Despr\u00e9s de diversos mesos de vodevil, l\u2019independentisme catal\u00e0 assumeix p\u00fablicament que no existeix: hi ha projectes molt diferents que es denominen independentistes. Ho vaig dir a TV3 durant la nit electoral del 14 de febrer i els meus companys de taula em van mirar com si fos un marci\u00e0. Ho repeteixo: no hi ha independentisme, hi ha diversos independentismes i, a m\u00e9s, s\u00f3n irreconciliables. Ja tocava elevar a oficial el que \u00e9s real.
\n
\nDel moviment de Pere Aragon\u00e8s per evitar la repetici\u00f3 electoral i quedar en mans de Puigdemont, el primer efecte per destacar \u00e9s la possibilitat que Junts es converteixi en un partit d\u2019oposici\u00f3, com propugnen Laura Borr\u00e0s i diversos independents, des de la nit en qu\u00e8 ERC els va arrabassar el primer lloc del bloc. Per\u00f2 aquesta possibilitat xoca frontalment amb l\u2019\u00e0nima convergent que perviu en aquestes sigles, una cosa que no \u00e9s exclusiva dels consellers Calvet, S\u00e0mper i Bud\u00f3; tamb\u00e9 comparteixen aquest sentit del poder els presos Rull, Turull i Forn, i els gaireb\u00e9 dos-cents c\u00e0rrecs que sortirien autom\u00e0ticament del Govern. L\u2019\u00e0nima institucional convergent, en canvi, s\u2019ha evaporat de les bases del puigdemontisme, com va quedar clar en les prim\u00e0ries en les quals Borr\u00e0s va arrasar.
\n <\/p>\n
Hi ha independentismes irreconciliables, no es tracta de simple desconfian\u00e7a entre socis; \u00e9s canibalisme<\/p><\/blockquote>\n
\nEncara que Jordi S\u00e0nchez havia dit que Junts podria deixar els seus vots per a la investidura sense formar part del Gabinet, Puigdemont t\u00e9 l\u2019\u00faltima paraula i dissabte va apar\u00e8ixer per advertir que els seus no es deixaran trepitjar. I Elsa Artadi va afegir ahir que \u201cJunts mai no ha dit que regalarem gratis els vots\u201d. Anava de farol el secretari general, pres a Lledoners, quan va oferir investidura sense ser al Consell Executiu? Per completar el c\u00f2ctel, la direcci\u00f3 de Junts preguntar\u00e0 a la milit\u00e0ncia, un exercici de resultat imprevisible, ja que per imitar la CUP cal ser tan llest (i organicista) com els anticapitalistes.
\n
\nMentre a ERC hi ha una estrat\u00e8gia clara, a Junts no hi ha cap estrat\u00e8gia (malgrat els esfor\u00e7os de Jordi S\u00e0nchez) i tot es regeix per la t\u00e0ctica que Puigdemont inspira a partir del seu periple judicial a Europa. Els juntaires esperen que no engegui la taula de di\u00e0leg i que Pedro S\u00e1nchez congeli l\u2019agenda catalana; creuen que el \u201ccom pitjor, millor\u201d els tornaria a col\u00b7locar com a primera opci\u00f3 independentista, una cosa que els porta a denunciar cada dia l\u2019aposta dels republicans com a sospitosa. No es tracta de simple desconfian\u00e7a entre socis, \u00e9s canibalisme. Per tot aix\u00f2, els dos partits \u2013passi el que passi amb el Govern\u2013 proven de fixar un relat que associ\u00ef el frac\u00e0s independentista a l\u2019altre, per debilitar-lo i acabar amb l\u2019empat de facto que hi ha a les bases del proc\u00e9s.
\n
\nEl fantasma de Giulio Andreotti passeja avui per la resid\u00e8ncia de Puigdemont a Waterloo. S\u2019atribueix una frase molt recordada al c\u00e8lebre pol\u00edtic itali\u00e0: \u201cel poder desgasta qui no el t\u00e9\u201d.
\n
\nPodria corroborar-ho el fantasma de Joan Revent\u00f3s, el socialista que hauria pogut cogovernar amb Pujol el 1980, per\u00f2 el PSC va rebutjar aquella opci\u00f3 i va regalar als convergents l\u2019autonomia. El meu vaticini: si Junts se\u2019n va a l\u2019oposici\u00f3, es trencar\u00e0.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Despr\u00e9s de diversos mesos de vodevil, l\u2019independentisme catal\u00e0 assumeix p\u00fablicament que no existeix: hi ha projectes molt diferents que es denominen independentistes. Ho vaig dir a TV3 durant la nit…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6844,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6843"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6843"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6843\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6846,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6843\/revisions\/6846"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6844"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6843"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6843"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6843"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}