{"id":6797,"date":"2021-04-01T21:03:52","date_gmt":"2021-04-01T20:03:52","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=6797"},"modified":"2021-04-04T21:08:29","modified_gmt":"2021-04-04T20:08:29","slug":"de-portes-endins","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2021\/04\/01\/de-portes-endins\/","title":{"rendered":"De portes endins"},"content":{"rendered":"<p><strong>\u00abHem votat, sobretot, perqu\u00e8 no diguin que estem morts. Que en Llarena, en Marchena i tota la tropa no es pensin que ens han enterrat. Quant de temps em valdr\u00e0 -us valdr\u00e0- aital coartada?\u00bb<\/strong><br \/>\n&nbsp;<br \/>\nSi hi ha repetici\u00f3 electoral, no votar\u00e9. M&#8217;ho dic, m&#8217;ho diuen. Despr\u00e9s, la ra\u00f3: no tindran els sants collons de portar-nos a les urnes una altra vegada. Despr\u00e9s, la v\u00edscera: no s&#8217;ha de descartar el desastre.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nMentre els nostres electes es reuneixen per negociar, la gent va fent. Twitter \u00e9s una olla de benzina. La vida no \u00e9s a Twitter, celebrem-ho. El meu pare s&#8217;ha de vacunar. Les declaracions dels negociadors fan soroll de pot. Tot \u00e9s previsible. Els argumentaris han caducat i fan pudor. El cel de la Pasqua convida a oblidar les paraules i mirar nom\u00e9s els gestos.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nLa r\u00e0bia i el passat pesa m\u00e9s avui que la il\u00b7lusi\u00f3 i el futur. La pol\u00edtica del retret \u00e9s un cul de sac on nom\u00e9s fan vida els ximples, els c\u00ednics i els n\u00e0ufrags; tamb\u00e9 els que aspiren a ser sants. Catalunya, la Rep\u00fablica dels sants! Tanta puresa i tan poc poder. Llegeixo un article on apareixen substantius com covards o rendici\u00f3 o col\u00b7laboracionistes. La infecci\u00f3 \u00e9s fonda. Els impostors no pixen tots pel mateix camal. Hi ha qui t\u00e9 ganes de comen\u00e7ar a fer purgues, hi ha qui s&#8217;ha conf\u00f3s d&#8217;\u00e8poca. Els ninots del desconhort ballen el tango dels muts. Portes endins, el futur no s\u2019atura.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nSort de Les variacions Goldberg i d&#8217;un trago de whisky de malta. Sort que el dia ja s&#8217;allarga. Perqu\u00e8 l&#8217;espectacle \u00e9s el que \u00e9s. Diu que van negociant el govern, l\u2019estrat\u00e8gia, els lideratges i tot el que vulgueu. Que si el Consell per la Rep\u00fablica, que si les garlandes, que si el coi de sa tia. Ara aix\u00f2, ara all\u00f2. Per qu\u00e8 no s\u2019ho havien parlat abans una mica? M\u2019ho demana en Peret Cucala, ciutad\u00e0 de la pila i sense \u00e0nim d\u2019ofendre. No ho tenien gens lligat?, va repetint el meu amic, gronxant-se en una estupefacci\u00f3 que \u00e9s misericordiosa, \u00f2rfena de tota malura. No ho diu amb enuig, ho diu amb tristesa. Ho diu, per\u00f2 ja est\u00e0 cansat de dir-ho.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nHem votat, sobretot, perqu\u00e8 no diguin que estem morts. Que en Llarena, en Marchena i tota la trepa no es pensin que ens han enterrat. Que s\u00e0piguen que existim. Quant de temps em valdr\u00e0 -us valdr\u00e0- aital coartada abans d&#8217;engegar els gestors de la malastrugan\u00e7a? La paci\u00e8ncia \u00e9s una oraci\u00f3 que hem falcat pensant en els que s\u00f3n presos i els que viuen a l\u2019exili, per empatia i perqu\u00e8 denunciem la gran injust\u00edcia -monstruosa- de condemnar gent de pau com si fossin criminals. Dit aix\u00f2, ha arribat l\u2019hora de desar els malabars i pensar nous camins. Ha arribat l&#8217;hora de deixar de munyir els miratges.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nSi un dia l&#8217;independentisme -els diversos independentismes votats per la gent- no pogu\u00e9s sumar una majoria governamental i hagu\u00e9s d\u2019anar a l\u2019oposici\u00f3, quedaria molt clar tot el que ara est\u00e0 en joc. I, aleshores, enmig de grans esgarips i laments, ning\u00fa dubtaria de quina \u00e9s la prioritat. Val m\u00e9s no esperar aquest escenari per ser responsables, dic jo. No cal temptar els d\u00e9us ni la paci\u00e8ncia de la gent. No cal ser tan orbs. No cal flirtejar tant amb el daltabaix.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00abHem votat, sobretot, perqu\u00e8 no diguin que estem morts. Que en Llarena, en Marchena i tota la tropa no es pensin que ens han enterrat. Quant de temps em valdr\u00e0&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6798,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[53],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6797"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6797"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6797\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6799,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6797\/revisions\/6799"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6798"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6797"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6797"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6797"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}