Una cosa que els populistes de tota mena fan, directament o indirectament, \u00e9s suggerir que tots els pol\u00edtics \u2013menys ells, esclar\u2013 s\u00f3n tra\u00efdors. Tra\u00efdors a qui? Tra\u00efdors a qu\u00e8? Tra\u00efdors al \u00adpoble, per descomptat. Aquesta \u00e9s una idea ben simple que sorgeix d\u2019una pre\u00admissa tan enganyosa com persistent: els nostres representants democr\u00e0tics s\u00f3n una mena d\u2019extraterrestres que s\u2019han imposat contra la nostra voluntat, nosaltres no hi tenim res a veure. Els que pensen aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00adestan \u00adconven\u00e7uts que el poble sempre \u00e9s millor que la seva classe pol\u00edtica, infectada d\u2019uns defectes que la bona gent no t\u00e9; \u00e9s una descripci\u00f3 pensada justament per evitar qualsevol escrutini racional de responsabilitats compar\u00adtides en una societat que es pretengui oberta, complexa i desenvo\u00adlupada.
\n
\nPer\u00f2 deixem de banda el \u00adpopulisme, perqu\u00e8 l\u2019assumpte no \u00e9s nou. Mots com partitocr\u00e0cia o politiqueria estan vinculats a aquest marc atrofiat de sentit, que observa la pol\u00edtica com una tra\u00efci\u00f3 permanent. I s\u00f3n paraules molt velles. Pot resultar atractiu presentar els actors pol\u00edtics com a tra\u00efdors, perqu\u00e8 aix\u00f2 obre la porta a la impugnaci\u00f3 total i sense ma\u00adtisos de la tasca d\u2019aquells que hem escollit a les urnes. Caracteritzar alg\u00fa de tra\u00efdor \u00e9s obtenir, autom\u00e0ticament, una mena de llic\u00e8ncia per matar. L\u2019estigma de la tra\u00efci\u00f3 bloqueja qualsevol argumentaci\u00f3, qualsevol debat, i nom\u00e9s queda terreny per al judici sumar\u00edssim: Qu\u00e8 fem amb aquells que ens han tra\u00eft? A m\u00e9s, si compareixem com a v\u00edctimes de la tra\u00efci\u00f3, podem presentar la nostra posici\u00f3 com la millor, l\u2019\u00fanica que mereix respecte
\n <\/p>\n
Quina \u00e9s la ratlla (tal vegada invisible) entre una tra\u00efci\u00f3 i una decisi\u00f3 err\u00f2nia o mal aplicada?<\/p><\/blockquote>\n
\nEl cartell que il\u00b7lustra aquest article \u00e9s un document de la Catalunya actual i t\u00e9 a veure amb el proc\u00e9s, alg\u00fa el va fixar en una paret per reclamar que els dirigents independentistes aixequessin la suspensi\u00f3 de la declaraci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia. Per\u00f2 la faula del pol\u00edtic com a tra\u00efdor \u00e9s universal i ve de lluny, no \u00e9s un afer que ens singularitzi als catalans. En la mesura que la pol\u00edtica \u00e9s un comprom\u00eds entre electors i elegits, \u00e9s inevitable que hi hagi la possibilitat de convertir l\u2019incompliment d\u2019aquest contracte (o la percepci\u00f3 que s\u2019ha incomplert) en una tra\u00efci\u00f3. El professor Avishai Margalit escriu que la tra\u00efci\u00f3 \u201c\u00e9s un acte que mina el significat d\u2019una relaci\u00f3 densa\u201d i afegeix que \u00e9s tamb\u00e9 \u201cun ab\u00fas de confian\u00e7a\u201d.
