S\u2019ha parlat molt de sobirania i molt poc de poder. L\u2019in\u00addependentisme catal\u00e0 ha buscat les claus perdudes al costat del llum i no pas all\u00ed on les havia extraviat. \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil parlar de sobirania que de poder, sobretot si fa segles que el poder pol\u00edtic \u2013el que dep\u00e8n de la coerci\u00f3 i de la viol\u00e8ncia\u2013 l\u2019exerceixen uns altres. Per aix\u00f2 arrosseguem uns malentesos conceptuals enormes que se superposen a les contradiccions estrat\u00e8giques i amb la tensi\u00f3 ordre-desordre, la m\u00e9s important per analitzar el col\u00b7lapse del proc\u00e9s.
\n
\nA l\u2019assaig d\u2019Eugenio Tr\u00edas La Catalunya ciutat (publicat el 1984 i reeditat l\u2019any passat per Galaxia Gutenberg), el \u00adfil\u00f2sof catal\u00e0 esmenta alguns fragments de les mem\u00f2ries del periodista i escriptor Gaziel. A la llum del que ha \u00adpassat en aquest pa\u00eds des del 2012, paga la pena subratllar el que va escriure el gran director de La Vanguardia: \u201cLes revolucions veritables (les \u00faniques que mereixen el nom que porten) impliquen sempre canvis dolorosos, enfonsaments terribles i altres estralls pa\u00adt\u00e8tics. De revolucions \u2018desde arriba\u2019, \u00e9s a dir, fetes pac\u00edficament per les classes benestants i conservadores d\u2019un pa\u00eds, mentre prosperen els negocis i tot tallant el cup\u00f3, no n\u2019hi ha hagut mai enlloc. I, si en veieu alguna que ho sembla, esguardeu-la b\u00e9 i li veureu el llaut\u00f3: no \u00e9s una revoluci\u00f3 in\u00addiscutible, sin\u00f3 una evoluci\u00f3 m\u00e9s o menys h\u00e0bil, m\u00e9s o menys profunda, per\u00f2 que en definitiva no capgira res essencial, cap dels fonaments que suporten l\u2019estructura d\u2019un pa\u00eds, tal com s\u00f3n a una hora hist\u00f2rica determinada\u201d. Vicens Vives arriba a la mateixa conclusi\u00f3 quan exposa que els catalans s\u00f3n \u201cun poble que es troba sense voluntat de poder\u201d.
\n <\/p>\n
La gesti\u00f3 de la ressaca de l\u2019octubre del 2017 porta l\u2019independentisme a ser una mena de poder destituent<\/p><\/blockquote>\n
\nSalvant totes les dist\u00e0ncies temporals i mentals (que no s\u00f3n poques), est\u00e0 clar que la revoluci\u00f3 dels somriures \u2013impulsada per classes mitjanes, no per les classes \u00adaltes amb poder econ\u00f2mic i financer\u2013 mai ha pogut escapar d\u2019una de les seves contradiccions originals, com vam assenyalar en el seu moment, que t\u00e9 a veure amb un factor clau: el nacionalisme de Pujol no es podia desvincular dels fonaments de la transici\u00f3 i el proc\u00e9s necessitava comptar amb els hereus pol\u00edtics de CiU per ocupar el mainstream, per\u00f2 aix\u00f2 sotmetia Artur Mas a proves constants de fiabilitat a la llum del rupturisme d\u2019aquella ERC que tenia pressa, igual que la CUP i l\u2019ANC. Per aix\u00f2 el proc\u00e9s semblava \u2013segons quina fos la perspectiva de l\u2019observador\u2013 dues coses contradict\u00f2ries alhora: una disfressa del postpujolisme per perdurar i un estratagema dels republicans per fer el clic sense que es not\u00e9s l\u2019estrebada.
\n
\nL\u2019entrada en escena de Puigdemont, despr\u00e9s que els cupaires vetessin Mas, \u00adsuposa la fi del proc\u00e9s dels conversos (era un dels seus punts forts) i l\u2019arrencada del proc\u00e9s dels aut\u00e8ntics, la qual cosa era un retorn, per la porta del darrere, a les actituds que havien fet de l\u2019independentisme dels setanta i vuitanta un actor marginal. Potser perqu\u00e8 Mas es va fer indepen\u00addentista sense deixar de ser convergent, la q\u00fcesti\u00f3 del poder (que vol dir tenir ins\u00adtitucions, pressupostos i palanques) formava part de l\u2019equipatge cap a \u00cdtaca. Amb el lideratge de Puigdemont \u2013que era independentista abans que convergent\u2013, el sentit de poder passa a ser un assumpte secundari en l\u2019imaginari independentista. L\u2019\u00e8mfasi en celebrar un refer\u00e8ndum, fins i tot no re\u00adconegut, associava l\u2019exercici de la sobirania a l\u2019obtenci\u00f3 autom\u00e0tica del poder, un relat engany\u00f3s.
\n
\nL\u2019arribada a la presid\u00e8ncia de Torra, que considera l\u2019autonomia un obstacle per a la secessi\u00f3, culmina aquest viatge en sentit contrari a la hist\u00f2ria del catala\u00adnisme. Prat de la Riba tenia voluntat de poder, altrament no hagu\u00e9s tret tant partit de la Mancomunitat. Tarradellas tenia voluntat de poder, per aix\u00f2 sabia donar credibilitat al seu teatre. \u00adPujol tenia voluntat de poder, per aix\u00f2 demanava el m\u00e0xim de compet\u00e8ncies, fins i tot en presons.
\n
\nL\u2019independentisme es presenta com un poder consti\u00adtuent davant un Estat en crisi com l\u2019espanyol, per\u00f2 la gesti\u00f3 de la ressaca de l\u2019octubre del 2017 el porta a ser una altra cosa, una mena de poder destituent sense voler-ho i sense tenir consci\u00e8ncia de tal cosa. A l\u2019assaig Arqueologia de la pol\u00edtica (Arc\u00e0dia), Giorgio Agamben proposa aquest terme, poder destituent, per designar \u2013ell no ho fa en sentit negatiu\u2013 una via que tindria com a objectiu principal \u201cneutralitzar i deslegitimar el poder existent\u201d, en el marc d\u2019una cr\u00edtica a les concep\u00adcions neoliberals.
\n
\nLa pugna-negociaci\u00f3 entre ERC i Junts per fer Govern i fixar una \u00adestrat\u00e8gia compartida es pot interpretar com el xoc entre l\u2019aposta dels republicans per refor\u00e7ar els carrils de la voluntat de poder (administrar l\u2019autonomia i acumular forces) i la intenci\u00f3 dels juntaires d\u2019explotar una l\u00f2gica de poder destituent davant les disfun\u00adcions de l\u2019Estat espanyol. Per\u00f2, en aquest paisatge, jugar al poder desti\u00adtuent podria ser una manera solemne d\u2019emmascarar la impot\u00e8ncia pr\u00f2pia en un guinyol perpetu de gestos sense cap transcend\u00e8ncia. I apareix, llavors, la pregunta del mili\u00f3: es pot ser alhora instituci\u00f3 i poder destituent?<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"S\u2019ha parlat molt de sobirania i molt poc de poder. L\u2019in\u00addependentisme catal\u00e0 ha buscat les claus perdudes al costat del llum i no pas all\u00ed on les havia extraviat. \u00c9s…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6823,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6822"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6822"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6822\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6824,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6822\/revisions\/6824"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6823"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6822"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6822"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6822"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}