Va apar\u00e8ixer en les nostres vides com el premi d\u2019un concurs al qual no ens hem presentat i, quan va sortir-ne, ho va
\nfer amb l\u2019eleg\u00e0ncia suprema dels que no tenen necessitat de dir-ho tot. Aquella noia \u2013que pot tenir tants noms com us \u00advagui\u2013 havia travessat tots els focs, per\u00f2 semblava aliena a la seva gesta, ancorada en una \u00adfelicitat remota, de la nena que havia estat i que sempre va preservar davant de la voracitat de l\u2019oblit i la r\u00e0bia. Els deu anys de la mort d\u2019Amy Winehouse em connecten amb aquella noia ingr\u00e0vida que va formar part de la nostra colla, quan pens\u00e0vem que sempre ser\u00edem amics i que tindr\u00edem a m\u00e0 un estiu perenne on desembarcar.
\n
\nAmb la m\u00fasica de la cantant londinenca em passa com amb algunes pintures i poesies, m\u00e9s aviat poques: em revelen la continu\u00eftat d\u2019unes vides intu\u00efdes que hem arraconat en un guardamobles a tocar de l\u2019aeroport, tot esperant el dia en qu\u00e8 completarem totes les \u00admudances que ens han fet com som. Ara ja podem dir que, domesticat l\u2019ego bul\u00edmic de la joventut, la nostra figura \u00e9s \u2013per damunt de tot\u2013 el resultat de canviar de casa com qui canvia de pell. El Londres de la brillant artista jueva ser\u00e0 sempre el Londres on vam veure la \u00adl\u00ednia discont\u00ednua que separa l\u2019edat adulta dels esbarjos prolongats per no haver de retre comptes. Les estores angleses del lavabo com a met\u00e0fora de la realitat.<\/p>\n
<\/p>\n
Les estores angleses del lavabo com a met\u00e0fora de la realitat<\/p><\/blockquote>\n
\nQuan va morir Kurt Cobain, la clatellada avisava de coses que encara no hav\u00edem viscut; quan va traspassar Amy Winehouse, el problema era un altre: l\u2019atac a tra\u00efci\u00f3 de la mem\u00f2ria zombi, el tuf de les promeses que el nostre jo del passat havia fet al nostre jo refiat del futur, que s\u2019havia convertit en un traficant d\u2019alguna cosa que limitava al nord amb la kriptonita de Superman i al sud amb les excuses de mal pagador.
\n
\nLa noia ef\u00edmera torna cada estiu. Brindo amb ginebra menorquina a la salut de la gran Amy, la veu de la qual ens trenca i ens arregla alhora.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Va apar\u00e8ixer en les nostres vides com el premi d\u2019un concurs al qual no ens hem presentat i, quan va sortir-ne, ho va fer amb l\u2019eleg\u00e0ncia suprema dels que no…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6962,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,71,70],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6961"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6961"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6961\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6963,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6961\/revisions\/6963"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6962"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6961"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6961"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6961"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}