\n
\nEm sembla que \u00e9s aquesta segona ac\u00adcepci\u00f3 la que pesa m\u00e9s en el context del joc democr\u00e0tic: el tra\u00efdor seria, per tant, aquell pol\u00edtic que ha abusat de manera exagerada de la confian\u00e7a que obt\u00e9 dels seus electors. Cal filar prim: per al militant \u2013per al \u00adcreient\u2013 la pol\u00edtica implica sempre una relaci\u00f3 densa i un sentit de pertinen\u00e7a, per\u00f2 no \u00e9s pas aix\u00ed per a la majoria de ciu\u00adtadans, que canvien el seu vot quan els conv\u00e9, afortunadament. Dit aix\u00f2, em sorpr\u00e8n que, en general, la corrupci\u00f3 pol\u00edtica no \u00adsigui etiquetada com a tra\u00efci\u00f3, quan acos\u00adtuma a ser el fruit d\u2019un ab\u00fas clar\u00edssim i continuat de confian\u00e7a.
\n
\nLa pregunta seg\u00fcent \u00e9s obligada: quina \u00e9s la ratlla (tal vegada invisible) entre una tra\u00efci\u00f3 i una decisi\u00f3 err\u00f2nia o mal apli\u00adcada? Per exemple: les autoritats de la Uni\u00f3 Europea treuen mala nota pel que fa a la gesti\u00f3 de les vacunes de la covid. Aix\u00f2 \u00adprovoca decepci\u00f3, irritaci\u00f3 i desconfian\u00e7a. Podr\u00edem qualificar aquesta exhibici\u00f3 d\u2019incompet\u00e8ncia de tra\u00efci\u00f3 a la ciutadania \u00adeuropea? No ho s\u00e9. Sovint, des de les \u00adins\u00adtitucions comunit\u00e0ries, se\u2019ns trasllada una idea omnipotent de governan\u00e7a que, a l\u2019hora de la \u00ad\u00adve\u00adritat, queda posada en q\u00fcesti\u00f3. No s\u00f3n nom\u00e9s les \u00advacunes: qu\u00e8 passa amb el poder real de la Uni\u00f3 Europea quan els que fugen de la guerra i la \u00admis\u00e8ria moren \u00adofegats a la Mediterr\u00e0nia? Hi ha motius de pes per criticar la \u00admanera de fer als despatxos de Brussel\u00b7les, la qual cosa no m\u2019aboca a veure la Comissi\u00f3 \u00adEuropea com una colla de tra\u00efdors.
\n
\nSi assenyalo el pol\u00edtic com a tra\u00efdor, aconsegueixo un bitllet barat d\u2019anada i tornada al pa\u00eds de la superioritat moral. En aquell pa\u00eds, les coses semblen molt clares i s\u2019hi est\u00e0 \u00adc\u00f2mode, per aix\u00f2 alguns s\u2019hi queden a viure. Gr\u00e0cies a la superioritat moral, els avatars del govern i de la vida parlament\u00e0ria s\u00f3n redu\u00efts a un cromo d\u2019\u00e0ngels i dimonis, que fa abstracci\u00f3 de les condicions objectives, les oportunitats i l\u2019atzar.
\n
\nEn les seves mem\u00f2ries, Barack Obama escriu que hauria estat \u201cuna tra\u00efci\u00f3 a les esperances dels ciutadans que m\u2019havien portat a la presid\u00e8ncia\u201d si, en comptes de fer el que va fer, hagu\u00e9s triat \u201canar al que era segur, evitar la contro\u00adv\u00e8rsia, guiar-se per les enquestes\u201d. \u00c9s una ll\u00e0stima que no tinguem present aquest \u00adaltre concepte de tra\u00efci\u00f3.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Una cosa que els populistes de tota mena fan, directament o indirectament, \u00e9s suggerir que tots els pol\u00edtics \u2013menys ells, esclar\u2013 s\u00f3n tra\u00efdors. Tra\u00efdors a qui? Tra\u00efdors a qu\u00e8? Tra\u00efdors…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6775,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6774"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6774"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6774\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6776,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6774\/revisions\/6776"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6775"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6774"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6774"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6774"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}