S\u2019imposa el pragmatisme de tenir alguna mena de poder a la pulsi\u00f3 antipol\u00edtica vis\u00adceral que ha sedu\u00eft durant molt de temps un sector de l\u2019independentisme, extraviat per la idea que l\u2019autonomia \u00e9s un obstacle per a la \u00adsecessi\u00f3. Guanya el fet obvi de tenir palanques i c\u00e0rrecs mentre perd el mite d\u2019un \u00adpoder destituent i capa\u00e7 de desbordar-ho tot. Finalment, ERC i Junts han acordat fer Govern, sobretot perqu\u00e8 no era gens f\u00e0cil explicar a la parr\u00f2quia una repetici\u00f3 electoral incerta, lesiva i antip\u00e0tica.
\n
\nS\u2019ha imposat tamb\u00e9 la l\u00f2\u00adgica ag\u00f2nica que va conduir els dirigents del proc\u00e9s a fer una declaraci\u00f3 unilateral d\u2019independ\u00e8ncia fake l\u2019octubre del 2017: aquella es va fer perqu\u00e8 no fos dit que no es \u00adfeia, i aquest acord arriba \u00adperqu\u00e8 no sigui dit que no es pacta. En aquell cas, el producte era \u00fanicament sim\u00adb\u00f2lic. Ara, en canvi, es crea un nou Ga\u00adbinet auton\u00f2mic, responsable de gestionar el pa\u00eds en un moment especialment greu des del punt de vista social i econ\u00f2mic.
\n <\/p>\n
\u00c9s imprescindible que la nova presid\u00e8ncia sigui sin\u00f2nim de lideratge integrador<\/p><\/blockquote>\n
\nHi ha una lectura hiperconspirativa de les llargues negociacions entre republicans i juntaires segons la qual els de Puigdemont \u2013moguts pel gen convergent\u2013 van distreure h\u00e0bilment durant moltes setmanes els de Junqueras amb l\u2019assumpte bizant\u00ed del Consell per la Re\u00adp\u00fablica, amb la intenci\u00f3 d\u2019aconseguir, en el darrer minut, les conselleries amb m\u00e9s \u00adpoder i pressupost. Aquesta versi\u00f3 no em conven\u00e7. En aquest context, l\u2019atzar (i les discrep\u00e0ncies a cada casa) t\u00e9 m\u00e9s pes que la intel\u00b7lig\u00e8ncia, com en tenen la necessitat i la proximitat de la cat\u00e0strofe, grans incentius per cooperar.
\n
\nVenim d\u2019un Govern sense impuls, incapa\u00e7 de transmetre confian\u00e7a i marcat per una presid\u00e8ncia sense autoritat. El nou Executiu neix amb f\u00f2rceps i aix\u00f2 no \u00adconvida a l\u2019optimisme, tanmateix no es tracta d\u2019una simple continuaci\u00f3 del que hem vist. Els socis que integren el nou Govern s\u00f3n els mateixos que integraven l\u2019anterior, per\u00f2 hi ha tres difer\u00e8ncies subs\u00adtancials. En primer lloc, la prelaci\u00f3: es tracta d\u2019un Executiu d\u2019ERC i de Junts, abans ho era de Junts i d\u2019ERC, la qual cosa representa que la responsabilitat principal \u00e9s avui per als republicans, que s\u00f3n els que \u00adostenten la presid\u00e8ncia. En segon lloc, el \u00adlideratge: \u00adPere Aragon\u00e8s exercir\u00e0 com a president sense reserves, res a veure amb el paper de Quim Torra, un activista que va autoli\u00admitar-se des del primer dia. I, en tercer lloc, el context: l\u2019anterior Govern va \u00adengegar (atropelladament) durant la llar-ga ressaca d\u2019un octubre convuls mentre aquest engega quan comencem a veure el final d\u2019una pand\u00e8mia, que exigeix pol\u00edtiques ambicioses que ajudin la societat a recu\u00adperar-se.
