La meva proposta \u00e9s aquesta: filmar una pel\u00b7l\u00edcula sobre el proc\u00e9s catal\u00e0 a partir d\u2019un vehicle emblem\u00e0tic: el bus. El bus ho explica tot, fins i tot quan les coses van pel pedregar, com van anticipar en un espot electoral molt ben reeixit els dirigents de la CUP, la millor i m\u00e9s original ag\u00e8ncia de publicitat de l\u2019independentisme.
\n
\nAra, l\u2019ANC ha posat en circulaci\u00f3 un bonic bus de color groc que, fins el dia de Sant Jordi, recorrer\u00e0 els carrers de Barcelona i del Barcelon\u00e8s per exigir que el proper Govern \u2013s\u00ed, aquest que triga tant a arribar\u2013 \u201cfaci efectiva la independ\u00e8ncia\u201d i que sigui \u201cara\u201d. En veure la foto del bus de l\u2019ANC, he pensat en un altre bus: el bus de l\u2019Estatut, que el Govern tripartit va empescar-se l\u2019estiu del 2004 per promoure \u201cla participaci\u00f3 ciutadana\u201d en l\u2019elaboraci\u00f3 de la nova llei fonamental, que es va aprovar l\u2019any 2006 i que el Tribunal Constitucional va retallar i buidar l\u2019any 2010.
\n <\/p>\n
L\u2019estampa \u00e9s la d\u2019un independentisme desconnectat de la realitat, pendent de les seves trifulgues<\/p><\/blockquote>\n
\nEntre el bus de l\u2019Estatut del conseller ecosocialista Joan Saura i l\u2019autob\u00fas per la independ\u00e8ncia de l\u2019Elisenda Paluzie han passat setze anys. Aquell bus de l\u2019Estatut era un vehicle institucional que corria mogut per la fe en el reformisme i el marc constitucional, tot esperant una abra\u00e7ada federalista que va arribar en forma de clatellada. L\u2019autob\u00fas de l\u2019ANC \u2013que llueix una inscripci\u00f3 que diu \u201c52% en vots, 74 escons\u201d\u2013 \u00e9s un vehicle d\u2019una entitat privada que est\u00e0 mogut per la voluntat d\u2019influir sobre uns partits que considera \u201cdubtosos\u201d. El bus de Saura volia interessar la gent en una reforma que la societat no demanava i el bus de Paluzie \u00e9s l\u2019exhibici\u00f3 d\u2019una impot\u00e8ncia elevada a m\u00e0rqueting. Entre un i altre, el fil barroc de l\u2019esteticisme catal\u00e0, sempre m\u00e9s intens quan el poder \u00e9s menys real. Fa una mica de cosa posar una citaci\u00f3 tan tronada, per\u00f2 ara hi escau: \u201cLevantinos, os pierde la est\u00e8tica\u201d. Miguel de Unamuno adre\u00e7ant-se als catalans, des de la seva condici\u00f3 de basc que havia redescobert l\u2019espanyolitat despr\u00e9s de passar una etapa basquista.
\n
\nMentre l\u2019autob\u00fas de l\u2019ANC passeja per l\u2019\u00e0rea metropolitana com ho faria alg\u00fa disfressat de Pantera Rosa en una convenci\u00f3 d\u2019amants de l\u2019art floral i la jardineria, el m\u00e9s calent \u00e9s a l\u2019aig\u00fcera. Vull dir que ERC i Junts encara no han anunciat cap acord de Govern. L\u2019estampa \u00e9s la d\u2019un independentisme desconnectat de la realitat, pendent nom\u00e9s de les seves trifulgues internes.
\n
\nMalauradament, l\u2019\u00fanic moment de veritat relacionat amb el proc\u00e9s prov\u00e9 de la repressi\u00f3 judicial: la revocaci\u00f3 del tercer grau per a Carme Forcadell i Dolors Bassa ens recorda que la ferida \u00e9s oberta, i que el Gabinet S\u00e1nchez ha posat la carpeta catalana en un rac\u00f3 de paraig\u00fces, a l\u2019espera que passi la batalla de Madrid.
\n
\nQuan el magistrat de torn escriu que el Suprem troba \u201cinsuficient\u201d el que denomina \u201cla interioritzaci\u00f3 dels seus actes\u201d (eufemisme que vol dir que les preses abjurin de les seves idees), se m\u2019apareixen els ultres que van assaltar l\u2019any 2013 la llibreria Blanquerna, a Madrid, que encara no han ingressat a la pres\u00f3; sempre ho ajornen. Pot ser que la democr\u00e0cia espanyola sigui plena, per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 estr\u00e0bica.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La meva proposta \u00e9s aquesta: filmar una pel\u00b7l\u00edcula sobre el proc\u00e9s catal\u00e0 a partir d\u2019un vehicle emblem\u00e0tic: el bus. El bus ho explica tot, fins i tot quan les coses…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6813,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6812"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6812"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6812\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6814,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6812\/revisions\/6814"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6813"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6812"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6812"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6812"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}