P edro S\u00e1nchez \u00e9s un l\u00edder tan t\u00e0ctic i ha tingut tanta sort que tendeix a oblidar coses molt b\u00e0siques. Ha oblidat, durant uns dies, que no es pot governar Espanya contra Catalunya. Agafo aqu\u00ed la part pel tot, amb perm\u00eds dels catalans contraris a la secessi\u00f3: el que vull dir \u00e9s que qualsevol Executiu espanyol ha de tendir sempre a entendre\u2019s amb aquells que governin la Generalitat, siguin del color que siguin; resulta que, ara com ara, s\u00f3n els independentistes els encarregats de gestionar l\u2019autonomia, i, per tant, cal comptar-hi. L\u2019error no \u00e9s nou al PSOE: al seu dia Rodr\u00edguez Zapatero no va escoltar el president Maragall i va marginar-lo en moments clau, amb el concurs de Montilla i del convergent Mas.
\n
\nDiuen que Iv\u00e1n Redondo \u00e9s molt bo (ara ja hem vist que tamb\u00e9 es pot equivocar), per\u00f2 potser no sap hist\u00f2ria. Hi ha spin doctors que, de tant llegir enquestes, menystenen el passat que ens ha modelat. Per\u00f2 la hist\u00f2ria \u00e9s la padrina de la pol\u00edtica, com sabien els l\u00edders moderns i descobreixen a clatellades els postmoderns.
\n <\/p>\n
S\u00e1nchez volia deixar Esquerra en fora de joc a Madrid quan m\u00e9s necessita Aragon\u00e8s mostrar aven\u00e7os<\/p><\/blockquote>\n
\nLa intenci\u00f3 de l\u2019equip de la Moncloa de forjar una nova majoria parlament\u00e0ria tot passant per M\u00farcia ha punxat, per\u00f2 dona pistes sobre la frivolitat enorme amb qu\u00e8 S\u00e1nchez aborda el postproc\u00e9s. Substituir el pes dels independentistes catalans i bascos al Congr\u00e9s dels Diputats per la preemin\u00e8ncia dels d\u2019Arrimadas certifica una cosa que \u00e9s pitjor que un engany: l\u2019autoengany del l\u00edder del PSOE sobre la profunditat de la crisi catalana, extrem que Iceta hauria d\u2019haver evitat, perqu\u00e8 ell s\u00ed que sap que aix\u00f2 no \u00e9s una broma. S\u00e1nchez volia deixar ERC en fora de joc a Madrid, justament quan Aragon\u00e8s t\u00e9 m\u00e9s necessitat de demostrar que el gir possibilista produeix algun aven\u00e7. L\u2019operaci\u00f3 murciana ha fracassat per\u00f2 deixa els republicans en una situaci\u00f3 compromesa, sobretot davant de les seves pr\u00f2pies bases.
\n
\nLa pin\u00e7a que amena\u00e7a la via d\u2019ERC no s\u2019ha creat, per\u00f2 s\u2019ha dibuixat durant les \u00faltimes hores: mentre l\u2019Executiu espanyol vol que els de Rufi\u00e1n tinguin un paper secundari a Madrid, el partit de Puigdemont sembla disposat a mantenir el mateix discurs de confrontaci\u00f3 de l\u2019anterior legislatura, com van palesar les paraules inaugurals de Laura Borr\u00e0s al Parlament. Aquesta pin\u00e7a seria diab\u00f2lica, perqu\u00e8 tothom veu venir que l\u2019immobilisme de S\u00e1nchez alimenta autom\u00e0ticament l\u2019estrat\u00e8gia de Junts i, al seu torn, la ret\u00f2rica dels puigdemontistes serveix de coartada per a un PSOE amb poques ganes de convocar la taula de di\u00e0leg. Uns i altres tibant i els d\u2019ERC al mig, a merc\u00e8 dels retrets agres dels seus socis. I, per sobre d\u2019aquest paisatge irrespirable, sobrevola l\u2019assumpte m\u00e9s roent: l\u2019indult dels dirigents empresonats, que alg\u00fa podria tenir la temptaci\u00f3 de postergar en funci\u00f3 dels comicis madrilenys.
\n
\nL\u2019aposta gradualista d\u2019ERC embarrancar\u00e0 si a Madrid no es passa aviat de les bones paraules als fets. Aquesta setmana ser\u00e0 complicada per als que han de tancar un acord sobre el nou Govern. Alguns no hi ajuden: dissabte TV3 va emetre una entrevista amb Quim Torra que semblava pensada per torpedinar les converses entre republicans i Junts, un espectacle tan autodestructiu que podria tenir com a guionista Salvador Illa.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"P edro S\u00e1nchez \u00e9s un l\u00edder tan t\u00e0ctic i ha tingut tanta sort que tendeix a oblidar coses molt b\u00e0siques. Ha oblidat, durant uns dies, que no es pot governar…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6787,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6786"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6786"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6786\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6788,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6786\/revisions\/6788"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6787"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6786"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6786"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6786"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}