{"id":6865,"date":"2021-05-23T19:44:34","date_gmt":"2021-05-23T18:44:34","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=6865"},"modified":"2021-05-25T19:47:54","modified_gmt":"2021-05-25T18:47:54","slug":"les-escales-del-president","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2021\/05\/23\/les-escales-del-president\/","title":{"rendered":"Les escales del president"},"content":{"rendered":"<p>La vida et diu alguna cosa important quan el president del teu pa\u00eds \u00e9s molt m\u00e9s jove que tu: Pere Aragon\u00e8s va n\u00e9ixer quan aquest cronista estava fent BUP, que era el precedent de l\u2019ESO. Aquell novembre del 1982, feia poc que Felipe Gonz\u00e1lez havia arribat a la Moncloa, Jordi Pujol portava dos anys i mig a la \u00adpresid\u00e8ncia, Servan-Schreiber triomfava amb El desaf\u00edo mundial , encara hi havia caixes d\u2019estalvis, i el gran Franco Battiato havia publicat, feia un any, La voce del padrone, aquell LP que ens va salvar la vida.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nEls c\u00e0rrecs transformen les persones que saben ser al seu lloc. Per aix\u00f2 el t\u00edtol de Molt \u00adHonorable President donar\u00e0 una altra fesomia a aquest home de 38 anys que arriba a la pre\u00adsid\u00e8ncia en un moment molt \u00addelicat, de la societat i de les institu\u00adcions. Des dels temps de Francesc Maci\u00e0, ser president de la Generalitat \u00e9s alguna cosa m\u00e9s que dirigir un govern. El c\u00e0rrec emet un presidencial\u00adisme que eludeix el biaix partidista, \u00adsempre que l\u2019interessat s\u00e0piga jugar-hi amb habilitat. Aix\u00f2 ho va notar, fins i tot, un home tan fred com Jos\u00e9 Montilla: \u201cLes pedres d\u2019aquest palau obliguen\u201d, va confessar en un dinar amb alguns periodistes. Quim Torra \u00e9s l\u2019excepci\u00f3 que confirma la regla.<br \/>\n&nbsp;<\/p>\n<blockquote><p>Des dels temps de Francesc Maci\u00e0, \u00e9s alguna cosa m\u00e9s que dirigir un govern<\/p><\/blockquote>\n<p>&nbsp;<br \/>\nAragon\u00e8s ho sap, tot aix\u00f2. I tamb\u00e9 sap que la presid\u00e8ncia \u00e9s un pedestal on, per pujar-hi, cal fer servir algunes escales de fusta que s\u00f3n d\u2019altri. La investidura \u00e9s un pr\u00e9stec (car) d\u2019escales. Si despr\u00e9s del tr\u00e0mit alguna escala cau o alg\u00fa la tomba, el president ja \u00e9s al pedestal i no \u00e9s f\u00e0cil treure\u2019l. Per b\u00e9 que el Gabinet format per ERC i Junts compta, en teoria, amb els vots de la CUP, \u00e9s previsible que es produeixin entrebancs i topades que podrien portar Aragon\u00e8s a explorar geometries variables amb els comuns i amb el PSC, que va fer un oferiment expl\u00edcit per tirar endavant grans pol\u00edtiques de pa\u00eds.<br \/>\n&nbsp;<br \/>\nLes escales que han servit el president Aragon\u00e8s per pujar poden desapar\u00e8ixer, per una ventada o un cop de peu. Si se sap surfejar, no hauria de passar res. Pujol, el 1980, va ser investit amb el suport d\u2019ERC i dels centristes d\u2019Adolfo Su\u00e1rez. I, despr\u00e9s, l\u2019any 1984, va guanyar per majoria absoluta.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La vida et diu alguna cosa important quan el president del teu pa\u00eds \u00e9s molt m\u00e9s jove que tu: Pere Aragon\u00e8s va n\u00e9ixer quan aquest cronista estava fent BUP, que&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6401,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6865"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6865"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6865\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6866,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6865\/revisions\/6866"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6401"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6865"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6865"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6865"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}