La llibertat per als nou l\u00edders independentistes indultats t\u00e9 un efecte autom\u00e0tic en els equilibris del sempre envitricollat espai independentista: els pol\u00edtics de l\u2019exili agafen ara un relleu m\u00e9s accentuat, pel fet de ser les \u00faniques figures de pes que continuen en una situaci\u00f3 an\u00f2mala (deixant de banda els c\u00e0rrecs investigats pel Tribunal de Comptes o amb causes als jutjats 13 i 18), a m\u00e9s de ser les \u00faniques peces que s\u2019escapoleixen de la maquin\u00e0ria punitiva de l\u2019Estat. Els que s\u00f3n lluny ara s\u00f3n m\u00e9s a prop que mai. Un cop passin les entrevistes i els actes de benvinguda a les dones i els homes que han patit pena de pres\u00f3, el focus es tornar\u00e0 a posar sobre Waterloo i sobre Su\u00efssa, m\u00e9s encara quan determinats organismes internacionals \u2013cas del Consell d\u2019Europa\u2013 critiquen l\u2019actuaci\u00f3 de la just\u00edcia espanyola.
\n
\nAmb tot, la taula de di\u00e0leg passa a ser el centre de gravetat de la pol\u00edtica catalana. Una taula que, en teoria, disposar\u00e0 de dos anys per treballar i arribar a alguna mena de resultat. Si es vol evitar interfer\u00e8ncies, Pere Aragon\u00e8s i Pedro S\u00e1nchez han de ser els motors constants d\u2019aquestes converses. A la taula tamb\u00e9 hi seuran dirigents de Junts, comen\u00e7ant pel vicepresident Puigner\u00f3.
\n <\/p>\n
Puigdemont i la resta d\u2019exiliats no poden quedar al marge del que es parli a partir d\u2019ara<\/p><\/blockquote>\n
\nFins ara, l\u2019actitud oficial del partit de Puigdemont davant la taula de di\u00e0leg \u00e9s la d\u2019un participant reticent que hi va sense confiar gaire en els fruits que pugui donar; subratllant la seva desconfian\u00e7a, Junts apareix com un negociador menys implicat que ERC, a l\u2019espera que un eventual frac\u00e0s del di\u00e0leg li permeti proclamar que l\u2019estrat\u00e8gia possibilista del seu soci no t\u00e9 recorregut i que cal tornar a la confrontaci\u00f3. Elsa Artadi s\u2019ha convertit en l\u2019altaveu m\u00e9s intens d\u2019aquesta posici\u00f3 i no desaprofita cap ocasi\u00f3 per marcar dist\u00e0ncies amb els republicans. En canvi, en entrevistes recents a TV3 Josep Rull i Joaquim Forn han transm\u00e8s una visi\u00f3 m\u00e9s oberta sobre el di\u00e0leg amb Madrid, que, sense eludir les dificultats, \u00e9s for\u00e7a propera a la que ahir mateix explicava Oriol Junqueras en aquestes p\u00e0gines. Jordi S\u00e0nchez, secretari general de Junts, tamb\u00e9 s\u2019ha manifestat en aquesta \u00adl\u00ednia.
\n
\nQuina ser\u00e0 la posici\u00f3 final de Carles Puigdemont sobre el di\u00e0leg entre Aragon\u00e8s i S\u00e1nchez? Aquesta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 important\u00edssima, perqu\u00e8 no hi haur\u00e0 cap soluci\u00f3 v\u00e0lida que no compti \u2013d\u2019una manera o altra\u2013 amb l\u2019aval dels dos principals partits independentistes i el vistiplau de l\u2019expresident. I tampoc hi haur\u00e0 normalitzaci\u00f3 plena de la vida pol\u00edtica a Catalunya si no s\u2019aborda la situaci\u00f3 dels exiliats, entre els quals hi ha Marta Rovira, secret\u00e0ria general d\u2019ERC. Puigdemont i la resta no poden quedar al marge del que es parli a partir d\u2019ara, la qual cosa els obliga a escoltar m\u00e9s veus de les que habitualment els envolten, per tenir una visi\u00f3 m\u00e9s completa i exacta del que passa aqu\u00ed.
\n
\nSi ERC i Junts van amb actituds molt diferents a la taula de di\u00e0leg, malament rai. Perqu\u00e8 el Gabinet espanyol tindria llavors l\u2019excusa perfecta per eludir la tasca hist\u00f2rica que li pertoca, que \u00e9s oferir propostes noves, rigoroses i cre\u00efbles (no simples peda\u00e7os) a la societat catalana.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"La llibertat per als nou l\u00edders independentistes indultats t\u00e9 un efecte autom\u00e0tic en els equilibris del sempre envitricollat espai independentista: els pol\u00edtics de l\u2019exili agafen ara un relleu m\u00e9s accentuat,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6928,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6927"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6927"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6927\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6929,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6927\/revisions\/6929"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6928"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6927"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6927"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6927"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}