No \u00e9s nom\u00e9s una populista o una imitadora castissa de Trump, \u00e9s alguna cosa m\u00e9s. Alguna cosa que, em sembla, s\u2019ha convertit en la clau de la seva popularitat i de la seva connexi\u00f3 amb un p\u00fablic que desborda les fronteres del votant t\u00edpic del PP. De qu\u00e8 es tracta? D\u2019una barreja d\u2019optimisme fanfarr\u00f3, hedonisme de terrassa i carpe diem de cerveseta i tapa. Isabel D\u00edaz Ayuso ha trobat la f\u00f3rmula m\u00e0gica per sumar sufragis, que no \u00e9s altra cosa que treure-li punta a all\u00f2 que Freud va denominar el principi de plaer. I ho fa precisament quan la gravetat del moment pand\u00e8mic reclama que governants i ciutadans assumeixin el principi de realitat per damunt de tot. Per la presidenta auton\u00f2mica i candidata, la realitat (les xifres, per exemple, de morts per covid a la comunitat de Madrid) pesa poc a l\u2019hora de prendre decisions. Les seves paraules i gestos estan destinats a mantenir una bombolla irrompible de felicitat i orgull, davant l\u2019esquerra, Pedro S\u00e1n\u00adchez i les dades m\u00e9s descoratjadores.
\n
\nM\u00e9s que amb Trump, Ayuso connecta amb populistes paleol\u00edtics d\u2019arrelament celtib\u00e8ric, com Jes\u00fas Gil y Gil o Jos\u00e9 Mar\u00eda Ruiz Mateos, que \u2013tinguem mem\u00f2ria\u2013 va ser elegit eurodiputat el 1989. L\u2019escassa sofisticaci\u00f3 dels missatges de la presidenta madrilenya recorda el to primari d\u2019aquells personatges, per\u00f2 cal recon\u00e8ixer que ara estem davant un altre fenomen: Ayuso ha convertit en atributs avantatjosos les seves moltes incongru\u00e8ncies i moments friquis. El que \u00e9s disfuncional esdev\u00e9 simp\u00e0tic en el seu teatre.
\n <\/p>\n
\u201cQui vingui darrere ja pagar\u00e0 la festa i netejar\u00e0 el v\u00f2mit dels borratxos\u201d<\/p><\/blockquote>\n
\nA m\u00e9s del principi de plaer, la lideressa es veu pro\u00adpulsada per all\u00f2 que, parlant d\u2019It\u00e0lia i de Berlusconi, es va denominar \u201cfactor Robinson\u201d: un individualisme a ultran\u00e7a que il Cavaliere encarnava a la perfecci\u00f3 davant una societat recelosa de l\u2019Estat.
\n
\nL\u2019individualisme d\u2019Ayuso, amanit amb cunyadisme, \u00e9s una pseudoideologia que lliga b\u00e9 amb el principi de plaer, ja que regala la il\u00b7lusi\u00f3 que cadasc\u00fa \u00e9s un rei. Recordeu aquella intervenci\u00f3 d\u2019Aznar del 2007 en relaci\u00f3 amb una campanya contra els accidents de tr\u00e0nsit: \u201cA mi no m\u2019agrada que em diguin \u2018vost\u00e8 no pot anar a m\u00e9s de tanta velocitat, vost\u00e8 no pot menjar hamburgueses de tant, vost\u00e8 ha d\u2019evitar aix\u00f2 i a m\u00e9s a vost\u00e8 li prohibeixo beure vi\u2019\u201d. Ayuso construeix el seu discurs a partir d\u2019aquella actitud del l\u00edder espiritual del PP.
\n
\nLa dreta s\u2019ha associat tradicionalment amb el pessimisme davant la naturalesa humana. Com ha escrit Michel Tournier, \u201cper l\u2019home de dretes, el parad\u00eds \u00e9s darrere nostre, i cada dia que passa ens n\u2019allunyem\u201d. Ayuso trenca aquest marc i proclama que el parad\u00eds \u00e9s al Madrid actual. \u00c9s una mena de sobiranisme de capital, que limita al sud amb La verbena de la Paloma i al nord amb la nost\u00e0lgia de la movida . La candidata popular li roba l\u2019optimisme a l\u2019esquerra (\u00e9s f\u00e0cil davant Gabilondo) i surfeja sobre el desig d\u2019un futur bo, bonic i sense gaires impostos. Qui vingui darrere ja pagar\u00e0 la festa i netejar\u00e0 el v\u00f2mit dels borratxos. Perqu\u00e8, com ens adverteix Tournier, \u201caix\u00ed com l\u2019alegria dona color a la creaci\u00f3, el plaer acompanya el consum, \u00e9s a dir, una forma de destrucci\u00f3\u201d.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"No \u00e9s nom\u00e9s una populista o una imitadora castissa de Trump, \u00e9s alguna cosa m\u00e9s. Alguna cosa que, em sembla, s\u2019ha convertit en la clau de la seva popularitat i…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6820"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6820"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6820\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6821,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6820\/revisions\/6821"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6820"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6820"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6820"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}