Hi ha preguntes i preguntes. El periodisme consisteix, sobretot, a fer la pregunta imprescindible que il\u00b7lumina l\u2019escena. Malgrat que vivim temps en qu\u00e8 qualsevol saltimbanqui amb un compte de Twitter creu ser Kapuscinski, el cert \u00e9s que el periodisme exigeix p\u00f2sit i pausa, cosa que avui molts ignoren. Per sort, el veter\u00e0 col\u00b7lega Fernando \u00d3nega \u00e9s de la vella escola (d\u2019altres, en canvi, van ser de l\u2019ofici i ara exerceixen com a tristos equilibristes de la seva pr\u00f2pia decad\u00e8ncia) i li agrada formular q\u00fcestions que fan diana. Aix\u00ed ho va fer al seu article de dissabte passat.
\n
\n\u00d3nega, que acostuma a observar els assumptes catalans amb m\u00e9s tranquil\u00b7litat que la mitjana dels que escriuen des de Madrid, ho va amollar amb total claredat: \u201cHi ha alguna cosa, alguna idea, alguna oferta, entre l\u2019autodeterminaci\u00f3 i el manteniment de l\u2019estatus pol\u00edtic actual? Dit d\u2019una altra manera: hi ha cap proposta que serveixi perqu\u00e8 s\u2019acatin la Constituci\u00f3 i l\u2019Estatut alhora que se satisfan les aspiracions nacionalistes? Si la resposta \u00e9s afirmativa, hi ha esperan\u00e7a; si la resposta \u00e9s negativa, poseu la conclusi\u00f3 vosaltres mateixos\u201d. La pregunta est\u00e0 en l\u2019aire, especialment quan es parla de la taula de di\u00e0leg que ha d\u2019encarrilar les converses sobre el conflicte catal\u00e0. I la taula de di\u00e0leg ser\u00e0 al centre de l\u2019escenari, una vegada hagin sortit de la pres\u00f3 els l\u00edders del proc\u00e9s mitjan\u00e7ant els indults.
\n <\/p>\n
Negociar \u00e9s crear alguna cosa a partir d\u2019interessos contraposats<\/p><\/blockquote>\n
\nPer respondre al que \u00d3nega planteja ser\u00e0 millor comen\u00e7ar per desterrar un concepte que \u00fanicament serveix per confondre. Ho heu endevinat: em refereixo a l\u2019anomenada Tercera Via. El terme, a m\u00e9s de llepat i buit, t\u00e9 molt mala premsa, perqu\u00e8 no es va acabar d\u2019entendre mai, ni per alguns dels seus presumptes i m\u00e9s prestigiosos venedors. Oblideu-vos de vies terceres (que despr\u00e9s s\u00f3n vies estretes que desemboquen en estacions fantasma) i parlem com es fa als pa\u00efsos que no tenen por del diccionari (perqu\u00e8, al seu torn, no tenen por de consultar la ciutadania).
\n
\nAmb aquest panorama, l\u2019assumpte que sobrevolar\u00e0 la taula de di\u00e0leg \u00e9s el fam\u00f3s elefant invisible que el PSOE ha mantingut tancat a l\u2019habitaci\u00f3 des dels temps de la transici\u00f3: el federalisme. Per\u00f2 no aquell federalisme de pl\u00e0stic (Declaraci\u00f3 de Granada i altres ocurr\u00e8ncies) que els socialistes maneguen ritualment per justificar l\u2019etiqueta federal a l\u2019ampolla. Parlo del federalisme asim\u00e8tric (a Espanya no tindria sentit que no ho fos) que Pasqual Maragall va propugnar amb tanta passi\u00f3 com escassa acollida entre els seus correligionaris de m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019Ebre. Asim\u00e8tric perqu\u00e8 ja la Constituci\u00f3 del 1978 reconeix aquesta mateixa asimetria, al parlar de nacionalitats hist\u00f2riques i a l\u2019incorporar la singularitat financera del Pa\u00eds Basc i Navarra.
