El debat pol\u00edtic i social sobre la celebraci\u00f3 dels Jocs Ol\u00edmpics d\u2019hivern del 2030 a Barcelona produeix un efecte de normalitat una \u00admica estrany. De cop i volta, els partits s\u2019agrupen en funci\u00f3 d\u2019una agenda que el proc\u00e9s gaireb\u00e9 havia fet desapar\u00e8ixer. A favor d\u2019aquest gran esdeveniment hi ha el PSC, ERC, Junts, PP i Ciutadans. Mentrestant, s\u2019hi han manifestat en contra els comuns i la CUP. Els Jocs Ol\u00edmpics Pirineus-Barcelona (\u00e9s la denominaci\u00f3 oficial, per ara) constaven al programa electoral dels republicans i dels juntaires i, d\u2019altra banda, en l\u2019acord de govern que van firmar ambdues \u00adformacions es parlava de fer una consulta a la ciutadania sobre aquest afer. L\u2019Executiu presidit per Pere Aragon\u00e8s ja ha comunicat al Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Espanyol que t\u00e9 la voluntat de comen\u00e7ar converses amb el Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional per \u201cla possible presentaci\u00f3 de la candidatura\u201d.
\n
\nJuntament amb aquesta sensaci\u00f3 d\u2019aparent normalitat \u00e9s inevitable observar la iniciativa sobre uns eventuals Jocs Ol\u00edmpics d\u2019hivern Pirineus-Barcelona com un retorn a una manera d\u2019imaginar el futur que potser ja no es cor\u00adrespon amb el m\u00f3n que vivim. Quan la capital catalana va impulsar la candi\u00addatura dels Jocs Ol\u00edmpics del 1992, llevat de sectors molt minoritaris, ning\u00fa no va q\u00fcestionar el projecte. Era evident que el somni ol\u00edmpic liderat per l\u2019alcalde Pasqual Maragall era una gran oportunitat per modernitzar Barcelona i per projectar el conjunt del pa\u00eds a l\u2019exterior. En aquella \u00e8poca, una de les \u00adparaules clau era sinergia . El gran es\u00addeveniment esportiu i medi\u00e0tic posava en marxa incomptables sinergies de \u00adtota mena, que havien de tenir un efecte multiplicador sobre la vida dels bar\u00adcelonins i del conjunt dels catalans. Aix\u00ed va ser: la ciutat va canviar la seva fe\u00adsomia, es va crear un relat basat en una ambici\u00f3 consensuada i va sorgir un \u00adorgull col\u00b7lectiu que connectava \u2013d\u2019alguna manera\u2013 amb l\u2019ideal de la Cata\u00adlunya ciutat que havia teoritzat el poeta Joan Maragall. Barcelona\u201992 va ser el darrer cap\u00edtol d\u2019una hist\u00f2ria de \u00adtransformacions que va comen\u00e7ar amb l\u2019Exposici\u00f3 Universal del 1888. \u00c9s una manera d\u2019actuar m\u00e9s pr\u00f2pia del segle XIX que del XXI.
\n <\/p>\n
Tenen sentit moltes de les cr\u00edtiques que es fan ara al projecte dels Jocs d\u2019hivern<\/p><\/blockquote>\n
\nQuan l\u2019alcalde Clos va voler que el \u00adF\u00f2rum Barcelona 2004 fos una prolongaci\u00f3 de l\u2019estrat\u00e8gia de transformaci\u00f3 de ciutat que els Jocs del 1992 havien portat a la m\u00e0xima expressi\u00f3 va fer-se pal\u00e8s que aquell model s\u2019havia esgotat. Per aix\u00f2 tenen sentit moltes de les cr\u00ed\u00adtiques que els comuns i els cupaires fan ara al projecte dels Jocs d\u2019hivern, sense comptar amb una dada contundent: la capital catalana \u00e9s una metr\u00f2poli amb el clima propi de la riba nord del Mediterrani.
\n
\nNing\u00fa no dubta de les bones inten\u00adcions del Govern Aragon\u00e8s, per\u00f2 l\u2019empresa en q\u00fcesti\u00f3 t\u00e9 l\u2019aire i la m\u00fasica de la vella pol\u00edtica. Han de continuar creixent Barcelona i Catalunya a cop de gran esdeveniment universal com si no haguessin canviat les coordenades sobre les quals ens movem? No ser\u00e0 sobrer recordar, per exemple, que la Comissi\u00f3 Europea ha presentat un pla ambici\u00f3s de protecci\u00f3 del clima, amb tretze iniciatives legislatives destinades a reduir les emissions de gasos un 55% per a l\u2019any 2030.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"El debat pol\u00edtic i social sobre la celebraci\u00f3 dels Jocs Ol\u00edmpics d\u2019hivern del 2030 a Barcelona produeix un efecte de normalitat una \u00admica estrany. De cop i volta, els partits…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6955,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6954"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6954"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6954\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6956,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6954\/revisions\/6956"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6955"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6954"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6954"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6954"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}