L\u2019escena \u00e9s la seg\u00fcent: dos paios juguen a p\u00f2quer, \u00adper\u00f2 els que els observen creuen que estan jugant als escacs, una cosa que ells mateixos tamb\u00e9 pensen a estones. Mentrestant, al voltant dels jugadors, van esclatant bombes, per\u00f2 ning\u00fa no sembla espantat. L\u2019emprenyament s\u00ed que \u00e9s notori. En una cantonada, un grup de figures vestides de negre i exhibint exemplars del Codi Penal va escalfant com ho farien els futbolistes que han de saltar al camp. Les apostes s\u00f3n clares i s\u00f3n difuses alhora. Els jugadors surfegen la incer\u00adtesa entonant un optimisme invers i cautel\u00f3s, a prova de malastrucs. Aquest \u00e9s el quadre de la taula de negociaci\u00f3 sobre el conflicte catal\u00e0 que, segons anuncien, arrencar\u00e0 el setembre vinent. La trobada dels presidents S\u00e1nchez i Aragon\u00e8s ha servit perqu\u00e8 tinguem un calendari. Per alguna cosa es comen\u00e7a.
\n
\nL\u2019estiu pol\u00edtic apareix davant nostre com un llarg \u00adpr\u00f2leg que havia de servir perqu\u00e8 baix\u00e9s una mica m\u00e9s la inflor abans d\u2019abordar l\u2019assumpte, per\u00f2 el Tribunal de Comptes aplica el llan\u00e7aflames sobre les ferides de l\u2019independentisme catal\u00e0 i hom es pregunta fins a quin punt una democr\u00e0cia pot desfigurar-se a si mateixa quan alguns \u00adorganismes oficials esdevenen trinxeres dels guardians de les ess\u00e8ncies. Si alguna cosa il\u00b7lustra b\u00e9 el fenomen de la feu\u00addalitzaci\u00f3 parasit\u00e0ria en la qual degenera el partidisme \u00e9s el Tribunal de Comptes, que surt a la pel\u00b7l\u00edcula com el boig amb la motoserra, disposat a omplir-ho tot de sang. El ministre \u00c1balos va fer curt amb la seva met\u00e0fora: aquestes causes no s\u00f3n \u201cpedres al cam\u00ed\u201d, s\u00f3n mines antipersones.
\n <\/p>\n
Els que esperen que S\u00e1nchez i Aragon\u00e8s fracassin no descansaran ni un minut<\/p><\/blockquote>\n
\nMentrestant, les dretes con\u00adtemplen la carnisseria com la revetlla que els \u00adcompensa per haver d\u2019empassar-se els \u00adindults dels l\u00edders del proc\u00e9s. \u201cQue els \u00addeixin en la mis\u00e8ria\u201d, conclouen els \u00adide\u00f2legs d\u2019aquell patriotisme paleol\u00edtic que consisteix a apuntar-se a la llibreta el nom dels empresaris i dels bisbes que no ballen el pasdoble de la cabra. L\u2019es\u00adpectacle de Pablo Casado treballant aplicadament perqu\u00e8 Vox guanyi m\u00e9s vots \u00e9s una cosa que es recordar\u00e0 d\u2019aqu\u00ed cent anys. Una \u00adcosa que segur que ha de posar els p\u00e8ls de punta a la cancellera Merkel.
\n
\nEls Peres fan la seva. Els dos apostadors es necessiten m\u00fatuament m\u00e9s que no sembla. La legislatura espanyola no pot prescindir del concurs dels republicans per arribar a bon port i la legislatura ca\u00adtalana descarrilar\u00e0 si Aragon\u00e8s no obt\u00e9 \u00adalgun fruit important de la taula de di\u00e0leg. Per\u00f2 hi ha alguna cosa m\u00e9s: altres elements estan en joc. Per exemple, el paper dels socialistes catalans com a r\u00f2tula d\u2019una societat que se sent naci\u00f3 encara que no tothom es declari nacionalista. Per exemple, la credibilitat d\u2019ERC com a \u00adpartit capa\u00e7 d\u2019harmonitzar interessos diversos i ser interlocutor davant aquells que no havien confiat mai en les sigles de Maci\u00e0 i Companys. Per exemple, la coher\u00e8ncia del l\u00edder del PSOE davant unes elits catalanes que han estat tractades \u00adcolonialment i amb menyspreu pel PP. El que es juguen S\u00e1nchez i Aragon\u00e8s en aquesta negociaci\u00f3 dif\u00edcil t\u00e9 moltes de\u00adrivades que desborden les seves respectives circumst\u00e0ncies.
\n
\nA la taula de p\u00f2quer pot passar de tot, per\u00f2 alguna cosa s\u00ed que sabem: els que \u00adesperen que S\u00e1nchez i Aragon\u00e8s fracassin no descansaran ni un minut. Els que \u00addesitgen veure\u2019s propulsats pel \u201ccom pitjor, millor\u201d no s\u00f3n simples espectadors, intenten que la partida se\u2019n vagi al carall mitjan\u00e7ant tota mena d\u2019estra\u00adtagemes. Les posicions de les parts, tan allunyades avui dia, alimenten les expectatives d\u2019aquests sectors, a Madrid i a Barcelona. \u00c9s tot tan evident que els lampistes de la taula s\u2019han d\u2019espr\u00e9mer el cervell per trobar una me\u00adc\u00e0nica que permeti eludir la trompada. Canviar la gesticulaci\u00f3 per la discreci\u00f3 sembla una recepta d\u2019obligat compliment.
\n
\nUn altre Pere, Pedro La\u00edn Entralgo, va dir aix\u00f2 en un debat que, moderat per Baltasar Porcel, es va publicar a la revista Serra d\u2019Or cinc anys abans de la mort de Franco: \u201cUn dels meus temors de cara al futur \u00e9s que perduri massa l\u2019actitud cap a Catalunya provocada per la guerra i que ocasioni entre els catalans crispacions que suscitin un aut\u00e8ntic separatisme en persones que poden arribar a una entesa\u201d. El que va ser jove falangista ho va encertar de ple. No el van escoltar. Pedro S\u00e1nchez, que ha assumit que l\u2019independentisme ja no \u00e9s una hip\u00f2tesi, suposo que sap (en el seu fur intern) que aix\u00f2, al final, no va de retrobaments. Tot aix\u00f2 va de preguntar a la gent el que vol, som al segle XXI.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"L\u2019escena \u00e9s la seg\u00fcent: dos paios juguen a p\u00f2quer, \u00adper\u00f2 els que els observen creuen que estan jugant als escacs, una cosa que ells mateixos tamb\u00e9 pensen a estones. Mentrestant,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6931,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6930"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6930"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6930\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6932,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6930\/revisions\/6932"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6931"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6930"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6930"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6930"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}