{"id":6792,"date":"2021-03-04T20:54:58","date_gmt":"2021-03-04T19:54:58","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=6792"},"modified":"2021-04-04T20:59:31","modified_gmt":"2021-04-04T19:59:31","slug":"el-lloc-real-dels-liders","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2021\/03\/04\/el-lloc-real-dels-liders\/","title":{"rendered":"El lloc (real) dels l\u00edders"},"content":{"rendered":"

\u00abUn Govern exigeix lideratges. El que mai funciona -i ja ho hem comprovat- s\u00f3n els lideratges per delegaci\u00f3\u00bb<\/strong>
\n 
\nEls que tenen la responsabilitat de liderar han de trobar el lloc exacte des del qual fer-ho. No tots els llocs valen. Un exemple hist\u00f2ric: durant el franquisme, molts partits van patir tensions -fins i tot escissions- entre aquells dirigents que feien oposici\u00f3 al r\u00e8gim dins d’Espanya i aquells que es movien a l\u2019exili. Tamb\u00e9 hi havia discrep\u00e0ncies entre els que havien estat empresonats i els que podien anar fent des de la clandestinitat. Si es repassen mem\u00f2ries i epistolaris de gent significada, tot aix\u00f2 queda en evid\u00e8ncia. Cada lloc va lligat a una determinada perspectiva i la pol\u00edtica parteix sempre d’una s\u00edntesi de perspectives m\u00e9s o menys inspirada.
\n 
\nEl cas de Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l\u2019exili durant vint-i-tres anys, \u00e9s molt interessant per comprendre aquest assumpte: lluny de la p\u00e0tria, Tarradellas es va dedicar de manera sistem\u00e0tica a rebre informaci\u00f3 (per carta i en persona) sobre les coses que passaven a l\u2019interior. La seva voluntat d\u2019estar al dia de totes les trifulgues l’obligava a una activitat constant, que ell va assumir com una tasca professional, de governant en ple exercici. Tarradellas va ser, des del primer moment, un pol\u00edtic modern que fonamentava la seva actuaci\u00f3 en dues coses: un bon nas i una bona organitzaci\u00f3. Malgrat aix\u00f2, quan torna a Catalunya, l\u2019any 1977, descobreix una societat catalana que, en molts aspectes, li \u00e9s completament estranya. Paradigma d\u2019aix\u00f2 \u00e9s la seva enorme ignor\u00e0ncia sobre la realitat metropolitana barcelonina i el pes de la immigraci\u00f3 espanyola arribada durant els anys 50 i 60. El seu trajecte en autom\u00f2bil des de l\u2019aeroport del Prat fins al centre de Barcelona, en el seu retorn triomfal com a president de la Generalitat restaurada, li mostra un pa\u00eds que li sembla un altre planeta; els blocs de pisos de Bellvitge, per exemple, el deixen astorat, com han explicat alguns testimonis.
\n 
\nLa lli\u00e7\u00f3 de l\u2019exili de Tarradellas \u00e9s clara: per molta informaci\u00f3 que tingui un l\u00edder, malament rai si no trepitja el pa\u00eds i no respira l\u2019ambient. Alg\u00fa podria dir que, en l\u2019actualitat, les coses s\u00f3n molt diferents respecte a la llarga etapa en qu\u00e8 Tarradellas va viure a Fran\u00e7a. Alg\u00fa podria afegir que la facilitat amb la qual avui podem comunicar-nos ha transformat la manera com atrapem el m\u00f3n i com ens fem una idea de la realitat. Tot aix\u00f2 \u00e9s innegable. Per\u00f2 la dist\u00e0ncia encara hi \u00e9s, i no hi ha res que substitueixi l’experi\u00e8ncia directa i el contacte amb les persones. \u00c9s dif\u00edcil exercir el lideratge quan l’experi\u00e8ncia directa \u00e9s impossible o es veu obstaculitzada. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed si parlem de l\u2019exili, de la pres\u00f3 i de qualsevol circumst\u00e0ncia que impedeixi que alg\u00fa que pret\u00e9n liderar absorbeixi la realitat sobre la qual vol projectar les seves decisions.
