S\u2019est\u00e0 rifant qui ser\u00e0 el dirigent de l\u2019independentisme que viur\u00e0 la s\u00edndrome Maci\u00e0. A qui li tocar\u00e0? Junqueras? Aragon\u00e8s? S\u00e0nchez? Fem mem\u00f2ria: el principal l\u00edder de masses del catalanisme dels anys vint esdev\u00e9 primer president de la Generalitat moderna el 1931, arran de les municipals del 12 d\u2019abril, que precipiten l\u2019exili d\u2019Alfons XIII. Despr\u00e9s que Llu\u00eds Companys ho fes des del balc\u00f3 de l\u2019Ajuntament, Francesc Maci\u00e0 va proclamar, el 14 d\u2019abril des del balc\u00f3 de Palau, la Rep\u00fablica Catalana com a Estat integrant de la Federaci\u00f3 Ib\u00e8rica.
\n
\nEl govern provisional de la Segona Rep\u00fablica espanyola va enviar una delegaci\u00f3 a Barcelona per conv\u00e8ncer l\u2019Avi que fes marxa enrere i accept\u00e9s un govern aut\u00f2nom sota el nom de Generalitat, inspirat en la instituci\u00f3 suprimida per Felip V. El rebel de Prats de Moll\u00f3 va transigir. Maci\u00e0 va confessar que \u201cavui faig el sacrifici m\u00e9s gran de la meva vida\u201d. Malgrat aquest episodi, per a una gran majoria el president va convertir-se en un mite intocable i estimat, per sobre de tots els partits.
\n <\/p>\n
La hist\u00f2ria no es repeteix mai, per\u00f2 hi ha actituds, paraules i circumst\u00e0ncies que semblen clonar-se<\/p><\/blockquote>\n
\nDes del camp separatista que no s\u2019havia integrat a ERC van sorgir cr\u00edtiques molt severes a la figura de l\u2019ex-tinent coronel que, sota la dictadura de Primo de Rivera, havia propugnat la secessi\u00f3 de Catalunya mitjan\u00e7ant la via insurreccional. Antics camarades de Maci\u00e0 van escriure aix\u00f2 sobre el dia que ell va acatar el dictat de Madrid: \u201cAquella tarda finia una \u00e8poca de doctrina idealista, soterrant-se Catalunya per qui sap fins quan; i queia l\u2019\u00eddol m\u00e9s alt que Catalunya amb vint-i-cinc anys havia tingut\u201d. Al llibre Catalunya, poble dissortat , de 1933, J. Casals i R. Arrufat fan aquesta descripci\u00f3 de les hores posteriors al 14 d\u2019abril: \u201cMaci\u00e0 donava la sensaci\u00f3 que no sabia el que tenia entre mans; aquell comandament no sabia com posar-lo en funcions. Amb el tel\u00e8fon a les mans, no parava de telefonar a Madrid, preguntant qu\u00e8 era el que havia de fer. Alcal\u00e1 Zamora demanava amb insist\u00e8ncia que Maci\u00e0 i Catalunya els ajud\u00e9s, que es posessin al seu costat, etc\u00e8tera\u201d. Des de la banda contr\u00e0ria, Francesc Camb\u00f3 \u00e9s igual de dur: \u201cFins llavors, Francesc Maci\u00e0 s\u2019havia posat personalment en rid\u00edcul manta vegada; ara, i des del poder suprem del seu pa\u00eds, tamb\u00e9 hi havia posat Catalunya\u201d.
\n
\nTot aix\u00f2 s\u2019assembla massa al nostre present. La hist\u00f2ria no es repeteix mai, per\u00f2 hi ha actituds, paraules i circumst\u00e0ncies que semblen clonar-se. La recent carta de Junqueras, en qu\u00e8 el l\u00edder d\u2019ERC renuncia a la via unilateral, ha provocat reaccions irades que tenen el mateix to dels atacs dels que van sentir-se decebuts per Maci\u00e0. Al seu torn, l\u2019article de r\u00e8plica de Jordi S\u00e0nchez tamb\u00e9 ha donat lloc a cr\u00edtiques ferotges, dins i fora de Junts, contra el secretari general d\u2019aquesta formaci\u00f3, per recordar que l\u20191-O era, inicialment, per pressionar Rajoy perqu\u00e8 accept\u00e9s un refer\u00e8ndum a l\u2019escocesa. La s\u00edndrome Maci\u00e0 sobrevola l\u2019actualitat. Tamb\u00e9 podria acabar rebent Aragon\u00e8s. Fins i tot Puigdemont podria ser v\u00edctima de la s\u00edndrome Maci\u00e0, perqu\u00e8 l\u2019expresident va cometre l\u2019error d\u2019obrir la porta del seu partit als puristes m\u00e9s t\u00f2xics, aquells que veuen \u201ctra\u00efdors\u201d a cada cantonada.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"S\u2019est\u00e0 rifant qui ser\u00e0 el dirigent de l\u2019independentisme que viur\u00e0 la s\u00edndrome Maci\u00e0. A qui li tocar\u00e0? Junqueras? Aragon\u00e8s? S\u00e0nchez? Fem mem\u00f2ria: el principal l\u00edder de masses del catalanisme dels…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6902,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6901"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6901"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6901\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6903,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6901\/revisions\/6903"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6902"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6901"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6901"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6901"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}