Una colla de turistes joves dina en un dels restaurants dels p\u00f2rtics de la Boqueria, la taula \u00e9s a fora, davant
\nde la porta de l\u2019establiment. Deuen buscar el que les guies d\u2019antany anomenaven \u201cel color local\u201d. El mercat de la Boqueria \u00e9s i no \u00e9s ja el mercat de la Boqueria, perqu\u00e8 el color local ha esdevingut el turisme que es replica a ell mateix, en un bucle infinit que aprima la realitat i la transforma en \u00advapor de res. S\u00f3n dues noies i quatre nois, els observo des de mitja dist\u00e0ncia. Els acaben de servir la beguda i uns entrants.
\n
\nTots, menys un dels nois, porten a la m\u00e0 el respectiu smartphone. Es fan selfies i \u00adfotos que no s\u00f3n selfies, i es treballen l\u2019enquadrament a consci\u00e8ncia. Des d\u2019on els veig, puc comprovar que el repte principal del seu esbarjo \u00e9s aconseguir que, dins la foto, hi surti la copa de sangria i, tal vegada, un cant\u00f3 del plat. El m\u00e9s important, per\u00f2, \u00e9s que hi surti el rostre de qui captura aquella imatge per penjar-la a les xarxes, cosa que es pro\u00addueix immediatament. Ho s\u00e9 perqu\u00e8 el grup comenta, breument, els resultats un cop s\u00f3n fets p\u00fablics a Instagram \u2013intueixo\u2013 i xarxes similars. Com que faig temps mentre espero una gent per dinar i em fascina l\u2019espectacle de la criatura \u00adhumana, constato que durant mitja hora llarga la colla de \u00adturistes no fa altra cosa que engreixar les xarxes amb fotos de la seva \u2013anava a escriure\u2013 experi\u00e8ncia. Per\u00f2 no: s\u00f3n imatges sense cap experi\u00e8ncia, buides. Encara no han \u00adtastat res dels plats, han begut molt poc, no han prestat cap atenci\u00f3 al lloc on s\u00f3n i, el que m\u00e9s m\u2019inquieta, gaireb\u00e9 no parlen entre ells. Intercanvien alguna frase sobre les selfies que van parint i poca cosa m\u00e9s.
\n <\/p>\n
El color local ha esdevingut el turisme que es replica a ell mateix<\/p><\/blockquote>\n
\nDe cop i volta, davant d\u2019aquest retall de vida contempor\u00e0nia, m\u2019he sentit com un extraterrestre, un fantasma, un visitant d\u2019una altra \u00e8poca. He tingut ganes de plorar i de riure alhora. I he celebrat, secretament, que la vida d\u2019ells no \u00e9s la meva. Encara.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Una colla de turistes joves dina en un dels restaurants dels p\u00f2rtics de la Boqueria, la taula \u00e9s a fora, davant de la porta de l\u2019establiment. Deuen buscar el que…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6952,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,1,71],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6951"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6951"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6951\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6953,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6951\/revisions\/6953"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6952"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6951"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6951"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6951"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}