No \u00e9s res que no h\u00e0gim vist abans, per\u00f2 crida l\u2019atenci\u00f3 perqu\u00e8 recorda la manera de fer m\u00e9s tronada: un partit que es pret\u00e9n nou i diferent (que ha trencat amb moltes coses del \u00adpassat, segons els seus promotors) fa una purga a plena llum del dia. Els que diuen ser \u201cnova pol\u00edtica\u201d dins de l\u2019independentisme copien pr\u00e0ctiques de l\u2019es\u00adtalinisme m\u00e9s ranci. Jaume Alonso-Cuevillas emet una tranquil\u00b7la reflexi\u00f3 sobre l\u2019estrat\u00e8gia de Junts i, despr\u00e9s de ser assenyalat com un heretge, \u00e9s obligat a plegar com a membre de la Mesa del Parlament, tot i haver corregit les seves paraules inicials i haver-se aplicat \u201cl\u2019autocr\u00edtica\u201d de la manera m\u00e9s vergonyosa. L\u2019advocat cau en desgr\u00e0cia, tot i ser un dels defensors de Puigdemont i persona de confian\u00e7a, fins fa quatre dies, de Laura Borr\u00e0s. Els vigilants de les ess\u00e8ncies detecten l\u2019ombra de \u201cla tra\u00efci\u00f3\u201d. La faula trista de Cuevillas t\u00e9 un efecte: il\u00b7lumina un dels grans problemes del m\u00f3n independentista i, m\u00e9s concretament, del sector que mant\u00e9 una complexa relaci\u00f3 de conti\u00adnu\u00ef\u00adtat-rebuig amb l\u2019antic espai convergent.
\n
\nEstic segur que Josep Rull, Joaquim Forn i Jordi Turull, els tres presos del proc\u00e9s que provenen de la desapareguda Converg\u00e8ncia, persones que conec i aprecio, no deuen estar gaire c\u00f2modes quan veuen que Cuevillas \u00e9s defenestrat despr\u00e9s d\u2019expressar un criteri pol\u00edtic en una entrevista al digital Vilaweb; un criteri que, d\u2019altra banda, algun d\u2019ells tamb\u00e9 podria com\u00adpartir. Diria que tampoc Dami\u00e0 Calvet, conseller en funcions, deu sentir-se satisfet amb una mesura que \u00e9s un av\u00eds per a \u00adnavegants: qui discrepi, ni que sigui amb sordina, patir\u00e0 la f\u00faria dels d\u00e9us.
\n
\nCostaria trobar, fins i tot en els temps m\u00e9s durs del lideratge de Jordi Pujol, un episodi tan descarnat de purga ideol\u00f2gica. Vull recordar que el fundador de CDC tenia al seu costat figures com la de Ramon Trias Fargas, que, en p\u00fablic i en privat, no amagava les seves discrep\u00e0ncies amb el president. A Junts, en canvi, \u00e9s tab\u00fa gran sortir-se del gui\u00f3. La manera com Puig\u00addemont va prescindir dels diputats Campuzano i Xucl\u00e0, com va liquidar Marta Pascal, com va resoldre la pugna amb Bonveh\u00ed i la c\u00fapula del PDECat, com els peons juntaires contesten \u2013dins i fora de les xarxes\u2013 aquells que no els donen la ra\u00f3, tot plegat indica que el dictat oficial \u00e9s sagrat. En aquest sentit, \u00e9s il\u00b7lustratiu un tuit \u00adrecent de Cuevillas en qu\u00e8 reitera \u201cel meu ferm comprom\u00eds amb el projecte pol\u00edtic de Junts i el lideratge inq\u00fcestionable del president Puigdemont\u201d. Un lideratge no es pot q\u00fcestionar?
