Al comandament de l\u2019estrateg Iv\u00e1n Redondo, a la Moncloa, estan acostumats a moure\u2019s per impactes, \u00e9s la mirada electoral traslladada a la tasca governamental quotidiana. Des d\u2019aquest enfocament, governar \u00e9s viure en campanya permanent i aix\u00f2 converteix el relat del l\u00edder en una suma d\u2019impactes que han de generar uns efectes determinats. La presid\u00e8ncia de Pedro S\u00e1nchez avan\u00e7a gr\u00e0cies a una complexa alqu\u00edmia d\u2019impactes que, ara per ara i tret de l\u2019ensopegada de M\u00farcia, li permet consolidar el seu lideratge i mantenir un clar avantatge davant l\u2019oposici\u00f3 popular, que li ha regalat tot el centre enganxant-se a les faldilles dels ultres de Vox.
\n
\nAhir al migdia, al Gran Teatre del Liceu, tocava un nou impacte del president S\u00e1nchez, en forma de solemne confer\u00e8ncia i a prop\u00f2sit de la concessi\u00f3 dels indults als l\u00edders del proc\u00e9s condemnats pel Tribunal Suprem. Com a anunci dels indults, la posada en escena va ser excessiva (aix\u00ed ho van dir, en els grupets que es fan, alguns dels patricis congregats), i com a proposta pol\u00edtica sobre el conflicte catal\u00e0 el discurs va ser esc\u00e0s i decebedor, ateses les altes expectatives que s\u2019havien alimentat des de la mateixa Moncloa.
\n <\/p>\n
L\u2019error de S\u00e1nchez i dels seus assessors \u00e9s tractar la q\u00fcesti\u00f3 catalana com si fos igual que totes les altres coses<\/p><\/blockquote>\n
\nL\u2019error de S\u00e1nchez i dels seus assessors \u00e9s tractar la q\u00fcesti\u00f3 catalana com si fos igual que totes les altres coses, des del punt de vista estrat\u00e8gic i ret\u00f2ric. Per\u00f2 no ho \u00e9s. No pots envasar en la lleugeresa postmoderna un assumpte tan dens com el plet catal\u00e0 i tot el que penja dels fets d\u2019octubre del 2017. Si ho fas, passa el que va tenir lloc ahir: a l\u2019obrir la bonica cel\u00b7lofana que S\u00e1nchez va deixar a l\u2019escenari, no hi havia cap proposta sobre Catalunya, sobre una Espanya plurinacional o sobre un suposat model federal. I aix\u00f2 que el t\u00edtol de la xerrada prometia: Reencuentro: un proyecto de futuro para toda Espa\u00f1a.
\n
\nAl convertir l\u2019embolcall de la seva representaci\u00f3 en el contingut de la mateixa, tot es frivolitza. Amb bones intencions i un amaniment de generalitats sobre la conviv\u00e8ncia no es fa pol\u00edtica, ni d\u2019Estat ni de barri. S\u00e1nchez va esquivar la q\u00fcesti\u00f3 clau que va prendre, al seu dia, la metxa del nou independentisme: la falta de reconeixement que sent una part majorit\u00e0ria de la societat catalana, i que va m\u00e9s enll\u00e0 dels partidaris de la secessi\u00f3. Us imagineu que ahir S\u00e1nchez hagu\u00e9s explicat el seu pla sobre Catalunya i una nova concepci\u00f3 territorial d\u2019Espanya? Llavors, el coratge de concedir els indults seria una mica m\u00e9s que mat\u00e8ria primera d\u2019un impacte ef\u00edmer: seria sentit de la hist\u00f2ria.
\n
\nAmb impactes es poden guanyar eleccions (i descol\u00b7locar els rivals) per\u00f2 no es pot resoldre un conflicte que, per l\u2019abast i la complexitat, requereix poca com\u00e8dia i molta conversa discreta, a llarg termini i amb interlocutors variats. Hi ha milers de represaliats a Catalunya, la ferida continuar\u00e0 oberta. Tinc escrit que S\u00e1nchez aconsegueix unir l\u2019\u00e8tica de la responsabilitat i l\u2019\u00e8tica de la convicci\u00f3 al concedir els indults als l\u00edders independentistes, per\u00f2 l\u2019exc\u00e9s de subratllat pot fer malb\u00e9 l\u2019operaci\u00f3. Sobretot perqu\u00e8 no pot subratllar-se el que encara no est\u00e0 escrit, i aquest \u00e9s el problema. Hem criticat els dirigents independentistes catalans quan han sobreactuat i aquesta vegada hem de criticar la sobreactuaci\u00f3 d\u2019alg\u00fa que, malgrat utilitzar un l\u00e8xic m\u00e9s propi d\u2019un psic\u00f2leg de parelles, sap que aix\u00f2 no va d\u2019\u201cafectes\u201d. Es tracta de diners, de poder i d\u2019identitats, un c\u00f2ctel carregat que exigeix aproximacions rigoroses, imaginatives i allunyades de qualsevol tacticisme.
\n
\nEls que ahir ocupaven les butaques al Gran Teatre del Liceu estan d\u2019acord amb els indults, no necessiten ser conven\u00e7uts de la necessitat d\u2019aquesta decisi\u00f3. Tampoc no cal explicar-ho als pol\u00edtics d\u2019ERC i Junts que van declinar assistir a l\u2019acte, ni tan sols a les persones que, responent a la crida feta per la CUP i l\u2019ANC, es van manifestar per protestar pel que consideren una derrota o una submissi\u00f3. En aquest context, hauria estat potser m\u00e9s productiu que S\u00e1nchez hagu\u00e9s parlat de retrobament des del Teatro Real, a Madrid, on la pedagogia sobre els indults (i sobre un sentit d\u2019Estat que no sigui simple garrot) fa molta falta, segons els sondejos.
\n
\nS\u00e1nchez va citar Juan Mars\u00e9 i Miquel Mart\u00ed i Pol. Del segon \u00e9s un vers emblem\u00e0tic que ha fet seu l\u2019independentisme (\u201cTot est\u00e0 per fer i tot \u00e9s possible\u201d), per\u00f2 el president espanyol en va triar un de m\u00e9s neutre, del mateix poema: \u201cI som on som\u201d. I som on som. I cap a on anem?<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Al comandament de l\u2019estrateg Iv\u00e1n Redondo, a la Moncloa, estan acostumats a moure\u2019s per impactes, \u00e9s la mirada electoral traslladada a la tasca governamental quotidiana. Des d\u2019aquest enfocament, governar \u00e9s…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6915,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6914"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6914"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6914\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6916,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6914\/revisions\/6916"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6915"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6914"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6914"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6914"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}