Els pobles que viuen en crisi perp\u00e8tua, com el catal\u00e0, adopten la ironia com una manera de sobreposar-se a les dificultats. Aix\u00f2 \u00e9s el que venia a dir el fil\u00f2sof Josep Ferrater i Mora. La ironia va estar present a la trobada d\u2019Oriol Junqueras i Carles Puigdemont ahir a Waterloo; la ironia permet endolcir el ressentiment i facilita la represen\u00adtaci\u00f3. Ha estat la primera vegada que els dos dirigents s\u2019han vist en persona despr\u00e9s de la declaraci\u00f3 fake d\u2019independ\u00e8ncia del 27 d\u2019octubre del 2017, una jornada en qu\u00e8 res no era el que semblava, tot i que el m\u00f3n independentista encara no s\u2019ha posat d\u2019acord sobre la naturalesa d\u2019aquell holograma de cares llargues a les escales del Parlament.
\n
\nLa llegenda del catalanisme entronitza Enric Prat de la Riba com a pare fundador, celebra Francesc Maci\u00e0 com a icona d\u2019una plenitud ef\u00edmera i plora Llu\u00eds Companys com a m\u00e0rtir d\u2019una repressi\u00f3 devastadora. Despr\u00e9s, les figures ballen com les taules que tenen una pota m\u00e9s curta que l\u2019altra: Josep Tarradellas i Jordi Pujol s\u00f3n t\u00f2tems esquerdats, per motius diversos; simbolitzen les grandeses i les mis\u00e8ries en l\u2019exercici del \u00adpoder. El nou independentisme projecta dos \u00adl\u00edders que volen superar aquestes estampes, Puigdemont i Junqueras, i tendeix a oblidar el mandatari que encarna el canvi de men\u00adtalitat, que \u00e9s Mas. Ara com ara, l\u2019inde\u00adpendentisme t\u00e9 dos capitans (que es fan
\nuna foto plegats per\u00f2 malfien l\u2019un de l\u2019altre) i cap general.
\n <\/p>\n
La rivalitat t\u00f2xica entre Puigdemont i Junqueras els afebleix a tots dos<\/p><\/blockquote>\n
\nQu\u00e8 separa Puigdemont i Junqueras? Principalment, el passat recent i la manera com cadascun l\u2019explica i el projecta. Tamb\u00e9 els separa l\u2019estrat\u00e8gia (que no deixa de ser el resultat de com llegeix els fets d\u2019octubre del 2017 cada l\u00edder) i l\u2019experi\u00e8ncia personal davant la punici\u00f3 de l\u2019Estat: un acaba a la pres\u00f3 i l\u2019altre a l\u2019exili; les perspectives s\u00f3n tan di\u00adferents que els consensos de fons esdevenen impossibles. Tamb\u00e9 els separa el llenguatge que empren. Aix\u00ed mateix, la pol\u00edtica a Madrid i la relaci\u00f3 amb el Gabinet espanyol marca una ratlla. Finalment, m\u00e9s que la ideologia en sentit estricte, el que els allunya s\u00f3n les respectives cultures pol\u00edtiques, aix\u00ed com el fet que un t\u00e9 experi\u00e8ncia institucional (alcaldia de Girona) i l\u2019altre \u00e9s un professor que arriba, de retruc, a dirigir unes sigles hist\u00f2riques.
\n
\nEls dos capitans, en canvi, estan units per l\u2019objectiu de la independ\u00e8ncia, pel Govern (on els seus partits s\u00f3n socis), per la repressi\u00f3 de la just\u00edcia espanyola i \u2013el factor m\u00e9s important\u2013 per les expectatives de les bases de l\u2019independentisme, que celebren la reuni\u00f3 d\u2019ahir a Waterloo. El mite de la unitat \u2013que ha sobrevolat el proc\u00e9s des del primer dia\u2013 xoca amb la realitat d\u2019una pugna infinita per construir un gran partit que concentri tots els votants que anhelen la secessi\u00f3.
\n
\nPuigdemont i Junqueras pretenen construir el mateix projecte: una versi\u00f3 catalana de l\u2019Scottish National Party (SNP), for\u00e7a que a Esc\u00f2cia aglutina gaireb\u00e9 tot l\u2019independentisme. Aix\u00f2 seria un fet si es don\u00e9s una absorci\u00f3 o una fusi\u00f3 entre ERC i Junts, hip\u00f2tesis avui improbables. El que hi ha a Catalunya \u00e9s un empat entre dos partits mitjans, avui amb predomini republic\u00e0, arran de les \u00faltimes eleccions auton\u00f2miques i generals. Un SNP catal\u00e0 donaria lloc, en teoria, al sorgiment d\u2019un general de l\u2019independentisme, que seria el l\u00edder incontestable que ara no existeix. La rivalitat t\u00f2xica entre Puigdemont i Junqueras els afebleix a tots dos, i frena les possibi\u00adlitats de l\u2019independentisme en general.
\n
\nMadrid mira i espera: la divisi\u00f3 actual afavoreix els interessos de l\u2019Executiu espanyol.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Els pobles que viuen en crisi perp\u00e8tua, com el catal\u00e0, adopten la ironia com una manera de sobreposar-se a les dificultats. Aix\u00f2 \u00e9s el que venia a dir el fil\u00f2sof…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6940,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6939"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6939"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6939\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6941,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6939\/revisions\/6941"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6940"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6939"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6939"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6939"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}