\n
\nAterrem. La pregunta que sorgeix de la pregunta d\u2019\u00d3nega \u00e9s aquesta: fins a quin punt Pedro S\u00e1nchez tindr\u00e0 voluntat i capacitat d\u2019oferir un canvi de marc substancial a Catalunya que doni incentius a una part dels independentistes per deixar de ser-ho? Des del 2010, els incentius han brillat per la seva abs\u00e8ncia. L\u2019Estat (utilitzant porres, el Codi Penal i el Tribunal de Comptes) ha basat tota la seva estrat\u00e8gia catalana en l\u2019amena\u00e7a i la punici\u00f3, fins i tot posant en primer terme la Corona, en comptes de preservar-la per a un moment arbitral. Avui, l\u2019Executiu de PSOE i Podem s\u2019ha proposat de tornar el plet catal\u00e0 al carril de la pol\u00edtica. Per\u00f2 no n\u2019hi haur\u00e0 prou amb un canvi de to ni amb els indults. Aix\u00f2 ho sap qualsevol que hagi estudiat a fons el que ha passat a Catalunya des de l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019Estatut del 2006. Ho sap perfectament Iceta, que l\u2019hi ha explicat a S\u00e1nchez.
\n
\nIncentius i flexibilitat per trobar aven\u00e7os que no siguin cart\u00f3 pedra. Compte: no estic dient que el president Aragon\u00e8s i la resta de negociadors de la part catalana renunci\u00efn a la celebraci\u00f3 d\u2019un refer\u00e8ndum acordat a l\u2019estil del que va tenir lloc a Esc\u00f2cia. L\u2019independentisme anir\u00e0 a la taula de di\u00e0leg amb aquella demanda (i amb la de l\u2019amnistia, que seria l\u2019\u00fanica manera de frenar la multitud de causes obertes arran de l\u20191-O). Amb qu\u00e8 respondr\u00e0 el l\u00edder socialista? Negociar \u00e9s crear alguna cosa a partir d\u2019interessos contraposats. Crear escenaris nous, avui imprevistos, potser, per uns i altres. El Gabinet espanyol ha de donar per superat el cat\u00e0leg del folklore pal\u00b7liatiu (traslladar el Senat a Barcelona i altres floretes) per entrar en una cosa que escasseja: la imaginaci\u00f3 pol\u00edtica, el que \u00e9s in\u00e8dit. Anar molt m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019intentar restaurar l\u2019Estatut que va retallar el Tribunal Constitucional.
\n
\nTamb\u00e9 a La Vanguardia de dissabte, L\u00f3pez Burniol avisa el PP del frac\u00e0s de la via coercitiva i, al fer-ho, remarca oportu\u00adnament una dada que, suposo, se saben de mem\u00f2ria a la Moncloa: \u201cMig Catalunya ja no t\u00e9 cap sentit de pertinen\u00e7a a Espanya, ni se sent concernida pels seus interes- sos, ni obligada per les seves lleis, ni acata els seus jutges i tribunals\u201d. La complexi- tat del quadre exigeix una taula de di\u00e0leg que no exclogui opcions, ni aquella d\u2019aire \u00ad\u00adaus\u00adtriacista que va formular al seu dia el conservador Miguel Herrero y Rodr\u00edguez de Mi\u00f1\u00f3n, gens sospit\u00f3s \u2013 per cert\u2013 de \u00adseparatisme.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Hi ha preguntes i preguntes. El periodisme consisteix, sobretot, a fer la pregunta imprescindible que il\u00b7lumina l\u2019escena. Malgrat que vivim temps en qu\u00e8 qualsevol saltimbanqui amb un compte de Twitter…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6906,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6905"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6905"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6905\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6907,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6905\/revisions\/6907"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6906"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6905"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6905"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6905"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}