\n <\/p>\n
Cuevillas posa sobre la taula els l\u00edmits d\u2019una via rupturista institucional<\/p><\/blockquote>\n
\nM\u00e9s enll\u00e0 de les mis\u00e8ries partidistes, l\u2019afer Cuevillas ens recorda, en primer lloc, la necessitat urgent que l\u2019independentisme \u2013en el seu conjunt\u2013 faci un debat racional sobre l\u2019estrat\u00e8gia per als propers anys, a la llum de les lli\u00e7ons de l\u2019octubre del 2017. ERC ha comen\u00e7at a fer-lo, cer\u00adtament, per\u00f2 arrossegant massa inse\u00adgu\u00adretat i la por de ser acusats de tra\u00efdors, amb l\u2019afegit incoherent de refiar-se d\u2019un actor com la CUP per falcar la governabilitat del pa\u00eds.
\n
\nCuevillas encetava p\u00fablicament aquesta discussi\u00f3 a Junts en subratllar una ob\u00advietat monumental: que hi ha unes desobedi\u00e8ncies que comporten uns costos molt alts a canvi de cap r\u00e8dit pol\u00edtic. S\u00f3n desobedi\u00e8ncies \u2013afegeixo jo\u2013 que nom\u00e9s s\u2019expliquen a partir de dues circumst\u00e0n\u00adcies: l\u2019agra compet\u00e8ncia electoral entre Junts i ERC, i la negativa de l\u2019espai que \u00adlidera Puigdemont a punxar la bombolla del voluntarisme unilateralista, que alimenta la promesa d\u2019una secessi\u00f3 que s\u2019esdevindr\u00e0 \u201cperqu\u00e8 tenim ra\u00f3\u201d (fent abstracci\u00f3 de la resta de factors). Una bom\u00adbolla repleta de miratges com \u201cla identitat digital republicana\u201d.
\n
\nEn segon lloc, la purga de Cuevillas permet detectar, una vegada m\u00e9s, que molts dirigents i quadres de Junts no expressen en privat el mateix que diuen en p\u00fablic. Hi ha alts c\u00e0rrecs del puigdemontisme insti\u00adtucional que assumeixen a porta tancada moltes de les observacions cr\u00edtiques que, des de la premsa o des d\u2019altres partits i entitats, es fan sobre el tacticisme, el simbolisme buit, la temptaci\u00f3 purista o la incapacitat d\u2019evitar escis\u00adsions. Viure de la pol\u00edtica fa que molts es tornin muts.
\n
\nFinalment, en tercer lloc, el que Cuevillas posa damunt la taula (i que, estranyament, el jurista no havia vist abans) s\u00f3n els l\u00edmits conceptuals i f\u00e0ctics d\u2019una via rupturista que pret\u00e9n utilitzar una part de l\u2019Estat (la Generalitat) per portar a terme una secessi\u00f3 en aquest mateix Estat, ob\u00adviant que la tecnoestructura auton\u00f2mica \u00e9s el punt feble d\u2019aquest full de ruta, sobretot en una societat partida en dues meitats, cosa que (juntament amb la repressi\u00f3) impedeix una \u00adacceleraci\u00f3 de la desconnexi\u00f3, com s\u2019ha vist en altres latituds. L\u2019externalitzaci\u00f3 del refer\u00e8ndum de l\u20191 d\u2019octubre \u00e9s fruit d\u2019acceptar aquests l\u00edmits, per\u00f2 aix\u00f2 despr\u00e9s no es t\u00e9 en compte.
\n
\nEn el judici als dirigents independentistes, aix\u00ed com en el judici al major Trapero, va quedar clar que una ruptura des de les institucions era inaplicable. En un hipo\u00adt\u00e8tic segon intent o embat, i enmig dels efectes de la pand\u00e8mia, ho seria encara molt m\u00e9s.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"No \u00e9s res que no h\u00e0gim vist abans, per\u00f2 crida l\u2019atenci\u00f3 perqu\u00e8 recorda la manera de fer m\u00e9s tronada: un partit que es pret\u00e9n nou i diferent (que ha trencat…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6805,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6803"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6803"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6803\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6806,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6803\/revisions\/6806"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6805"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6803"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6803"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6803"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}