\n 
\nUn dels problemes -no pas l’\u00fanic- de l’independentisme actual \u00e9s el lideratge. Arran de la repressi\u00f3 de l\u2019Estat espanyol, els m\u00e0xims dirigents del proc\u00e9s s\u00f3n a la pres\u00f3 i a l\u2019exili, la qual cosa t\u00e9 -com sabem- uns efectes nefastos. Ni la pres\u00f3 ni l’exili s\u00f3n ubicacions que proporcionin una perspectiva completa i clara del pa\u00eds, per b\u00e9 que estic segur que tots els concernits reben puntual informaci\u00f3 del que passa, sovint amb molt de detall. Hi ha una dimensi\u00f3 dels fets que nom\u00e9s podem entendre sobre el terreny i sense intermediaris, que \u00e9s clau en els processos de reflexi\u00f3 pol\u00edtica. La pres\u00f3 i l\u2019exili poden acabar distorsionant les percepcions, un fenomen que t\u00e9 molt a veure amb el marge limitat de cr\u00edtica que poden exercir aquells que visiten els dirigents que pateixen condemna o que han decidit quedar-se a l\u2019estranger.
\n 
\nL’interlocutor del dirigent pres o exiliat tendeix a discutir poc les visions, indicacions i plantejaments de qui parla, perqu\u00e8 pesa massa el context dolor\u00f3s i an\u00f2mal. La manca de contrapesos i de debat no \u00e9s mai recomanable, en cap organitzaci\u00f3 democr\u00e0tica.
\n 
\nS\u00f3n dies de converses per poder fer Govern. Darrere de tots els moviments, hi ha la jerarquia d’Oriol Junqueras i de Carles Puigdemont, l\u00edders indiscutibles dels seus respectius espais. Veiem les cares dels diferents dirigents d\u2019ERC i de Junts, per\u00f2 sabem que, en \u00faltima inst\u00e0ncia, el que passi dependr\u00e0 d\u2019aquestes dues figures a qui l\u2019Estat ha decidit castigar. Junqueras i Puigdemont podrien haver optat per tenir un perfil m\u00e9s baix i fer de l\u00edders simb\u00f2lics m\u00e9s que efectius, en benefici de les persones que han recollit el seu llegat. No ha estat aix\u00ed. Tots dos manen: tot all\u00f2 que \u00e9s rellevant per al futur del pa\u00eds passa per les seves mans. Des de la pres\u00f3 i des de l\u2019exili es prenen les decisions essencials, el centre de gravetat de la pol\u00edtica catalana \u00e9s Lledoners i \u00e9s Waterloo. \u00c9s una manera de dir -suposo- que l\u2019Estat no ha ven\u00e7ut, com pensen molts a Madrid.
\n 
\nEls l\u00edders del Primer d’Octubre s\u00f3n tamb\u00e9, ara com ara, els l\u00edders dels postproc\u00e9s, una etapa que no sabem quant durar\u00e0. Esperem que aviat, tots ells, puguin sortir de la pres\u00f3 i puguin deixar de ser exiliats, perqu\u00e8 altrament no es podr\u00e0 fer pol\u00edtica amb normalitat. Dit aix\u00f2, cal demanar-se si l’independentisme pot repensar-se i avan\u00e7ar sense un recanvi de lideratges efectius. El paper de Junqueras i el de Puigdemont \u00e9s ambivalent: ells encarnen un moment especial de mobilitzaci\u00f3 sense precedents i tamb\u00e9 s\u00f3n els responsables del cam\u00ed triat en les hores cr\u00edtiques. Tenen un ascendent \u00fanic sobre les seves respectives parr\u00f2quies, per\u00f2 no poden escapar del pes de les seves motxilles.
\n 
\nUn Govern exigeix lideratges. El que mai funciona -i ja ho hem comprovat- s\u00f3n els lideratges per delegaci\u00f3, encara que parteixin d\u2019una gran afinitat i de les millors intencions. Una altra cosa, esclar, \u00e9s que fem veure que no passa res i anem xiulant, com qui sent ploure.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abUn Govern exigeix lideratges. El que mai funciona -i ja ho hem comprovat- s\u00f3n els lideratges per delegaci\u00f3\u00bb   Els que tenen la responsabilitat de liderar han de trobar el…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6793,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6792"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6792"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6792\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6794,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6792\/revisions\/6794"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6793"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6792"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6792"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6792"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}