S\u00f3c de la darrera generaci\u00f3 que ha tingut la d\u00e8ria i la voluntat de tenir una biblioteca personal. En aquest sentit (i potser en alguns m\u00e9s), s\u00f3c un home del passat. Aix\u00f2 no \u00e9s cap m\u00e8rit ni cap defecte, \u00e9s una descripci\u00f3. Quan t\u2019has enfrontar a una mudan\u00e7a de casa \u2013com \u00e9s ara el meu cas- t\u2019adones que existir \u00e9s una acumulaci\u00f3 de coses, entre les quals hi ha aquests objectes impresos que ens multipliquen la vida. Confesso que s\u00f3c un malalt dels llibres, no nom\u00e9s de llegir-los tamb\u00e9 de tenir-los, comprar-los, acumular-los, tocar-los. S\u00f3c un fetitxista del paper enquadernat: no vull revestir-ho de cap aureola rom\u00e0ntica ni de cap mistificaci\u00f3 excessiva. S\u00f3c d\u2019una generaci\u00f3 i d\u2019una classe social per a la qual els llibres s\u00f3n \u2013van ser- la clau per accedir a una forma concreta i s\u00f2lida de llibertat i progr\u00e9s.
\n
\nHo tinc una mica parlat amb algun dels meus amics, tamb\u00e9 fills com jo de la d\u00e8cada dels seixanta del segle XX i d\u2019una classe treballadora que es va convertir en classe mitjana modesta en la darrera etapa del franquisme i la transici\u00f3. Nosaltres \u2013dones i homes entre els quaranta i pocs i els cinquanta- som els \u00faltims ciutadans que hem volgut fer-nos una biblioteca personal a imitaci\u00f3 (a petita escala) de les biblioteques dels savis i les d\u2019alguns rics. Tamb\u00e9 som els primers de moltes fam\u00edlies que hem tingut els recursos, el temps i la formaci\u00f3 per envoltar-nos de llibres.
\nLa constataci\u00f3 \u00e9s il\u00b7luminadora: els meus pares no van tenir biblioteca i els meus fills tampoc en tindran, molts dels meus coetanis i jo som una estranya excepci\u00f3. Som un par\u00e8ntesi. Som una rel\u00edquia d\u2019un afany cultural i vital, entre els llibres preciosos que no es podien comprar i els llibres invisibles disponibles a la xarxa. Som la generaci\u00f3 biblioteca, uns humans que aspir\u00e0vem a emancipar-nos tot llegint i omplint la casa de llibres. Entre la precarietat material dels nostres pares i l\u2019opul\u00e8ncia tecnol\u00f2gica dels nostres fills, som el testimoni d\u2019una forma de viure filla de la impremta de Gutenberg, de la Il\u00b7lustraci\u00f3 i del quiosc del barri. Tamb\u00e9 som fills del cinema i la televisi\u00f3, esclar. Per\u00f2 els llibres eren una altra cosa: formaven part indispensable d\u2019aix\u00f2 que els experts i els pol\u00edtics anomenen l\u2019ascensor social.
\n <\/p>\n
L\u2019ideal de la biblioteca personal va esdevenir una utopia factible i una manera de construir \u2013protegir- la identitat individual<\/p><\/blockquote>\n
\nEl llibre es va popularitzar i es va fer assequible quan nosaltres an\u00e0vem a l\u2019escola. Durant la nostra inf\u00e0ncia, les caixes d\u2019estalvis regalaven llibres el dia de Sant Jordi, fins i tot alguns t\u00edtols que ara semblarien \u201cpoc comercials\u201d. La societat de consum feia possible que l\u2019alta cultura fos venuda en els envasos de la cultura de masses. Els meus pares es van fer socis de C\u00edrculo de Lectores i aix\u00f2 va canviar el menjador de casa. Tamb\u00e9 van comprar dues enciclop\u00e8dies a cr\u00e8dit (Gran Enciclopedia Larousse i Gran Enciclop\u00e8dia Catalana) i mai em van dir \u201cno\u201d si demanava diners per un llibre. Tenir llibres era tenir una cosa de valor.
\n
\nLa meva biblioteca va anar creixent des dels anys d\u2019adolesc\u00e8ncia. Acumular llibres era com acumular experi\u00e8ncies. A la casa d\u2019una de les meves ties, hi havia el que m\u00e9s s\u2019assemblava a una biblioteca personal i jo, des de sempre, observava fascinat aquells prestatges atape\u00efts, resseguia els t\u00edtols tot llegint-los en veu alta, com si pronunci\u00e9s un conjur. Aquell espai era l\u2019esgl\u00e9sia d\u2019una religi\u00f3 a la qual podies apuntar-te lliurement, per\u00f2 ning\u00fa no t\u2019explicava quins manaments havies de seguir. N\u2019hi havia prou de llegir i voler llegir sempre m\u00e9s, perqu\u00e8 un llibre et portava a un altre llibre, i era un enorme plaer descobrir els passadissos secrets entre els llibres que tenies a l\u2019abast. Igual com era un passatemps obrir qualsevol volum d\u2019una de les enciclop\u00e8dies i llegir a l\u2019atzar. Encara no s\u2019havia inventat Google i havies de passar moltes p\u00e0gines per trobar el que cercaves; hi havia el plaer de perdre\u2019t i de descobrir coses inesperades. La curiositat podia allargar la cerca molta estona.
\n
\nOrtega y Gasset va escriure que cada generaci\u00f3 t\u00e9 la seva \u201chist\u00f2rica missi\u00f3\u201d, a vegades incomplerta. Desconec quina missi\u00f3 tenim (o ten\u00edem) els que vam venir al m\u00f3n durant els seixanta, per\u00f2 \u2013tot fugint de les solemnitats del pensador espanyol- \u00e9s evident que nosaltres vam ser els primers (a la major part d\u2019Europa occidental) a gaudir un progr\u00e9s material i moral que pretenia conjurar els mals que havien devastat les generacions precedents. Malgrat la por a la destrucci\u00f3 nuclear pr\u00f2pia de la guerra freda i la crisi del petroli del 1973, vam cr\u00e9ixer gronxats per una idea positiva del futur, que era avalada per les expectatives favorables de creixement econ\u00f2mic i per l\u2019acc\u00e9s generalitzat als b\u00e9ns de consum. En aquest context, l\u2019ideal de la biblioteca personal va esdevenir una utopia factible i una manera de construir \u2013protegir- la identitat individual. Una conquesta petita per\u00f2 estimable. Un refugi. Una \u00e0ncora en la civilitzaci\u00f3.
\n
\nEstic condemnat a preservar els meus llibres com el tresor d\u2019un temps ef\u00edmer que va semblar etern. Fins que em mori: llavors, tots aquests papers -que donen un sentit a la meva vida- acabaran en mans del drapaire.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"S\u00f3c de la darrera generaci\u00f3 que ha tingut la d\u00e8ria i la voluntat de tenir una biblioteca personal. En aquest sentit (i potser en alguns m\u00e9s), s\u00f3c un home del…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6750,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,71,70],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6745"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6745"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6745\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6749,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6745\/revisions\/6749"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6750"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6745"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6745"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6745"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}