{"id":6795,"date":"2021-03-18T21:00:13","date_gmt":"2021-03-18T20:00:13","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=6795"},"modified":"2021-04-04T21:03:36","modified_gmt":"2021-04-04T20:03:36","slug":"voliem-viure-el-fet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2021\/03\/18\/voliem-viure-el-fet\/","title":{"rendered":"Vol\u00edem viure el fet"},"content":{"rendered":"

\u00abEncara que alguns ho repeteixin, del Primer d’Octubre no en va sortir cap mandat democr\u00e0tic aplicable\u00bb<\/strong>
\n 
\nFer arqueologia del proc\u00e9s comen\u00e7a a ser imprescindible. Remeno papers antics i trobo una conversa que vam mantenir, l\u2019estiu del 2007, l\u2019H\u00e8ctor L\u00f3pez Bofill i un servidor, a inst\u00e0ncies de la revista El Temps i de l\u2019amic i excel\u00b7lent periodista Pere Antoni Pons, que ens va conduir amb habilitat sota el t\u00edtol de El catalanisme pol\u00edtic, avui. Han passat gaireb\u00e9 catorze anys des d\u2019aquell diagn\u00f2stic i podr\u00edem pensar que el que vam dir llavors ha quedat superat. La sorpresa \u00e9s que no.
\n 
\nEn un moment de la xerrada, el professor L\u00f3pez Bofill diu aix\u00f2: “El catalanisme, avui, es troba mancat d\u2019un full de ruta, no per a anar cap a la independ\u00e8ncia, sin\u00f3 fins i tot per a gestionar possibles tensions que provinguin de l\u2019estat espanyol”. Sensacional. Canvieu el mot \u201ccatalanisme\u201d pel mot \u201cindependentisme\u201d i el resum d\u2019aquell moment (Montilla presidia la Generalitat i Zapatero governava Espanya) serveix perfectament per descriure el panorama del postproc\u00e9s on ara ens hem de moure.
\n 
\nDespr\u00e9s de tenir molta pressa i de pensar diverses jugades mestres, l\u2019independentisme (escap\u00e7at i amb presos, exiliats i moltes persones encausades) es troba sense un full de ruta clar i compartit i, de propina, est\u00e0 condicionat per fortes turbul\u00e8ncies a la pol\u00edtica espanyola, cada cop m\u00e9s polaritzada per unes dretes que imiten el trumpisme. Com sabem, l\u2019Executiu presidit per Pedro S\u00e1nchez encara no ha concretat les seves bones paraules; si la taula de di\u00e0leg no comen\u00e7a a fer feina un cop Pere Aragon\u00e8s hagi pres possessi\u00f3, tot agafar\u00e0 un color molt i molt fosc.
\n 
\nEn un altre moment d\u2019aquella trobada, un servidor amolla aquesta reflexi\u00f3: “Una virtut del catalanisme \u00e9s que, hist\u00f2ricament, sempre ha evitat el predomini dels purs. Des de l\u2019any 1900 fins avui, els impurs del catalanisme sempre han acabat essent hegem\u00f2nics: en s\u00f3n exemples l\u2019ERC dels anys 30, el PSUC sota la dictadura, la Converg\u00e8ncia de la recuperaci\u00f3 de l\u2019autogovern. I sort que ha estat aix\u00ed, perqu\u00e8, si no, ara ens trobar\u00edem com a la Bretanya\u201d. Malauradament, sembla que avui alguns han oblidat aquesta premissa, que \u00e9s essencial per comprendre el pes i la implantaci\u00f3 del catalanisme des de finals del segle XIX. Per sort, ha prevalgut dins del catalanisme un concepte obert de les identitats, sobretot a partir de la postguerra, d\u2019acord amb la renovaci\u00f3 del pensament occidental i els canvis socials, econ\u00f2mics i culturals de tota mena.
