El van matar pocs dies despr\u00e9s de fer 29 anys. A l\u2019extensi\u00f3 de Gusen, del camp nazi de Mauthausen, en territori austr\u00edac. Segons els documents, el final va tenir lloc a un quart de cinc de la matinada de l\u20191 de gener del 1942, una mala manera de comen\u00e7ar l\u2019any. Va ser un dels molts que no van tornar a casa. Dem\u00e0 passat, dissabte, hi tornar\u00e0. Diguem-ho aix\u00ed.
\n
\nAquesta \u00e9s una hist\u00f2ria de gent sense nom, de silencis acumulats, de pors fossilitzades i de perdedors que no van demanar ser herois. Nom\u00e9s eren joves a qui la hist\u00f2ria va passar per \u00adsobre, com un tanc d\u2019aquella \u00e8poca. Aquesta \u00e9s una hist\u00f2ria de dolor viscut de portes endins, d\u2019abs\u00e8ncies plenes d\u2019ombres, d\u2019ignor\u00e0ncies convertides en rutina, de fotografies sense context, de cartes oblidades al fons d\u2019una calaixera. Aquesta \u00e9s una hist\u00f2ria d\u2019Espanya, una \u00adsocietat que es permet avui el luxe dubt\u00f3s de relativitzar els vells i els nous feixismes, no fos cas que s\u2019ofengu\u00e9s alg\u00fa, no fos cas que els que encara se senten vencedors de les incivils guerres ens acusessin de delicte d\u2019odi per denominar-los com all\u00f2 que amb orgull s\u00f3n. No, en aix\u00f2 \u2013ni en res\u2013 no soc neutral. Que el passat sigui un territori de complexitats solapades \u2013com m\u2019agrada repetir sempre\u2013 no \u00e9s una coartada per passe\u00adjar-hi com si f\u00f3ssim fun\u00e0mbuls.
\n <\/p>\n
Vaig trigar a saber i entendre que la llar on vaig criar-me era tamb\u00e9 la llar d\u2019un deportat<\/p><\/blockquote>\n
\nUn home se\u2019n va de casa per fer la guerra i no torna. Aquesta \u00e9s la sinopsi. L\u2019home es diu Francesc Vidal Casanellas. \u00c9s el germ\u00e0 gran de la meva mare, el tiet Francisco. El jove \u00e9s aprenent d\u2019impressor, aficionat a la fotografia, el cor ple d\u2019ideals, les ganes de viure. Quan esclata el conflicte, tot aix\u00f2 queda enrere. Enmig d\u2019aquell drama, l\u2019any 1938, es casa amb la dona que estima, la tieta Dionisia, amb qui tindr\u00e0 un fill, l\u2019Alexis, el meu padr\u00ed. El 1939, travessa la frontera i \u00e9s internat, com altres combatents republicans, als camps de refugiats d\u2019Argelers i el Barcar\u00e8s. M\u00e9s tard, s\u2019enrola a la 115a Companyia de Treballadors Estrangers de l\u2019ex\u00e8rcit franc\u00e8s, conservant el grau de tinent. Els alemanys el capturen el 21 de juny del 1940 i, despr\u00e9s de passar pel camp de presoners d\u2019Estrasburg, \u00e9s deportat a Mauthausen el desembre d\u2019aquell any i, posteriorment, traslladat a Gusen. La seva fam\u00edlia trigar\u00e0 a saber la seva dissort.
\n
\nEn Francesc no va tornar. La casa dels seus anys joves \u2013la dels seus pares, els meus avis\u2013 \u00e9s la casa on jo vaig n\u00e9ixer. Al terrat on jo jugava de petit, hi havia encara, a primers dels setanta, vestigis d\u2019all\u00f2 que havia estat \u201cel quarto de les fotos del tiet Francisco\u201d. Vestigis o fantasmes o enyoran\u00e7a, trossos de paret que evocaven el germ\u00e0 absent, cada cop m\u00e9s esborrat. Vaig trigar a saber i entendre que la llar on vaig criar-me era tamb\u00e9 la llar d\u2019un de\u00adportat, el lloc on havia viscut un d\u2019aquells an\u00f2nims que va ser v\u00edctima no de la guerra, sin\u00f3 de l\u2019afany d\u2019eliminar tots aquells que el Tercer Reich considerava inferiors o enemics de l\u2019Estat. Franco va comunicar a Hitler que podia fer el que volgu\u00e9s amb els republicans; van ser considerats \u201cap\u00e0trides\u201d, triangle blau.
\n
\nLa llar d\u2019un deportat com a lloc invisible. Vet aqu\u00ed la hist\u00f2ria dins la hist\u00f2ria. El silenci dins del silenci. Dem\u00e0 passat, dissabte, el tiet Francisco tornar\u00e0, diguem-ne. El deportat tornar\u00e0 per recordar que un dia se\u2019n va anar i, despr\u00e9s, va desapar\u00e8ixer com si res, dins del fum d\u2019una xemeneia. El tiet tornar\u00e0 en la forma d\u2019una stolperstein (literalment, pedra de topada) que porta inscrit el seu nom i les dates essencials de la seva vida. El llambord\u00ed, de 10 cm per 10 cm, i cobert d\u2019una fulla de llaut\u00f3, s\u2019instal\u00b7lar\u00e0 al carrer, davant la porta de l\u2019edifici on va viure. S\u00f3n, en total, disset stolpersteine , en mem\u00f2ria de disset ciutadans de Vilanova i la Geltr\u00fa que van ser deportats als camps nazis i dels quals nom\u00e9s tres van sobreviure. Aquests petits monuments s\u00f3n obra de l\u2019artista berlin\u00e8s Gunter Demnig, que va comen\u00e7ar el seu projecte fa m\u00e9s de dues d\u00e8cades, per honorar les v\u00edctimes del nazisme. A dia d\u2019avui, hi ha m\u00e9s de 70.000 stolpersteine en vint-i-tres pa\u00efsos. A Catalunya, la iniciativa compta amb el suport del Memorial Democr\u00e0tic de la Generalitat.
\n
\nSegons Demnig, \u201cqui vol llegir la inscripci\u00f3 d\u2019una stolperstein ha d\u2019inclinar-se davant la v\u00edctima; aix\u00f2 \u00e9s ja un homenatge\u201d. No s\u00e9 si a l\u2019oncle Francisco li faria gr\u00e0cia, em sembla que no era un paio donat a rever\u00e8ncies. Potser es fotria una mica de tot plegat. A mi m\u2019agrada que el seu nom quedi modestament reivindicat a peu de carrer, per on passa cada dia la canalla que va a escola, els clients de les botigues, els missatgers que aparquen com poden, les parelles d\u2019enamorats, els avis que surten a passejar… Com va escriure la poeta jueva Nelly Sachs, \u201cel comiat dins la pols\u2009\/\u2009ens mant\u00e9 units amb vosaltres\u201d. El tiet ha tornat per recordar-nos que la llibertat \u2013la de deb\u00f2, no la de prendre copes\u2013 \u00e9s sempre fr\u00e0gil.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El van matar pocs dies despr\u00e9s de fer 29 anys. A l\u2019extensi\u00f3 de Gusen, del camp nazi de Mauthausen, en territori austr\u00edac. Segons els documents, el final va tenir lloc…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6842,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6838"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6838"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6838\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6839,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6838\/revisions\/6839"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6842"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6838"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6838"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6838"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}