Si el pacte \u00e9s l\u2019ess\u00e8ncia de la pol\u00edtica democr\u00e0tica \u00e9s perqu\u00e8 cap b\u00e0ndol t\u00e9 la capacitat d\u2019imposar el seu programa al cent per cent. Preval, llavors, la segona opci\u00f3 de cada actor, com assenyala encerta\u00addament Daniel Innerarity. Amb aquesta plantilla, la transici\u00f3 espanyola s\u2019explica habitualment com un empat d\u2019impot\u00e8ncies entre un r\u00e8gim dictatorial que no tenia forces per perpetuar-se i una oposici\u00f3 democr\u00e0tica que mancava de suports per impulsar una ruptura; aix\u00ed, la sortida del franquisme va ser una reforma, perqu\u00e8 era la segona opci\u00f3 preferent dels dos blocs enfrontats. Els pactes imperfectes del per\u00edode 1975-1978 s\u00f3n la cristal\u00b7litzaci\u00f3 de les impot\u00e8ncies (i mis\u00e8ries) d\u2019uns jugadors pol\u00edtics que van empassar-se molts gripaus.
\n
\nTraslladem aquesta teoria al nostre present. L\u2019independen\u00adtisme catal\u00e0 \u00e9s impotent per tirar endavant un proc\u00e9s de secessi\u00f3 unilateral i l\u2019Estat espanyol \u00e9s \u00adimpotent per dissoldre (tot i la \u00adjudicialitzaci\u00f3 compulsiva) l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019uns partits i entitats independentistes que tenen el suport -amb oscil\u00b7lacions- de la meitat de la societat. \u00c9s la croni\u00adficaci\u00f3 de la crisi catalana. Per\u00f2 hi ha dues impot\u00e8ncies m\u00e9s grans, amagades sota de les que acabo d\u2019esmentar: uns ho tenen molt complicat per fer prosperar un refer\u00e8ndum pactat a l\u2019estil es\u00adcoc\u00e8s (sempre seran una minoria nacional en el tauler del poder \u00adespanyol) i els altres han de\u00admostrat que s\u00f3n incapa\u00e7os de \u00adposar damunt la taula una oferta de reconeixement de Catalunya (finan\u00e7ament, cultura i refor\u00ad\u00e7ament de bilateralitat) prou \u00adseriosa per competir de deb\u00f2 amb el projecte de la inde\u00adpend\u00e8ncia (parlo d\u2019una quarta via, res de la tercera, introbable).
\n <\/p>\n
No funcionar\u00e0 un nou govern independentista amb un full de ruta caducat<\/p><\/blockquote>\n
\nEl futur govern presidit per Aragon\u00e8s haur\u00e0 de gestionar aquestes impot\u00e8ncies de la millor manera, tenint en compte que S\u00e1nchez va accedir a crear la taula de di\u00e0leg; aquest pas implicava \u2013ho subratllo\u2013 el reconeixement per part de l\u2019Executiu espanyol d\u2019un contenci\u00f3s hist\u00f2ric. La c\u00e0rrega de la prova de la desescalada passa per la voluntat pol\u00edtica del PSOE, que ha d\u2019enfrontar-se als seus fantasmes. D\u2019altra banda, per gestionar aquestes impot\u00e8ncies, abans, \u00e9s imprescindible que ERC i Junts comparteixin \u00addiagn\u00f2stic, llenguatge i estrat\u00e8gia, i esborrin els retrets.
\n
\nEl punt cec \u00e9s que no tothom dins de l\u2019independentisme reconeix aquestes impot\u00e8ncies i, aleshores, ens situem, altra vegada, en el paradigma original del proc\u00e9s: el \u201ccom si\u201d. Com si es poguessin repetir aviat els fets d\u2019octubre del 2017; com si la Generalitat pogu\u00e9s ser el motor d\u2019una ruptura des de dalt; com si l\u2019independentisme tingu\u00e9s un suport social m\u00e9s gran del que t\u00e9. No funcionar\u00e0 un nou Govern independentista amb un full de ruta caducat. Aqu\u00ed \u00e9s on ERC ha de marcar la difer\u00e8ncia, sense por a les acusacions de Junts, de la CUP, o de l\u2019ANC. Atenci\u00f3: el relat del rival-soci afebleix l\u2019aposta republicana perqu\u00e8 la presenta com una adulteraci\u00f3.
\n
\nLes discrep\u00e0ncies inextricables sobre l\u2019anomenat Consell de la Rep\u00fablica nom\u00e9s s\u00f3n un s\u00edmptoma. Per\u00f2 un s\u00edmptoma alarmant. Un govern amb incrusta\u00adcions simb\u00f2liques que representin una tutela moral sobre el dia a dia (de no se sap qui) seria una bomba de rellotgeria.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Si el pacte \u00e9s l\u2019ess\u00e8ncia de la pol\u00edtica democr\u00e0tica \u00e9s perqu\u00e8 cap b\u00e0ndol t\u00e9 la capacitat d\u2019imposar el seu programa al cent per cent. Preval, llavors, la segona opci\u00f3 de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6778,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6777"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6777"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6777\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6779,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6777\/revisions\/6779"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6778"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6777"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6777"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6777"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}