\u00c9s una cosa digna d\u2019estudi: per a les dretes espanyoles (i aquella part del progressisme que ha comprat el seu marc en tot el que t\u00e9 a veure amb nacionalismes, identitats i territoris) i per al sector menys realista i m\u00e9s inflamat de l\u2019independentisme, els indults que concedir\u00e0 l\u2019Executiu de S\u00e1nchez als dirigents condemnats del proc\u00e9s s\u00f3n un greu problema.
\n
\nN\u2019hi ha prou d\u2019escoltar el l\u00edder del PP, Pablo Casado, i Elisenda Paluzie, presidenta de l\u2019Assemblea Nacional Catalana (ANC), per comprovar que un mateix gest t\u00e9 lectures antag\u00f2niques. Un hi veu el final d\u2019Espanya i l\u2019altra hi veu la desmobilitzaci\u00f3 de les estelades. I quina \u00e9s la interpretaci\u00f3 m\u00e9s ajustada a la realitat? Ni l\u2019una ni l\u2019altra. Ho ha resumit molt b\u00e9 Fernando Vallesp\u00edn a El Pa\u00eds : \u201cHa arribat el moment de canviar de rumb, de donar-li una oportunitat a la pol\u00edtica. Els indults com la cesura que permet un nou comen\u00e7ament\u201d. La idea de cesura \u00e9s la que explica la via de S\u00e1nchez: un tallafoc per canviar les in\u00e8rcies de la judicialitzaci\u00f3 d\u2019un conflicte que no hauria d\u2019haver sortit mai dels carrils pol\u00edtics. En canvi, els que van consumir la seva pr\u00f2pia propaganda com a an\u00e0lisi (\u201cel golpe posmoderno\u201d i altres fal\u00b7l\u00e0cies) critiquen durament el moviment de la Moncloa, el lloc on volien veure arribar Albert Rivera, al qual van dedicar les seves proses enceses, d\u2019ideologia liberal nom\u00e9s en l\u2019interlineat.
\n <\/p>\n
Els indults refor\u00e7aran l\u2019aposta d\u2019ERC per un independentisme pragm\u00e0tic<\/p><\/blockquote>\n
\nLa hist\u00f2ria no es transforma en quatre dies. Per\u00f2 s\u00ed que sabem quin efecte tindr\u00e0 la jugada de S\u00e1nchez a curt termini: els indults contribuiran a la distensi\u00f3 i a la normalitzaci\u00f3 pol\u00edtica a Catalunya i, de passada, refor\u00e7aran l\u2019aposta d\u2019ERC per un independentisme pragm\u00e0tic i gradualista. Tamb\u00e9 facilitaran els grans consensos davant la crisi. A qui destorba, aix\u00f2? Als partidaris del \u201ccom pitjor, millor\u201d, a Barcelona i Madrid. No s\u2019ha d\u2019esperar cap miracle: els indults no esborren el conflicte catal\u00e0. Per\u00f2 \u2013continuo utilitzant les paraules de l\u2019amic Vallesp\u00edn\u2013 es tracta d\u2019una cosa \u201cque permeti fer un reset a tot\u201d. Ingenu\u00eftat? No m\u00e9s que esperar que la soluci\u00f3 vingui de la unilateralitat o d\u2019omplir les presons de gent.
\n
\nAlberto Oliart \u2013ministre de Su\u00e1\u00adrez, mort al febrer\u2013 va resumir el fons de la q\u00fcesti\u00f3 en una entrevista a La Voz de Galicia , quan era recent la sent\u00e8ncia del TC que va retallar l\u2019Estatut: \u201cA Catalunya no hi haur\u00e0 mai trets, per\u00f2 democr\u00e0ticament s\u00f3n capa\u00e7os de posar l\u2019Estat espanyol contra la paret. A Euskadi \u00e9s un problema de viol\u00e8ncia, per\u00f2 no t\u00e9 la rotunditat de Catalunya\u201d. Estaria b\u00e9 que Pedro S\u00e1nchez retingu\u00e9s aquestes paraules. Per evitar malentesos. I per fixar b\u00e9 el sentit de la seva decisi\u00f3 davant els seus votants. Els indults s\u00f3n condici\u00f3 necess\u00e0ria, per\u00f2 no suficient per avan\u00e7ar. Ho sap qualsevol que no cregu\u00e9s el 2012 que el proc\u00e9s era un sufl\u00e9 o una febrada.
\n
\nPedro S\u00e1nchez i Pere Aragon\u00e8s han de parlar clar. Potser, contra els auguris foscos de Gonz\u00e1lez i certs barons, l\u2019\u00e8tica de la responsabilitat i la de la convicci\u00f3 poden confluir aquesta vegada. Dos Peres davant el perill. S\u00e1nchez i Aragon\u00e8s units com a herois (modestos i cautelosos)
\nde la retirada. I de la tornada al di\u00e0leg.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"\u00c9s una cosa digna d\u2019estudi: per a les dretes espanyoles (i aquella part del progressisme que ha comprat el seu marc en tot el que t\u00e9 a veure amb nacionalismes,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6883,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6881"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6881"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6881\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6882,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6881\/revisions\/6882"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6883"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6881"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6881"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6881"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}