Com a ciutad\u00e0 responsable que ha fet cas de totes les indicacions, recomanacions i prohibicions de les autoritats per frenar la pand\u00e8mia del coronavirus, confesso que estic em\u00adpipat i desfibrat davant el panorama que estem vivint. Em costa d\u2019entendre la manera de fer del Govern en aquest assumpte a partir del mes de juny, i tamb\u00e9 em resulta un misteri la manera peculiar d\u2019actuar d\u2019aquells conciutadans meus que \u2013tinguin l\u2019edat que tinguin\u2013 han de\u00adcidit comportar-se com si l\u2019amena\u00e7a ja no exist\u00eds, sense vacunar-se, sense fer quarantena quan toca i sense \u00adobservar les mesures b\u00e0siques de prevenci\u00f3 que hem anat aprenent. En resum: sento que, d\u2019alguna manera, m\u2019ha fallat l\u2019administraci\u00f3 i m\u2019est\u00e0 fallant una part dels que, com un servidor, paguen impostos i accepten que alg\u00fa (triat a les urnes) s\u2019ocupi de l\u2019inter\u00e8s general. Els professionals sanitaris, com sempre, s\u00f3n al peu del can\u00f3, aquests no ens fallen, afortunadament.
\n
\nJosep Corbella, el periodista d\u2019aquesta casa que cobreix aquestes q\u00fcestions, va publicar ahir una an\u00e0lisi molt esclaridora on feia servir l\u2019expressi\u00f3 \u201coperaci\u00f3 d\u2019autoengany col\u00b7lectiu\u201d per descriure la situaci\u00f3 actual. Un auto\u00adengany en qu\u00e8 \u2013com ell subratllava\u2013 els mitjans tamb\u00e9 tenim una part de responsabilitat. Corbella afegia que els \u00adsenyals d\u2019alarma relacionats amb la va\u00adriant delta \u2013molt virulenta\u2013 van ser ignorats per les autoritats catalanes i substi\u00adtu\u00efts per missatges triomfalistes que connectaven amb les expectatives que tots ens hem fet d\u2019un estiu \u2013te\u00f2ricament\u2013 m\u00e9s normal que el de l\u2019any passat. En pocs \u00addies, el \u00adGovern ha capgirat el seu discurs si us plau per for\u00e7a i ara estem descon\u00adcertats: la confusi\u00f3 no alimenta la con\u00adfian\u00e7a, m\u00e9s aviat tot el contrari, i aix\u00f2 \u00adafavoreix el campi qui pugui. En aquest desori, el \u00adbotellot juvenil del cap de setmana \u00e9s un exorcisme sense diable que celebra la ignor\u00e0ncia fent veure que enalteix la gosadia.
\n <\/p>\n
Sento que m\u2019ha fallat l\u2019administraci\u00f3 i m\u2019est\u00e0 fallant una part de la ciutadania<\/p><\/blockquote>\n
\nEsment a banda mereix el doctor Ar\u00adgimon, que sembla haver perdut la seva m\u00e0gia d\u2019orador convincent en posar-se la capa inflamable de conseller, perqu\u00e8 la dist\u00e0ncia entre un m\u00e0xim responsable pol\u00edtic i un alt c\u00e0rrec t\u00e8cnic \u00e9s sempre m\u00e9s gran que no sembla a primer cop d\u2019ull. Argimon compareix ara davant dels mitjans i la ciutadania sense cap escut, les decisions sobre la covid a Catalunya s\u00f3n a les seves mans (i a les del president, esclar) i aquesta circumst\u00e0ncia el col\u00b7loca en un terreny de desgast que no trepitjava durant la seva anterior responsabilitat com a secretari de Salut P\u00fablica. La faula d\u2019Argimon \u00e9s il\u00b7lustrativa: els experts ens agraden justament perqu\u00e8 volem creure que estan lliures de pecat; quan l\u2019expert esdev\u00e9 pol\u00edtic, descobrim que l\u2019art de governar t\u00e9 poc a veure amb les certeses que ens proveeixen les ci\u00e8ncies, llavors descobrim que sintetitzar interessos no \u00e9s tan f\u00e0cil com suggereix l\u2019enc\u00eds del t\u00e8cnic que parla des del seu hort ben apamat.
\n
\nSempre l\u2019autoengany. \u00c9s ir\u00f2nic. El proc\u00e9s sobiranista t\u00e9 molt d\u2019autoengany i ara resulta que som v\u00edctimes de la mateixa s\u00edndrome en abordar la darrera onada de la pand\u00e8mia. Malgrat ser un poble a qui es relaciona amb les virtuts dels fenicis com a bons comerciants, el catal\u00e0 sembla caure f\u00e0cilment en el parany l\u00edric d\u2019una rea\u00adlitat altra. Ens fascina el \u201ccom s\u00ed\u201d. Com si no hi hagu\u00e9s pand\u00e8mia, com si pogu\u00e9ssim viure un estiu de postal, com si tothom ja estigu\u00e9s vacunat… De l\u2019autoengany passem autom\u00e0ticament al miratge, que \u00e9s una fantasia de la nostra ment que despla\u00e7a la realitat i la substitueix. Ara, per\u00f2, el miratge resulta letal: m\u00e9s persones malaltes i m\u00e9s ingressats a les ucis, les dades s\u00f3n contundents. Tamb\u00e9 m\u00e9s morts entre gent jove, que alg\u00fa ha pintat fr\u00ed\u00advolament com a invulne\u00adrable. Per ser justos cal dir que el miratge que ens atrapa tamb\u00e9 \u00e9s producte de la por dels governants a contradir la ciutadania en ge\u00adneral i alguns sectors econ\u00f2mics en particular.
\n
\nCom un cop de puny, rebem avui els discursos ofi\u00adcials que ens tornen a demanar m\u00e9s sacrificis contra la covid. Aix\u00f2 costar\u00e0 m\u00e9s que fa un any, el miratge ens ha malacos\u00adtumat, ho ten\u00edem a tocar, es deia. Els de dalt ens havien animat i ara ens desanimen: quan \u00e9s que els hem de creure? Som aquell S\u00edsif que empenyia pendent amunt una gran pedra cada dia. Els que hem \u00adacceptat sense protestar totes les mesures de l\u2019administraci\u00f3 i hem estat emp\u00e0tics amb els governants desbordats sentim avui una sensaci\u00f3 estranya: la responsabilitat que hem exercit s\u2019ha devaluat.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Com a ciutad\u00e0 responsable que ha fet cas de totes les indicacions, recomanacions i prohibicions de les autoritats per frenar la pand\u00e8mia del coronavirus, confesso que estic em\u00adpipat i desfibrat…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6949,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,71,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6948"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6948"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6948\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6950,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6948\/revisions\/6950"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6949"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6948"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6948"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6948"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}