\n 
\nGr\u00e0cies a una concepci\u00f3 impura de les identitats Jordi Pujol va obtenir majories absolutes, i gr\u00e0cies al mateix ha crescut la nova ERC, tamb\u00e9 en moltes ciutats del primer i del segon cintur\u00f3 metropolit\u00e0. El m\u00e9s desconcertant \u00e9s que tot aix\u00f2 sembla que ha estat oblidat per alguns sectors que, de manera est\u00fapida i fr\u00edvola, projecten una imatge tancada i antiga de la catalanitat i, de retruc, del projecte independentista. Hi ha veus que, potser sense adonar-se\u2019n, fan un discurs tan r\u00f2nec que allunya de l\u2019independentisme molts catalans que podrien sumar-s\u2019hi. A vegades, aquest missatge surt d\u2019algunes personalitats de partits com Junts o d\u2019entitats com l\u2019ANC, la qual cosa hauria de ser avortada immediatament per les direccions concernides. No hi haur\u00e0 creixement del vot independentista si, de tant en tant, apareixen els nost\u00e0lgics d’un pa\u00eds idealitzat que no ha existit mai; nost\u00e0lgics que -remarco- nom\u00e9s parlen per als m\u00e9s conven\u00e7uts, a\u00efllants en la seva bombolla.
\n 
\nAmb tot, el que m\u00e9s m\u2019ha cridat l\u2019atenci\u00f3 d\u2019aquell exercici anal\u00edtic a sis mans \u00e9s una idea que va exposar L\u00f3pez Bofill per justificar que calia tirar endavant un refer\u00e8ndum com m\u00e9s aviat millor. La meva tesi era que “si un dia fem un refer\u00e8ndum per l\u2019autodeterminaci\u00f3, jo el vull guanyar”. El meu interlocutor em va replicar en els seg\u00fcents termes: \u201cTu dius que, si hi ha un refer\u00e8ndum, ser\u00e0 nom\u00e9s per guanyar-lo. Doncs jo no: el que vull, primer, \u00e9s celebrar-lo. El Quebec va fer un refer\u00e8ndum i varen perdre. I qu\u00e8? Va passar res? D\u2019aqu\u00ed a quinze anys en tornaran a fer un altre. I si no, no. Jo el que vull \u00e9s viure el fet\u201d. \u00c9s evident que la visi\u00f3 que aqu\u00ed confessa l\u2019escriptor i professor de Dret \u00e9s la que va resultar hegem\u00f2nica durant els anys del proc\u00e9s: m\u00e9s important que guanyar una consulta sobre la sobirania era poder dir que l\u2019hav\u00edem fet i, sobretot, que l\u2019hav\u00edem viscut. \u201cVull viure el fet\u201d, proclamava L\u00f3pez Bofill l\u2019any 2007 i molts van pensar igual a partir del 2012. Els que defens\u00e0vem fer les coses d\u2019una altra manera no vam ser escoltats o no ens vam saber explicar.
\n 
\nAquest anhel que posa per davant de qualsevol raonament pol\u00edtic l\u2019experi\u00e8ncia individual de viure el momentum ha estat nefast per a l\u2019estrat\u00e8gia independentista. Nefast i autodestructiu. Perqu\u00e8 ha menystingut els resultats de l\u2019embat, que havia de ser, en teoria, la creaci\u00f3 d\u2019un Estat catal\u00e0 independent i reconegut en l\u2019escena internacional. I, sobretot, perqu\u00e8 ha deixat de banda les condicions objectives, la correlaci\u00f3 de forces i el principi de realitat, en benefici del voluntarisme, l\u2019autoengany i l\u2019emoci\u00f3 sense filtres. Ens ha devorat el plaer de viure la hist\u00f2ria en comptes de fer-la de deb\u00f2.
\n 
\nEl Primer d\u2019Octubre vam viure el fet del refer\u00e8ndum, per\u00f2 els seus fruits pol\u00edtics no han estat els que preten\u00edem. Encara que alguns ho repeteixin, d\u2019aquella jornada no en va sortir cap mandat democr\u00e0tic aplicable; vam demostrar -aix\u00f2 s\u00ed- que som un pa\u00eds \u00fanic organitzant mogudes a gran escala i vam posar en evid\u00e8ncia l\u2019autoritarisme tronat de l\u2019Estat espanyol. Per\u00f2 viure el fet -i anar encadenant momentums- no \u00e9s fer pol\u00edtica en un sentit transformador, encara que sigui satisfactori a nivell individual. Cal que ens dediquem a repensar moltes coses, amb urg\u00e8ncia.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abEncara que alguns ho repeteixin, del Primer d’Octubre no en va sortir cap mandat democr\u00e0tic aplicable\u00bb   Fer arqueologia del proc\u00e9s comen\u00e7a a ser imprescindible. Remeno papers antics i trobo…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5391,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6795"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6795"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6795\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6796,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6795\/revisions\/6796"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5391"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6795"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6795"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6795"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}