Mig any ha durat amb prou feines Miquel Iceta al Ministeri de Pol\u00edtica Territorial, una circumst\u00e0ncia que ens diu alguna cosa (no gaire positiva) sobre el federalisme del PSOE, la influ\u00e8ncia del PSC a Madrid, la voluntat de Pedro S\u00e1nchez d\u2019abordar seriosament el conflicte catal\u00e0 i el sentit dels temps dels l\u00edders que es mouen a cop d\u2019enquesta. Aquest cronista, en la seva concepci\u00f3 moderna de la pol\u00edtica, havia pensat ing\u00e8nuament que l\u2019aposta del president espanyol per tal que Iceta port\u00e9s la cartera del gran embolic era un bon senyal. Malgrat que el l\u00edder socialista catal\u00e0, molt bregat, encarna el suport del seu partit a l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019article 155 i els independentistes no li ho han perdonat (van impedir la seva elecci\u00f3 com a senador), no es pot negar que el seu coneixement de la realitat catalana el feia molt adequat per impulsar l\u2019agenda postproc\u00e9s. Desconeixem si la nova titular de Pol\u00edtica Territorial, la castellana Isabel Rodr\u00edguez, ha pensat molt o poc en l\u2019Espanya plural, el federalisme i el problema que ens ocupa. Estem disposats a deixar-nos sorprendre, esclar.
\n
\nEl PSC compta ara amb dos ministres a l\u2019Executiu de S\u00e1nchez. A m\u00e9s d\u2019Iceta \u2013que agafa les regnes de Cultura i Esports\u2013, hi haur\u00e0 Raquel S\u00e1nchez, que deixa l\u2019alcaldia de Gav\u00e0 per fer-se c\u00e0rrec del ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana. Aniran tots dos a la taula de di\u00e0leg? Cal suposar que, al marge de les figures que integrin la representaci\u00f3 del Gabinet espanyol a la taula, Iceta ser\u00e0 escoltat a la Moncloa quan es tracti aquest assumpte, tenint en compte que els matisos compten molt en aquest viatge i aix\u00f2 ho sap b\u00e9 l\u2019home que va parlar dels indults abans que ning\u00fa (i va rebre de valent per haver-ho fet).
\n <\/p>\n
Madrid haur\u00e0 de passar de les bones paraules a les concrecions<\/p><\/blockquote>\n
\nLa setmana passada corria un rumor que, com tants rumors que van i venen, finalment no va quedar en res. Pel que sembla, alguns especulaven que Iceta pogu\u00e9s convertir-se en un dels nous vicepresidents de S\u00e1nchez, la qual cosa em va fer pensar en els temps en qu\u00e8 Iceta va ser director del gabinet d\u2019an\u00e0lisi a la Moncloa, amb despatx a l\u2019\u00e0rea de Semillas, quan Narc\u00eds Serra era vicepresident de Felipe Gonz\u00e1lez. Hauria tingut sentit per donar a l\u2019agenda catalana la import\u00e0ncia que mereix, sobretot despr\u00e9s de l\u2019actuaci\u00f3 emf\u00e0tica de S\u00e1nchez al Gran Teatre del Liceu. No ens enganyem: passat l\u2019estiu l\u2019elefant catal\u00e0 continuar\u00e0 en el centre de l\u2019escena, encara que ara sembli menys elefant perqu\u00e8 ERC assumeix una estrat\u00e8gia possibilista. Tan cert \u00e9s que la via unilateral \u00e9s avui impossible com que Madrid haur\u00e0 de passar aviat de les bones paraules a les concrecions. No n\u2019hi haur\u00e0 prou amb miralls i collarets. Caldr\u00e0 parlar del \u201chuevo\u201d \u2013fons europeus\u2013 i del \u201cfuero\u201d, per dir-ho a la manera cl\u00e0ssica.
\n
\nEl subtext de la fuga\u00e7 (i, per breu, decebedora) experi\u00e8ncia d\u2019Iceta com a ministre de Pol\u00edtica Territorial ens mena a una pregunta que ja es feien alguns fa m\u00e9s de cent anys: Per a qu\u00e8 serveix un ministre catal\u00e0? \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 que remet a un m\u00f3n que ha desaparegut, encara que alguns no se\u2019n volen assabentar.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Mig any ha durat amb prou feines Miquel Iceta al Ministeri de Pol\u00edtica Territorial, una circumst\u00e0ncia que ens diu alguna cosa (no gaire positiva) sobre el federalisme del PSOE, la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6946,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6945"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6945"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6945\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6947,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6945\/revisions\/6947"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6946"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6945"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6945"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6945"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}