La not\u00edcia \u00e9s molt important per\u00f2 ha quedat una mica amagada i desdibuixada pel soroll circense de la campanya electoral madrilenya: el vot particular de dos dels magistrats que firmen la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional que resol el recurs presentat per l\u2019exconseller Jordi Turull, avui empresonat a Lledoners. Tot i que l\u2019Alt Tribunal confirma el delicte de sedici\u00f3 pel qual el Suprem va condemnar els dirigents del proc\u00e9s, els magistrats Juan Antonio Xiol i Mar\u00eda Luisa Balaguer defensen que les penes haurien d\u2019haver estat menors i consideren que \u201chauria estat necessari tenir en compte els dubtes t\u00e8cnics que el recurs al tipus penal de sedici\u00f3 suscita en aquest cas\u201d.
\n
\nSom davant la primera esquerda jur\u00eddica rellevant sobre la condemna als l\u00edders independentistes que sorgeix del cor de l\u2019Estat, una cosa que no havia passat fins avui, ja que totes les cr\u00edtiques al respecte provenien d\u2019organismes internacionals o d\u2019entitats de la societat civil. Recordem que aquesta sent\u00e8ncia obre la via perqu\u00e8 Turull pugui anar ja al Tribunal Europeu de Drets Humans i cal suposar que el que ara s\u2019exposa ser\u00e0 aplicable a la resta de presos que llavors formaven part del Govern.
\n <\/p>\n
Som davant la primera esquerda jur\u00eddica rellevant sobrela condemna als l\u00edders independentistes<\/p><\/blockquote>\n
\nEls vots particulars de Xiol i Balaguer q\u00fcestionen, matisen i trenquen en part el relat oficial sobre el proc\u00e9s que va fixar la sent\u00e8ncia del Suprem. No \u00e9s poca cosa, tenint en compte que tot el que va passar a partir del 2012 \u00e9s tamb\u00e9 una gran batalla de relats, a la qual l\u2019Estat espanyol hi va tard i malament, com va constatar desesperadament Rajoy la nit del 9 de novembre del 2014, quan Mas va sortir proclamant l\u2019\u00e8xit d\u2019aquell assaig de refer\u00e8ndum que es va denominar consulta participativa. El relat que sustenta la condemna del Suprem (que \u00e9s una narraci\u00f3 que prov\u00e9 de la instrucci\u00f3 del jutge Llarena, que, al seu torn, es basa en la peculiar versi\u00f3 dels fets conjuminada t\u00e0citament pel tinent coronel Baena) va ser desmuntat diverses vegades per les defenses, per\u00f2 ara es tracta de retic\u00e8ncies i dubtes raonables de dos membres del TC.
\n
\nXiol i Balaguer argumenten que els seus col\u00b7legues no han tingut en compte a l\u2019hora d\u2019estudiar el recurs de Turull la \u201cindeterminaci\u00f3\u201d del delicte de sedici\u00f3 i que es tracta d\u2019una figura molt interpretativa. D\u2019altra banda, al referir-se al que va passar als carrers, els dos magistrats s\u2019aparten de la pel\u00b7l\u00edcula oficial: \u201cEn relaci\u00f3 amb la multitudin\u00e0ria mobilitzaci\u00f3 ciutadana del dia 1 d\u2019octubre del 2017, els incidents que es van produir, encara que importants, van tenir car\u00e0cter a\u00efllat, per la qual cosa no resulta f\u00e0cil atribuir a aquella mobilitzaci\u00f3 ciutadana, que va tenir lloc aquell dia a fi d\u2019exercir un suposat dret de vot, elements tumultuaris\u201d. La seva conclusi\u00f3 interpel\u00b7la el conjunt dels espanyols: \u201cPerqu\u00e8 sense garantia de la preservaci\u00f3 de la norma l\u2019Estat de dret no \u00e9s possible. Per\u00f2 sense una observan\u00e7a escrupolosa dels drets fonamentals tampoc no ho \u00e9s\u201d.
\n
\nEs posa novament en evid\u00e8ncia que la judicialitzaci\u00f3 del conflicte catal\u00e0, a m\u00e9s de convertir el desacord en una ferida profunda, ha erosionat greument la qualitat de la democr\u00e0cia espanyola.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La not\u00edcia \u00e9s molt important per\u00f2 ha quedat una mica amagada i desdibuixada pel soroll circense de la campanya electoral madrilenya: el vot particular de dos dels magistrats que firmen…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6832"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6832"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6832\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6833,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6832\/revisions\/6833"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6832"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6832"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6832"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}