Hi ha coses que s\u00f3n molt dif\u00edcils de fer alhora, per exemple bufar i xuclar. De fet, \u00e9s impossible. Es pot xuclar i bufar de manera consecutiva, alternant els dos moviments, per\u00f2 coordinar-los no deu ser f\u00e0cil. Encara deu ser m\u00e9s dif\u00edcil si \u00e9s un govern qui ho intenta. Podr\u00e0, el Govern que presideix Pere Aragon\u00e8s, bufar i xuclar alhora? Durant els darrers dies ha provat de fer-ho, amb tots els focus posats damunt de cada gest del president i dels seus consellers: trobar-se amb el president de Corea del Sud sense anar a un sopar amb Felip VI; donar confian\u00e7a a les elits empresarials aplegades a la reuni\u00f3 del Cercle i viatjar a Waterloo per projectar unitat; apostar pel di\u00e0leg amb el Gabinet espanyol per\u00f2 no assistir a la confer\u00e8ncia que S\u00e1nchez fa avui al Teatre del Liceu…
\n
\nPer entendre la disciplina que s\u2019imposa a si mateix el Govern cal tenir en compte quatre factors. Primer: la voluntat de gestionar el dia a dia amb efic\u00e0cia no ha enterrat l\u2019agenda independentista de m\u00ednims (al marge de discrep\u00e0ncies estrat\u00e8giques), concretada en la demanda d\u2019un refer\u00e8ndum pactat i d\u2019amnistia; segon: Aragon\u00e8s \u00e9s un pragm\u00e0tic que sap que, per avan\u00e7ar en la taula de di\u00e0leg, \u00e9s imprescindible fer visible que el conflicte perdura malgrat el canvi de to; tercer: el rebuig a la figura del monarca \u00e9s alt dins la societat catalana des del 3 d\u2019octubre del 2017, i quart i molt destacat: els indults per als m\u00e0xims dirigents del proc\u00e9s s\u00f3n un pas important, per\u00f2 les in\u00e8rcies punitives continuaran com una ferida oberta, mitjan\u00e7ant el jutjat 13, el jutjat 18, les causes contra manifestants o el Tribunal de Comptes, que \u00e9s un no-lloc inquisitorial on la indefensi\u00f3 atro\u00e7 dels investigats \u00e9s m\u00e9s pr\u00f2pia d\u2019un estat totalitari que d\u2019una democr\u00e0cia plena.
\n <\/p>\n
El passad\u00eds dela representaci\u00f3 pol\u00edtica \u201cnormal\u201d\u00e9s molt estret i est\u00e0 ple de mines<\/p><\/blockquote>\n
\nAragon\u00e8s (tamb\u00e9 el vicepresident Puigner\u00f3) no vol caure en la gesticulaci\u00f3 reactiva i improductiva de Torra, aix\u00f2 \u00e9s clar\u00edssim. Per\u00f2 el passad\u00eds de la representaci\u00f3 pol\u00edtica \u201cnormal\u201d \u00e9s molt estret i est\u00e0 ple de mines, que poden esclatar en qualsevol moment. D\u2019altra banda, \u00e9s simptom\u00e0tic (m\u00e9s enll\u00e0 de les declaracions plausibles de Javier Faus) que un p\u00fablic com el del Cercle, tan d\u00f2cil davant del menyspreu del PP, s\u2019hagi mostrat, en canvi, fred i molest perqu\u00e8 el conseller d\u2019Economia d\u2019un govern independentista recorda que amb un Estat propi molts obstacles desapareixerien. La tranquil\u00b7litat pol\u00edtica que anhelen els patricis locals hauria d\u2019incloure escoltar avui Gir\u00f3 amb m\u00e9s empatia de la que van demostrar en el passat davant Mas-Colell, quan el prestigi\u00f3s savi advertia que Madrid enviava la societat catalana contra les roques.
\n
\nLa intenci\u00f3 de bufar i xuclar alhora \u00e9s el resultat d\u2019una normalitat que no ser\u00e0 tal mentre duri la repressi\u00f3, aix\u00ed com d\u2019una complexa lluita de relats, que es produeix en diversos escenaris: dins i fora de Catalunya, entre independentistes, entre partits d\u2019\u00e0mbit estatal, entre el Govern Aragon\u00e8s i l\u2019Executiu S\u00e1nchez i entre la premsa de Barcelona i la major part de la premsa de Madrid. Haurem d\u2019acostumar-nos a viure (i dialogar) sota una permanent dutxa escocesa.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Hi ha coses que s\u00f3n molt dif\u00edcils de fer alhora, per exemple bufar i xuclar. De fet, \u00e9s impossible. Es pot xuclar i bufar de manera consecutiva, alternant els dos…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6912,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6911"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6911"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6911\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6913,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6911\/revisions\/6913"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6912"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6911"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6911"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6911"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}