Efectivament, repeteixen la jugada: els dirigents del PP tornen a demanar firmes a peu de carrer i \u201cen contra\u201d sobre un afer que t\u00e9 a veure amb Catalunya. Ara \u00e9s contra la concessi\u00f3 dels indults als dirigents del proc\u00e9s condemnats pel Suprem i, abans, l\u2019any 2006 era contra l\u2019Estatut d\u2019Autonomia, un text que tenia l\u2019aval del Parlament, de les Corts espanyoles i de la ciutadania catalana, que el va aprovar en refer\u00e8ndum. Mariano Rajoy va aconseguir aplegar quatre milions de firmes (omplien 876 capses) i les va lliurar al Congr\u00e9s dels Diputats, quan era cap de l\u2019oposici\u00f3. Pablo Casado no vol ser menys, esclar.
\n
\nJosep Antoni Duran Lleida, ara retirat de l\u2019arena pol\u00edtica i gens atret per l\u2019independentisme, va donar un testimoni molt interessant sobre el sentit de la campanya que el PP va fer contra l\u2019Estatut: \u201cRecordo haver vist i escoltat en els informatius de televisi\u00f3 com demanaven firmes contra els catalans, per\u00f2 tamb\u00e9 ho vaig viure en directe als carrers de Madrid: \u2018Sisplau, posi\u2019m aqu\u00ed una firmeta contra els catalans\u2019, deien. No m\u2019ho han explicat: ho he sentit jo a la vorera de davant el Congr\u00e9s\u201d. D\u2019altra banda, el col\u00b7lega Enric Juliana va escriure una cr\u00f2nica magn\u00edfica per a aquest diari on, arran d\u2019una escena semblant a la descrita pel pol\u00edtic democristi\u00e0, aixecava acta del sistema de captaci\u00f3 de firmes del PP, basat en la idea prim\u00e0ria \u201ccontra els catalans\u201d. Aquesta era la consigna que havia donat la c\u00fapula popular per atreure gent disposada a firmar sense manies (i sense rebre gaire explicacions).
\n <\/p>\n
Amb les firmes contra els indults, el PP torna a explotar la catalanof\u00f2bia<\/p><\/blockquote>\n
\nI hi ha un tercer document, que no em puc estar d\u2019esmentar; l\u2019escriptor valenci\u00e0 Joan Francesc Mira, un dels grans de les lletres catalanes, ho va narrar en un article sensacional: \u201c\u2018\u00bfQuiere usted echar una firma contra los catalanes?\u2019, em pregunt\u00e0 fa sis anys una senyora de mitjana edat, activa i somrient, en una mesa petit\u00f2ria ubicada al carrer Potos\u00ed de Madrid, just davant del mercat de Chamart\u00edn. \u2018Se\u00f1ora \u2013li vaig respondre\u2013, tengo un impedimento: soy catal\u00e1n\u2019. Hi hagu\u00e9 uns somriures nerviosos i ens vam dir bon dia. La mateixa senyora, i moltes senyores i senyors m\u00e9s, tamb\u00e9 haurien recollit certament firmes contra ETA, contra Batasuna o contra el fam\u00f3s Pla Ibarretxe, per\u00f2 mai no hau\u00adrien demanat una firma \u2018contra els bascos\u2019 amb tanta innoc\u00e8ncia i tanta naturalitat\u201d.
\n
\nEl mestre Mira posa el dit a la nafra: aix\u00f2, a Espanya, nom\u00e9s passa amb els catalans. Recordeu que, quan ETA assassinava cada dia, les manifestacions a Madrid contra el terrorisme tenien un lema impecable: \u201cVascos s\u00ed, ETA no\u201d. No hi havia confusions, se sabia distingir. En canvi, el nou Estatut permetia impulsar una croada contra \u201cels catalans\u201d, en general. El cas \u00e9s d\u2019una gravetat objectiva que cridaria l\u2019atenci\u00f3 de qualsevol observador estranger que, sens dubte, hi veuria catalanof\u00f2bia. El terme no agrada a les Espanyes, perqu\u00e8 assenyala una estigmatitzaci\u00f3 estructural dels catalans que, amb m\u00e9s o menys intensitat, es dona sovint. Per\u00f2 \u00e9s obvi que la catalanofobia existeix i traspua en expressions que s\u2019accepten com a normals . S\u00f3n frases com \u201ces dif\u00edcil que un catal\u00e1n sea presidente del Gobierno\u201d o \u201cantes alemana que catalana\u201d. Per cert, gr\u00e0cies a la catalanof\u00f2bia, alguns van munyint els departaments de publicitat de grans empreses catalanes, susceptibles de ser titllades de separatistes.
\n
\nAmb la croada de les firmes contra els indults als presos independentistes, el PP torna a explotar la catalanof\u00f2bia es\u00adtructural amb la voluntat que aquest material tan explosiu li permeti treure S\u00e1nchez del poder. L\u2019estrat\u00e8gia parteix de la teoria de la manta de la dreta espanyola: si et tapes els peus, no et pots tapar el cap, i viceversa. Per buscar m\u00e9s vots a les \u00adCastelles, Madrid, Andalusia, Extremadura i l\u2019Arag\u00f3, els populars sacrifiquen les seves sigles a Catalunya, que avui s\u00f3n marginals. Per aix\u00f2, aquests dies, no deixo de pensar en Alejandro Fern\u00e1ndez, home intel\u00b7ligent al capdavant de la sucursal. Josep Piqu\u00e9 tamb\u00e9 es va empassar aquest gripau.
\n
\nLes enquestes indiquen que, a Catalunya, dos ter\u00e7os o m\u00e9s de ciutadans estan a favor dels indults als l\u00edders del proc\u00e9s, la qual cosa t\u00e9 traducci\u00f3 en l\u2019arc parlamentari, on el PSC i els comuns abonen aquesta mesura. Al conjunt d\u2019Espanya, en canvi, el rebuig als indults es mou sobre el 60% o m\u00e9s, gr\u00e0cies \u2013en bona part\u2013 al seguidisme que alguns barons socialistes fan de les dretes. La decisi\u00f3 del Gabinet que presideix S\u00e1n\u00adchez \u00e9s arriscada i alhora tr\u00e0gica, en el sentit que emprava Isaiah Berlin: el PSOE no pot governar Espanya sense tancar ferides a Cata\u00adlunya, ni pot tapar-se amb la manta curta i plena d\u2019arnes de la dreta espanyola. Sense els vots catalans, els socialistes espanyols no arriben a la Moncloa. El coratge neix tamb\u00e9 de la necessitat.
\n
\nAcabo amb dues preguntes: qu\u00e8 esperen que passi a Catalunya els ciutadans que firmen alegrement contra els indults als presos independentistes? Tan poca hist\u00f2ria d\u2019Espanya saben que refien que el garrot infinit sigui la garantia contra una desafecci\u00f3 que ells, justament, avui fan encara m\u00e9s gran?<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Efectivament, repeteixen la jugada: els dirigents del PP tornen a demanar firmes a peu de carrer i \u201cen contra\u201d sobre un afer que t\u00e9 a veure amb Catalunya. Ara \u00e9s…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6885,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6884"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6884"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6884\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6889,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6884\/revisions\/6889"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6885"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6884"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6884"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6884"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}