{"id":6815,"date":"2021-04-15T10:11:33","date_gmt":"2021-04-15T09:11:33","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=6815"},"modified":"2021-05-04T10:14:49","modified_gmt":"2021-05-04T09:14:49","slug":"republicanismes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2021\/04\/15\/republicanismes\/","title":{"rendered":"Republicanismes"},"content":{"rendered":"<p>Als carrers de les principals ciutats espanyoles, fa noranta anys, les can\u00e7ons que la multitud \u00adentonava eren, principalment, La marsellesa i El himno de Riego , a les quals, a Catalunya, s\u2019hi afegia Els segadors . El detall serveix per entreveure quina idea tenia la majoria de la gent de l\u2019ideal republic\u00e0 l\u2019any 1931, quan la Segona Rep\u00fablica va arribar com a \u00fanica sortida a un sistema en des\u00adcomposici\u00f3.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nCaldria donar-li la ra\u00f3 a Gaziel i assumir que, a Espanya, no hi havia llavors prou republicans. Per\u00f2 es tracta d\u2019un judici impressionista. Amb perspectiva hist\u00f2rica, cal matisar: en el clima de fascinacions totalit\u00e0ries propi dels anys trenta, el reformisme moderat era perdedor. Aix\u00f2 no ens ha de fer oblidar que, malgrat els molts errors i contradiccions dels governants republicans, va ser un cop d\u2019Estat militar reaccionari el que va posar fi a un projecte que pretenia connectar el pa\u00eds amb la modernitat. L\u2019\u00faltim llibre d\u2019\u00c1ngel Vi\u00f1as, El gran error de la Rep\u00fablica , ofereix una explicaci\u00f3 molt detallada en aquest sentit.<br \/>\n&nbsp;<\/p>\n<blockquote><p>Ni en clau espanyola ni estrictament catalana, aquell republicanisme dels trenta serveix com a mirall<\/p><\/blockquote>\n<p>&nbsp;<br \/>\nLa mirada sobre la Guerra Civil i la dictadura de Franco condiciona, sens dubte, la percepci\u00f3 actual de la ciutadania sobre l\u2019etapa republicana i, per tant, sobre qualsevol cosa que porti aquesta etiqueta. Es tracta de percep\u00adcions que poden anar des de la idealitzaci\u00f3 acr\u00edtica (entre sectors d\u2019esquerra) a la demonitzaci\u00f3 caricaturesca (promoguda per Vox i d\u2019altres). Els relats de part ens recorden la pluralitat d\u2019experi\u00e8ncies que integra la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, per\u00f2 cal filtrar-los, no podem utilitzar-los com a br\u00faixola. Per exemple, s\u2019ha publicat recentment el manuscrit original catal\u00e0 inacabat del llibre que Josep Pla va titular Historia de la Segunda Rep\u00fablica Espa\u00f1ola , obra male\u00efda que va veure la llum els anys 1940-41. \u00c9s molt interessant comparar aquest text amb l\u2019assaig de mateix t\u00edtol que V\u00edctor Alba (Pere Pag\u00e8s) va publicar en franc\u00e8s el 1948 i que, ampliat i tradu\u00eft, es va editar a M\u00e8xic l\u2019any 1960. Es tracta de visions de dos periodistes catalans d\u2019ideologies oposades: un conservador catalanista que va acceptar el cop de Franco i un militant del POUM (l\u2019esquerra antisovi\u00e8tica que va fascinar Orwell) que va acabar prenent el cam\u00ed de l\u2019exili.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nLa lectura d\u2019aquests i altres llibres ens permet accedir a un republicanisme \u2013avui descatalogat\u2013 amb grans i nobles objectius per\u00f2 feble, fr\u00edvol i extraviat. Tant en clau espanyola com estrictament catalana, aquell republicanisme dels trenta no serveix avui com a mirall, per molt que s\u2019hagi de retre homenatge just a les dones i homes que van obrir camins de progr\u00e9s. Estic segur que aix\u00f2 es t\u00e9 en compte des de Podem i l\u2019independentisme catal\u00e0. I no nom\u00e9s per aquell t\u00f2pic tan discutible segons el qual la forma d\u2019Estat \u00e9s una cosa secund\u00e0ria, un exercici que acaba sempre amb la comparaci\u00f3 de Su\u00e8cia \u2013una monarquia que reco\u00adbreix una democr\u00e0cia d\u2019alt nivell\u2013 amb alguna rep\u00fablica llatinoamericana o africana amb p\u00e8ssims indicadors. Aix\u00f2 \u00e9s fugir d\u2019estudi.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nAgafem les paraules en el seu origen. Per exemple, per als fundadors dels Estats Units, el republicanisme plasma una idea virtuosa de comunitat que posa l\u2019inter\u00e8s general per davant dels desitjos d\u2019individus o grups. Els ciutadans republicans havien de ser patriotes, la qual cosa no era nom\u00e9s amor a la naci\u00f3: era, sobretot, estar lliures de relacions de depend\u00e8ncia, com va escriure Jefferson. Actualment, el republicanisme \u00e9s una filosofia pol\u00edtica \u2013Philip Pettit \u00e9s de lectura obligada\u2013 que posa en primer terme la no-dominaci\u00f3 (davant els abusos de l\u2019Estat o el privat) com a base d\u2019una societat democr\u00e0tica, i que prioritza la participaci\u00f3 del ciutad\u00e0 en les decisions \u00addavant el simple consentiment. Una filosofia que, llegida en vista de la hist\u00f2ria dels Borbons, no pot deixar de banda el debat sobre la forma d\u2019Estat, hi hagi pocs o molts republicans avui segons les enquestes.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Als carrers de les principals ciutats espanyoles, fa noranta anys, les can\u00e7ons que la multitud \u00adentonava eren, principalment, La marsellesa i El himno de Riego , a les quals, a&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6816,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6815"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6815"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6815\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6817,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6815\/revisions\/6817"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6816"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6815"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6815"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6815"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}