\n
\nQualsevol govern s\u00f3n pol\u00edtiques, prioritats i pressupostos, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un relat. Qui governa explica una hist\u00f2ria que pret\u00e9n donar sentit a tot el que fa, amb un to determinat; el to del governant \u00e9s m\u00e9s de la meitat del seu \u00e8xit davant dels administrats. Encara que l\u2019acord entre ERC i Junts estableix que s\u2019elaborar\u00e0 un relat consensuat entre els socis, a la pr\u00e0ctica ser\u00e0 el president qui far\u00e0 aquesta tasca i qui, amb la pot\u00e8ncia del seu c\u00e0rrec, fixar\u00e0 un to, un l\u00e8xic i uns marcs de sentit que seran els del seu Gabinet en conjunt.
\n
\nFa massa temps que les institucions catalanes pateixen una erosi\u00f3 aguda des de dins, per aix\u00f2 \u00e9s imprescindible que la nova presid\u00e8ncia sigui sin\u00f2nim de lideratge integrador i de reconstrucci\u00f3 del prestigi. L\u2019independentisme va oblidar el valor de les institucions i ara ha de redescobrir una de les claus de volta del catalanisme pol\u00edtic. Aragon\u00e8s t\u00e9 un enc\u00e0rrec no escrit: fer possible que es torni a veure la Generalitat com un poder que s\u2019ocupa dels problemes dels ciutadans.
\n
\nAix\u00f2 passa per dialogar amb tots aquells que esperen alguna cosa de l\u2019Adminis\u00adtraci\u00f3 catalana, actors socials i econ\u00f2mics de tota mena. Reconstruir el to institucional de la presi\u00add\u00e8ncia i del Govern \u00e9s l\u2019ob\u00adjectiu principal d\u2019Aragon\u00e8s durant els primers cent dies en el c\u00e0rrec.
\n
\nMalgrat les tensions ine\u00advitables, els governs de coalici\u00f3, un cop s\u2019enlairen, tendeixen a blindar-se per funcionar, va passar fins i tot durant el mandat de Torra. M\u2019hi jugo el que vulgueu que els prin\u00adcipals problemes del nou Gabinet no vindran del seu in\u00adterior, sin\u00f3 de la din\u00e0mica que es generi al Parlament (com ha passat fins ara), marcada per les discrep\u00e0ncies entre els tres partits del bloc independentista. Tamb\u00e9 vindran del paper diferent que han assumit aquestes formacions en la pol\u00edtica espanyola i la relaci\u00f3 amb l\u2019Executiu que presideix Pedro S\u00e1nchez, perqu\u00e8 no penso que hi \u00adhagi cap coordinaci\u00f3 estrat\u00e8gica en aquest sentit. Dit aix\u00f2, l\u2019amena\u00e7a m\u00e9s gran per a l\u2019estabilitat del Govern Aragon\u00e8s t\u00e9 a veure amb un gest que \u00e9s condici\u00f3 necess\u00e0ria (per\u00f2 no suficient) per a la normalitzaci\u00f3 pol\u00edtica: la concreci\u00f3 dels indults per als \u00addirigents independentistes empresonats. I aix\u00f2 \u2013com se sap\u2013 est\u00e0 en mans del Gabinet espanyol i sotm\u00e8s a incomptables circumst\u00e0ncies. Si els indults s\u2019ajornen, l\u2019aposta d\u2019ERC pel possibilisme quedaria en en\u00adtredit, aix\u00ed com la credibilitat del president Aragon\u00e8s. Aleshores, traurien pit els que ara propugnen el \u201ccom pitjor, millor\u201d.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"S\u2019imposa el pragmatisme de tenir alguna mena de poder a la pulsi\u00f3 antipol\u00edtica vis\u00adceral que ha sedu\u00eft durant molt de temps un sector de l\u2019independentisme, extraviat per la idea que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6863,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6861"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6861"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6861\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6864,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6861\/revisions\/6864"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6863"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6861"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6861"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6861"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}