Quan el nou independentisme va plantejar el proc\u00e9s com alguna cosa en qu\u00e8 era indispensable el concurs de les estructures de l\u2019administraci\u00f3 catalana, va oblidar dues realitats que s\u2019han demostrat m\u00e9s fortes que no semblaven. Primera: traslladar a la tecnoestructura auton\u00f2mica (funcionaris i alts c\u00e0rrecs t\u00e8cnics) les \u201cjugades mestres\u201d d\u2019una desconnexi\u00f3 feta amb les eines de gesti\u00f3 p\u00fablica no funciona. Segona: el rupturisme des de dalt tenia uns costos directament relacionats amb el fet que l\u2019autogovern esdevenia vulnerable si assumia embats \u2013faig servir la paraula m\u00e0gica\u2013 que es transformaven f\u00e0cilment en una excusa per a la intervenci\u00f3 decidida dels tribunals i \u00f2rgans de control.
\n
\nLa faula \u00e9s sabuda: si el pol\u00edtic independentista governa, no pot trepitjar les l\u00ednies vermelles. \u00c9s la lli\u00e7\u00f3 que ara aplica el Govern Aragon\u00e8s (acceptada per ERC i tamb\u00e9 per Junts, malgrat les ret\u00f2riques insubmises d\u2019alguns dirigents del partit de Puigdemont). Per\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil governar quan el teu passat immediat est\u00e0 marcat per l\u2019aplicaci\u00f3 del 155, les condemnes del Suprem, els exiliats o la fiscalitzaci\u00f3 abusiva del Tribunal de Comptes. Davant d\u2019una maquin\u00e0ria estatal que t\u00e9 in\u00e8rcies alienes a la taula de di\u00e0leg i al \u201creencuentro\u201d, l\u2019independentista que governa busca murs de defensa en la mateixa legalitat auton\u00f2mica i, aleshores, considera l\u2019Institut Catal\u00e0 de Finances (ICF) com una pe\u00e7a essencial per poder fer front als avals dels encausats per aquell \u00f2rgan.
\n <\/p>\n
Una cosa era \u201cla revoluci\u00f3 dels somriures\u201d i una altra posar-se una diana al cap perqu\u00e8 el Leviatan celtib\u00e8ric et trituri<\/p><\/blockquote>\n
\nEn fer-ho, torna a apar\u00e8ixer el dubte paralitzador que va impregnar tota l\u2019administraci\u00f3 catalana des del 2012: si es fa tal o tal cosa, prendrem mal. Els servidors p\u00fablics de la Generalitat \u2013fins i tot aquells que simpatitzen amb la causa\u2013 no volen prendre mal, \u00e9s comprensible. Una cosa era \u201cla revoluci\u00f3 dels somriures\u201d i una altra posar-se una diana al cap perqu\u00e8 el Leviatan celtib\u00e8ric et trituri.
\n
\nTot aix\u00f2 ho saben perfectament el president Aragon\u00e8s i el conseller Gir\u00f3, responsable \u00faltim de l\u2019ICF. La lli\u00e7\u00f3 apresa, recordeu. Per aix\u00f2 el titular d\u2019Economia fa una primera inter\u00advenci\u00f3 en la qual deixa al marge de l\u2019equaci\u00f3 l\u2019ICF per\u00f2 l\u2019endem\u00e0 anuncia un canvi de criteri, despr\u00e9s de conversar amb el president i constatar que ning\u00fa no vol semblar poruc ni tebi, no fos cas.
\n
\nEnmig, els dos socis de Govern constaten, un cop m\u00e9s, que la truita no es pot fer sense trencar els ous, sobretot si \u00e9s una truita que t\u00e9 la pretensi\u00f3 d\u2019evitar justament que els ous te\u2019ls trenqui Madrid d\u2019un cop de peu salvatge. Esquerra Republicana i Junts per Catalunya \u2013retrets al marge\u2013 queden engolits pel peix processista que es mossega la cua cada dia, entre l\u2019espasa punitiva de l\u2019Estat i la paret d\u2019una gesti\u00f3 auton\u00f2mica que aspira a semblar helv\u00e8tica de tan normal que diuen que ha de ser. Per aix\u00f2 em sembla involunt\u00e0riament ir\u00f2nic que el conseller Elena \u2013que ha assumit el c\u00e0rrec amb un entusiasme que aplaudeixo\u2013 comenci totes les seves intervencions quan hi ha incendis o similars amb reiterades i solemnes felicitacions als funcionaris que treballen sobre el terreny. Freud en trauria petroli.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Quan el nou independentisme va plantejar el proc\u00e9s com alguna cosa en qu\u00e8 era indispensable el concurs de les estructures de l\u2019administraci\u00f3 catalana, va oblidar dues realitats que s\u2019han demostrat…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6965,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,71,70,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6964"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6964"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6964\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6966,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6964\/revisions\/6966"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6965"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6964"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6964"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6964"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}