Em sembla determinant, per comprendre la complexitat d\u2019un escriptor com Porcel, no perdre de vista la seva condici\u00f3 de triple perif\u00e8ric. D\u2019aquesta circumst\u00e0ncia, el d\u2019Andratx en traur\u00e0 la seva originalitat i la seva independ\u00e8ncia de criteri, a m\u00e9s del seu individualisme radical i la seva fe en ell mateix. Un altre testimoni convocat, l\u2019arquitecte Ricardo Bofill, complementa aquest perfil: \u201cAportava una visi\u00f3 particular de tot, molt passada per si mateix, no convencional. Amb la seva pr\u00f2pia interpretaci\u00f3 de cada fenomen\u201d. Aix\u00ed ho va fer des de ben jove, desplegava la seva seducci\u00f3 arreu, amb un punt d\u2019arrog\u00e0ncia ben calculada, i Barcelona no se li va resistir. Vila-Sanju\u00e1n ho resumeix perfectament: \u201cUna vegada i una altra, les figures veteranes quedaran fascinades per un home jove com Baltasar, que parla el seu idioma, el de la vella cultura, i al mateix temps aporta el punt de vista del m\u00f3n nou\u201d
\n <\/p>\n
El perif\u00e8ric Porcel s\u2019enyorava d\u2019alguna cosa quan l\u2019\u2018insider\u2019 m\u00e9s llu\u00efa a l\u2019aparador de la fama<\/p><\/blockquote>\n
\nQuan nom\u00e9s porta tres anys a la capital catalana, Porcel comen\u00e7a a escriure a \u00adSerra d\u2019Or \u2013la revista emblem\u00e0tica de la resist\u00e8ncia cultural catalanista\u2013 i despr\u00e9s tamb\u00e9 ho fa a Destino , el setmanari que aprofita les escletxes del r\u00e8gim per dir algunes coses i fer l\u2019ullet als sectors que \u00advolen canvis dins d\u2019un ordre. Per reblar el clau, l\u2019octubre del 1966, s\u2019estrena com a col\u00b7laborador de La Vanguardia . El pe\u00adrif\u00e8ric esdev\u00e9 un insider de manual, que va a per totes. El periodisme li permet professionalitzar-se i tractar les elits mentre elabora \u2013amb tenacitat\u2013 la seva obra liter\u00e0ria a partir d\u2019una intu\u00efci\u00f3 que ser\u00e0 el centre de gravetat de la seva nar\u00adrativa: en el magma del seu origen hi cap tot l\u2019univers.
\n
\nAtrau aquesta dualitat del Porcel perif\u00e8ric i alhora insider , que no amaga l\u2019ambici\u00f3 i descol\u00b7loca els seus interlocutors. Alg\u00fa podria pensar que l\u2019autor de Cavalls cap a la fosca practicava una impostura molt sofisticada, per\u00f2 s\u2019equivocaria: sempre que vaig tenir ocasi\u00f3 de parlar amb ell \u2013aix\u00f2 ja era en la seva etapa madura\u2013 vaig percebre aquesta tensi\u00f3 entre l\u2019\u00e0nima del perif\u00e8ric que preserva el misteri i la capa daurada de l\u2019 insider que ha fet una aposta a tot o res. Per exemple, el seu paper com a m\u00e0xim responsable d\u2019un organisme que depenia de la Generalitat li va generar sentiments ambivalents, com em va confessar en una llarga entrevista, en part \u00adin\u00e8dita; n\u2019estava satisfet, per\u00f2 pensava que aix\u00f2 li havia robat massa temps per a la creaci\u00f3. Tres quarts del mateix es podria dir del seu important paper a les bambolines de la relaci\u00f3 entre la monarquia i Jordi Pujol, tasca molt complicada que l\u2019havia situat enmig d\u2019equilibris ag\u00f2nics que, finament, el van cremar. El perif\u00e8ric s\u2019enyorava d\u2019alguna cosa quan l\u2019 insider m\u00e9s llu\u00efa a l\u2019aparador de la fama.
\n
\nTornem al jove Porcel. La modernitat catalana que es va forjar durant la d\u00e8cada prodigiosa (malgrat la dictadura i malgrat els prejudicis d\u2019unes classes dirigents que volen i dolen) t\u00e9 en Porcel un dels seus tres mosqueters. Els altres s\u00f3n dos talents de la mateixa generaci\u00f3: el cantautor Raimon i el dramaturg Josep M. Benet i Jornet, nascuts ambd\u00f3s el 1940, tres anys despr\u00e9s que el mallorqu\u00ed. Al vent , el gran primer \u00e8xit de Raimon, \u00e9s del 1962, i Una vella, coneguda olor , l\u2019obra de debut de Benet i Jornet, \u00e9s del 1963. La societat necessita respirar, la guerra va quedant enrere, els fills ja no fan servir les paraules dels pares. Raimon, Benet i Jornet i Porcel s\u00f3n tres joves titans d\u2019una cultura i una llengua que perviuen contra gaireb\u00e9 tot, incl\u00f2s un Estat que vol convertir la catalanitat en simple \u201cpeculiaritat regional\u201d. Els tres s\u00f3n perif\u00e8rics, els tres connecten amb el futur i el m\u00f3n, sense falsos cosmopolitismes: un valenci\u00e0, un barcelon\u00ed de barri i un mallorqu\u00ed. Aquesta gent creu en el pa\u00eds. La perif\u00e8ria salva el centre.
\n
\nEls temps estan canviant. Quan Porcel arriba a Barcelona, fa pocs mesos que Bob Dylan canta les seves primeres can\u00e7ons als clubs de Greenwich Village. El Pla d\u2019Estabilitzaci\u00f3 apuntala el r\u00e8gim: la podridura nom\u00e9s es veu superada per una gran indifer\u00e8ncia. Aquell jove d\u2019Andratx, que no s\u2019assembla a ning\u00fa, porta llibertat dins la maleta.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La novel\u00b7lista Ana Mar\u00eda Matute el defineix perfectament en una carta que li fa arribar per agrair-li l\u2019entrevista que li ha fet per a la revista Destino : \u201cUsted no…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6740,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,71,70],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6738"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6738"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6738\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6744,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6738\/revisions\/6744"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6740"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6738"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6738"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6738"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}